Mentre tothom mira a Gaza, la violència i la tensió creixen a Cisjordània

The Washington Post · Miriam Berger i Sufian Taha

Qusra, Cisjordània – No pas menys d’onze palestins van ser morts per les forces de seguretat israelianes i desenes van resultar ferits a tot Cisjordània divendres, segons el Ministeri de Salut palestí. Arreu del territori creix la por per l’augment de la violència i la inestabilitat per la possible invasió terrestre israeliana a Gaza.

S’hi han vist escenes poc habituals a Cisjordània, com ara palestins enarborant banderes d’Hamàs en una marxa de solidaritat amb Gaza, un gest que desafia les divisions polítiques entre Hamàs i al-Fatah, el partit dominant de Cisjordània. En aquest territori ocupat molta gent estava enganxada a les notícies mentre Israel ordenava l’evacuació d’1,1 milions d’habitants de Gaza, decisió que alimentava la por dels palestins per un altre gran èxode.

Quatre dels palestins morts divendres van ser tirotejats per les forces de seguretat israelianes a l’oest de Tulkarem, segons WAFA, l’agència oficial de notícies palestina. I un jove de catorze anys va ser mort durant uns “enfrontaments” prop d’un control militar a l’est de Nablus.

En total, pel cap baix, 43 palestins de Cisjordània han estat morts per les forces israelianes i els colons d’ençà de l’atac d’Hamàs al sud d’Israel. I també d’aleshores ençà s’ha impedit als palestins de sortir de Cisjordània o viatjar entre ciutats. Divendres, la Ruta 60 d’Israel, que connecta els assentaments jueus i divideix les comunitats palestines, era sinistrament buida.

Tots els ulls miren ara a Gaza, però fa tan sols deu dies la situació de Cisjordània era considerada per tothom com el desafiament de seguretat més urgent d’Israel.

Els acords de pau d’Oslo del 1993 preveien que Cisjordània, Gaza i l’est de Jerusalem formarien part d’un futur estat palestí. Trenta anys després, Israel controla la major part de Cisjordània, amb algunes àrees governades per l’Autoritat Palestina. Per una altra banda, Hamàs, l’antic rival de l’Autoritat Palestina, va prendre el poder a Gaza el 2007.

Els palestins, doncs, són físicament separats, però també políticament dividits. El fracàs del procés de pau capitanejat pels Estats Units, l’ocupació israeliana que s’ha intensificat i el deteriorament de la direcció de l’Autoritat Palestina han fet créixer la ira i la desil·lusió generalitzades a tot Cisjordània, cosa que ha fet aparèixer nous grups combatents.

D’ençà del gener –per tant, abans de la darrera onada de violència–, pel cap baix 179 palestins de Cisjordània havien estat morts, segons l’últim report de les Nacions Unides. El 2023 ja era, doncs, l’any més mortífer d’aquestes dues darreres dècades.

I la violència dels colons israelians contra els palestins va augmentant.

Dimecres, colons armats van matar a trets tres palestins de la mateixa família davant casa seva, prop de Qusra, una vila de set mil habitants, segons funcionaris palestins i membres de la família.

Els tres homes van ser portats a un hospital de traumatologia a prop de Nablus, però van morir a causa de les ferides. Tornar els cossos a casa requeria viatjar per una ruta controlada en part pels israelians, explica Abdulazim al-Wadi, un membre de la família. I això volia dir negociar amb moltes autoritats per obtenir-ne el permís.

En un punt crític del trajecte, mentre les ambulàncies duien els cossos per la carretera, van arribar els colons i van començar a tirar pedres.

En la confrontació que va seguir, l’Abdulazim explica que els colons van disparar i van matar el seu germà, Ibrahim Ahmed al-Wadi, de seixanta-vuit anys, i el seu nebot, Ahmed Ibrahim al-Wadi, de trenta-un.

Qusra és una població aïllada que fa temps que és objectiu dels colons, però també hi viuen activistes contra l’ocupació d’Israel. Divendres, un home prop de l’entrada del poble revisava els cotxes i no deixava passar els israelians.

En una gran sala de dol, l’Abdulazim ens explica que havia servit en consells locals i havia treballat per coordinar-se amb les autoritats israelianes responsables de Cisjordània. Abans, quan els colons atacaven trucava a l’exèrcit. Avui la generació més jove se’n riu, de les seves trucades per a evitar la violència.

“Potser demà em trobaré que el meu fill no hi estarà d’acord i dirà: ‘No, no, pare, no els truquis, que vull matar-los com ells van matar el meu cosí’.”

L’Autoritat Palestina, profundament impopular i considerada per molta gent com a col·laboradora d’Israel, ha estat en gran part absent en l’esclat de la guerra.

El president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, es va reunir a Amman amb el secretari d’estat dels Estats Units, Antony Blinken, va demanar la fi de “l’agressió israeliana” i va dir que l’evacuació forçada de la gent de Gaza constituiria una “segona catàstrofe per al nostre poble”, en referència al gran desplaçament de palestins el 1948, quan es va establir l’estat d’Israel.

Mentrestant, en una rotonda a prop de l’entrada de Ramal·lah on hi ha la seu del govern d’Abbas, centenars de joves vestits de negre es van enfrontar durament amb les forces de seguretat israelianes.

“Hem vingut a fer una intifada –ens va dir Anwar Abu Salem, de vint-i-sis anys, fent servir el terme àrab que designa un aixecament–, una intifada per al nostre poble a Gaza, que és víctima d’una matança. Volem posar fi a l’ocupació, suprimir l’Autoritat Palestina i recuperar la nostra terra.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb