19.01.2018 - 22:00
|
Actualització: 20.01.2018 - 00:23
‘I junts farem que Amèrica torni a ser gran.’ Amb aquestes paraules gairebé conciliadores, Donald Trump va cloure el discurs d’investidura. El multimilionari ensenyava la seva cara més amable després d’haver espantat el món a les urnes. Entre somriures, donava la mà a l’ex-president Barack Obama i a la seva rival Hillary Clinton. Però la calma només va durar unes hores…
Poc després, Trump ja va acusar els mitjans de comunicació de mentir. Segons el president, les elits mediàtiques van manipular les dades d’assistència al Washington Mall per a presenciar el seu discurs. L’espiral d’estirabots, mentides, insults, amenaces i polèmiques tornava a girar sense aturador.
El 2017, el món ha vist amb perplexitat com el president dels Estats Units menyspreava el canvi climàtic, justificava un atac neonazi, amenaçava de destruir Corea del Nord amb armes nuclears i anomenava ‘països de merda’ els estats de l’Àfrica i de Centreamèrica. 365 dies després de la investidura, malgrat les amenaces d’impeachment, el xou de Trump continua. Us oferim un resum del seu mandat.
El Russiangate, la justícia acorrala el president
Trump ha denunciat diverses vegades que pateix una cacera de bruixes arran de l’anomenat Russiangate, el cas sobre les possibles ingerències del Kremlin en les eleccions nord-americanes. Tanmateix, el president ha destituït l’ex-cap de l’FBI James Comey perquè no li era ‘lleial’ en la investigació. ‘Utilitzo les paraules del president, vaig ser acomiadat per la investigació sobre Rússia. Alguna cosa sobre com la dirigia crec que ha creat una pressió al president que vol alleugerir’, va declarar en comissió Comey.
A poc a poc, els mitjans nord-americans han anat publicant detalls sobre els vincles de la campanya de Trump amb Rússia. Com ara que, en plena campanya, el president volia construir un hotel a Moscou. De totes maneres, la informació que s’ha publicat és la reunió entre Donald Trump Jr, Jared Kushner (gendre del president) i Paul Manafort (cap de campanya) amb representants del Kremlin per a obtenir informació que perjudiqués Hillary Clinton.
A l’estiu, la justícia va ordenar l’escorcoll de la casa de Manafort i l’octubre va ser arrestat per haver emblanquit divuit milions de dòlars per a l’ex-primer ministre ucraïnès Víktor Ianukòvitx (políticament pro-rus), per qui va exercir com a lobby. Aquestes últimes setmanes, els mitjans nord-americans han especulat amb la possibilitat que el fiscal especial, Robert Mueller, sol·liciti una entrevista personal amb Donald Trump.
La guerra contra els mitjans de comunicació i les ‘fake news‘
Donald Trump ha començat l’any intensificant l’ofensiva contra els mitjans de comunicació i ha creat els Fake News Awards, una mena de Pulitzer de la desinformació, segons el seu equip de comunicació. El president va anunciar els premis amb un piulet que copiava la fórmula per a lliurar els Oscar: ‘I els guanyadors de les fake news són…’. Trump va aprofitar-ho per atacar mitjans habitualment crítics amb la seva gestió com The New York Times, The Washington Post o la CNN.
https://twitter.com/realDonaldTrump/status/953794085751574534
Trump fa servir habitualment l’expressió fake news per a desacreditar un periodista o un mitjà quan el posen en un compromís. Com si l’expressió fos un escut que l’immunitzés. Tanmateix, el president va fonamentar gran part de la seva campanya electoral en les notícies falses i la desinformació. L’ideòleg de tot plegat era el seu ex-cap de campanya, l’extremista Steve Bannon, que fou director d’un dels braços executors de l’estratègia: el pamflet supremacista Breitbart News. I mentre les màquines del fang treballaven, Trump utilitzava Twitter com si fos una trinxera.
El blindatge de Trump va quedar confirmat poc després d’haver arribat a la Casa Blanca, quan una de les seves assistents, Kellyanne Conway, va anunciar que el president es replantejaria la relació amb la premsa tradicional. Poc després, la mateixa Conway va pronunciar, sense saber-ho, una frase que resumeix tota l’estratègia de desinformació. En una intervenció televisiva, tot defensant unes declaracions de Sean Spicer, ex-portaveu de la Casa Blanca, va dir: ‘Ha explicat fets alternatius.’
Més informació: Les cortines de fum de Trump: com el president electe distrau els mitjans de comunicació
Les polèmiques sempre al menú
Estirabots, insults, falta de respecte… Trump ha convertit les polèmiques en quelcom habitual en les seves compareixences en públic. El president ha estat capaç de dir que l’huracà Maria, que va deixar desenes de morts a Puerto Rico, Florida i Texas, no era ‘una catàstrofe real’ com l’huracà Katrina, que gairebé va esborrar Nova Orleans del mapa. Trump també va dir a una vídua d’un soldat mort en una missió al Níger que ‘el seu marit ja sabia on es ficava’. Tanmateix, cap polèmica supera la conferència de premsa que va fer arran de l’atac neonazi contra una manifestació antiracista a Charlottesville. Trump va responsabilitzar ‘totes dues bandes’ dels fets, en què hi va haver un mort i vint ferits. I va afegir que hi havia ‘gent bona’ entre els antiracistes, però també entre els neonazis.
Blocatge polític, malgrat la majoria republicana
Una de les principals propostes electorals de Trump era derogar l’anomenada Obamacare: un mesura per a controlar els preus dels plans de salut i expandir l’ús d’assegurances mèdiques entre les famílies més necessitades. Els republicans tenen majoria al congrés i al senat, però Trump no ha pogut tombar un dels projectes estrella de l’administració Obama. Incapaç de controlar les seves files, el president va signar un decret per a retirar 9.000 milions de dòlars en subsidis a l’Obamacare i, d’aquesta manera, minar-ne l’operativitat. Trump va justificar la decisió dient que el govern federal no té fons suficients.
Tanmateix, hi ha mesures més urgents que el president no pot aprovar per decret, com ara el pressupost federal que s’està negociant aquests dies. Els republicans necessiten el suport d’alguns senadors demòcrates que, de moment, s’han tancat en banda i es neguen a cedir els seus vots. Si no s’aprova, el país entrarà en paràlisi governamental. Trump no ho ha descartat i ha acusat els demòcrates de tenir el país com a ostatge. El shutdown no només comportarà paràlisi. L’absència de pressupost farà que s’acomiadin centenars de funcionaris perquè no se’ls podrà pagar la nòmina. Però les prioritats del president són unes altres, segons ell, els grans damnificats seran l’exèrcit i la seguretat nacional.
Si Trump no aconsegueix aprovar el pressupost federal, es convertirà en el primer president dels EUA que aboca el país a la paràlisi malgrat tenir majoria al congrés i al senat. Tot plegat, a més, en un any on se celebraran eleccions legislatives.
Una política exterior marcada per la tensió i els insults
‘El meu botó nuclear és molt més gros i poderós.’ La política exterior de Trump ha anat acompanyada de constants fanfarronades. Les víctimes habituals de les seves declaracions han estat Corea del Nord, l’Iran, Cuba i Veneçuela, però també l’ONU, a la qual ha amenaçat de retallar ‘milers de milions de dòlars en ajudes als països subdesenvolupats’ si no fa seguidisme de les seves polítiques. A més, ha retirat els EUA de l’acord Transpacífic de lliure comerç i ha amenaçat de fer igual amb el NAFTA (signat per Canadà i Mèxic).
Malgrat totes les sortides de to dialèctiques, el moment més tens fou quan va reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel i va ordenar de traslladar l’ambaixada de Tel Aviv a la ciutat santa. Trump va declarar que ho feia per contribuir a la pau i aconseguir una solució definitiva per al conflicte entre israelians i palestins. Tanmateix, el seu gest només va satisfer el primer ministre Binyamín Netanyahu. La comunitat internacional va criticar el reconeixement i hi va haver avalots a la franja de Gaza i a Cisjordània. El president, però, no ha reculat.
Els immigrants i els ‘països de merda’
Les restriccions a la immigració és una de les obsessions de Donald Trump. De moment, encara no s’ha atrevit a construir el famós mur amb Mèxic, però ha retirat la protecció a 200.000 salvadorenys residents als EUA per facilitar-ne la deportació. Abans, ja havia actuat de manera similar amb els haitians i els nicaragüencs. ‘Per què volem gent d’aquests països de merda?’, va demanar el president en una reunió, segons la premsa nord-americana.
Trump també ha impulsat l’anomenat vet migratori, una mesura que estableix fortes limitacions d’ingrés als EUA als nacionals de l’Iran, Líbia, Síria, el Iemen, Somàlia, el Txad, Corea del Nord i Veneçuela. Els entrebancs judicials han obligat el president a aprovar tres versions del vet. A la darrera, el Suprem –de majoria conservadora– li ha donat el vist-i-plau. El govern defensa que la selecció de països s’ha fet seguint criteris de seguretat nacional, però diverses ONG denuncien que el vet té un important component islamòfob.
L’acord de París i el ‘frau’ del canvi climàtic
Trump és un negacionista del canvi climàtic, per això va posar al capdavant de l’EPA, l’agència nord-americana d’ambient, un personatge com Scott Pruit, de qui els grups ecologistes han dit que és com ‘un llop per a protegir el corral’. Trump ha aprofitat aquest primer any de presidència per anunciar que els EUA es retiraran de l’acord climàtic de París. Per a demostrar les seves intencions, ha derogat el pla per a l’energia neta d’Obama. ‘La guerra contra el carbó s’ha acabat’, va declarar.
https://twitter.com/realDonaldTrump/status/946531657229701120
Arran de l’onada de fred que ha patit aquest hivern la costa est dels EUA, el president va intentar desacreditar la teoria de l’escalfament global. En un piulet, va escriure: ‘Potser podem fer servir una mica d’aquell vell escalfament global pel qual el nostre país, i no pas uns altres, havia de pagar trilions de dòlars per protegir-se’n.’ De totes maneres, la fal·làcia de Trump es va convertir en motiu de befa a la xarxa, i fins i tot The Weather Channel li va respondre:
1) There is a difference between #weather and #climate.
2) Short-term #cold snaps will continue to occur in a warming climate.
3) 2017 will likely be a top three warmest year on record for the globe.
(Graphic: Univ. of Maine – Climate Change Institute) https://t.co/kzuugeXi80 pic.twitter.com/gueOsp4yvu— The Weather Channel (@weatherchannel) December 29, 2017
Fire and Fury, les entranyes miserables de la presidència
El periodista Michael Wolff ha revolucionat la política nord-americana amb la publicació del llibre Fire and Fury, que el mateix Trump va intentar censurar abans que arribés a les llibreries. Wolff explica els primers dies del president a la Casa Blanca i el descriu com un personatge cruel, recaragolat, obsessionat amb la seva imatge i mentalment inestable. ‘No únicament sóc intel·ligent, sóc un geni. Un geni molt estable’, es va defensar Trump, que es va queixar que les lleis antidifamatòries eren massa toves als EUA.
https://twitter.com/realDonaldTrump/status/949619270631256064
Wolff també relata els problemes matrimonials del president i la guerra oberta entre el seu ex-cap d’assessors, Steve Bannon, i els seus fills. Al llibre, Bannon titlla de ‘mala puta’ Ivanka Trump i de ‘antipatriota’ Donald Trump Jr. Fire and Fury ha reanimat un fantasma que sobrevola la Casa Blanca d’ençà de l’entrada Trump: l’impeachment. Segons Bannon, només hi ha un 33% de possibilitats que el president acabi el seu mandat. I considera molt factible que sigui destituït o incapacitat per les seves condicions mentals i físiques. El llibre de Wolff ha estat un èxit de venda i ja se’n prepara el salt a la televisió.
Denúncies d’abusos sexuals
El desembre, quatre dones van fer una conferència de premsa a Washington per a denunciar que Donald Trump havia abusat sexualment d’elles. ‘Jo només era un tros de carn per a ell’, va dir Samantha Holvey, una ex-model que va abandonar el concurs Miss USA 2006 –organitzat per l’actual president– arran dels abusos. Les afectades van exigir al congrés que obrís una investigació sobre els fets perquè ‘no hem de permetre que els polítics quedin impunes.’
Samantha Holvey describes Trump entering her dressing room during a Miss USA competition in 2006: “I was simply a piece of meat to him.” pic.twitter.com/aLDiRGZ8YF
— Hayley Miller (@hayleymiller01) 11 de desembre de 2017
En un context especialment sensible, on la campanya Me Too ha servit per a destapar milers de casos d’assetjament i abusos, Trump només ha estat capaç d’acusar els demòcrates de ser darrere de les denúncies. En total, una vintena de dones han denunciat agressions i abusos del president. Durant la campanya electoral, Trump ja va ser notícia per un off the record enregistrat al programa ‘Access Hollywood‘, on deia: ‘Quan ets una estrella et deixen fer de tot. Ho pots fer tot… Agafar-les pel cony.’
El final de la neutralitat a internet
El desembre, la Comissió Federal de les Comunicacions dels EUA va revocar la neutralitat a internet per dos vots a un. La conseqüència principal d’aquesta decisió és que els usuaris deixaran de tenir llibertat absoluta i les corporacions podran posar límits a la xarxa. En aquest sentit, empreses com Verizon i Comcast controlaran ara internet i podran blocar pàgines, incloure peatges o reduir la velocitat d’algunes connexions. De moment, la revocació de la neutralitat no afectarà la Unió Europea, però és precedent perillós que es pot estendre. Per aquesta decisió i l’ús que fa de les xarxes socials, Trump ha estat elegit per la prestigiosa revista The Wired com el personatge més perillós d’internet. ‘És un mentider capaç d’amenaçar, insultar i mentir directament milions de persones des del seu mòbil’, el descriu la revista.
