02.06.2019 - 21:50
|
Actualització: 03.06.2019 - 12:39
El calendari menstrual del mòbil avisa que m’hauria de baixar avui. Gràcies, ja me n’he adonat. Detecto les contraccions a l’úter, ahir vaig tenir plorera absurda tothora i fa uns dies tot era un desastre i cap samarreta em quedava bé i vaig endrapar vuit galetes de xocolata. En fi, quan hagi passat aquest dolor que creix i que durant unes hores serà força insuportable i em tindrà adolorits abdomen, ronyons i cames però que ei, cap ben alt com si aquí no passés res, que pobra de tu que et mostris dèbil i et permetis repòs i sobretot que ningú no ho noti, que et trobes de pena i estàs feta un cromo; quan hagi passat tot aquest dolor dismenorreic, deia, quan me n’hagi recuperat, estaré amb més energia que mai, tan pletòrica que em podria menjar el món i tota jo seré llum. I fins d’aquí a vint-i-vuit dies.
Em col·loco la copa, que és el millor invent del segle, i sé que sóc una pesada de tant de dir-ho, però les coses com són. No només per la comoditat i la higiene, pels diners que t’estalvies i perquè s’eviten residus i petja ambiental, sinó també perquè permet tenir un coneixement molt més precís del cicle menstrual i de la pròpia salut. Cada vegada que l’extrec emplenada, observo la sang abans d’abocar-la. Inspecció rutinària, de quin vermell és, quina quantitat, si és més aigualida o més densa, i totes les coses que en puc saber (coses que els mètodes anticonceptius hormonals amaguen en tant que eliminen la regla).
Si algú s’ha incomodat amb aquesta explicació potser és que encara no s’ha habituat prou a una circumstància tan comuna i natural. Que, de fet, aquí anava, als tabús que encara arrossega la menstruació, ai, ui, ecs.
View this post on Instagram
Just a thought. . . . . . #periods #periodtaboo #endperiodshame #blood #illustration #comicstrip
La setmana passada va ser el Dia Internacional de la Higiene Menstrual, i aprofito l’avinentesa per recordar que, com que això de tenir la regla mitja vida mes rere mes és un capritx de la meitat de la població, pel cap baix, els productes d’higiene íntima encara no tenen l’IVA reduït que correspon als productes de primera necessitat. El cas és que aquest Dia Internacional ha de servir per a trencar estigmes i alertar de la manca d’educació que encara hi ha sobre la regla i els entrebancs a molts indrets per a accedir als productes d’higiene i serveis sanitaris (us heu parat a pensar dos minuts com pot alterar la vida no tenir un lavabo a prop, ni aigua, ni cap compresa, ni tampó, ni copa ni res?).
A hores d’ara, em sembla que ja hem superat la fase d’amagar-ne el nom (la tia Maria, la cosa, allò, la mala setmana, poseu aquí el vostre eufemisme), tot i que la majoria d’anuncis continuen amagant-ne el color, que es veu que el blau és menys ofensiu. Però encara és hora que se’n parli obertament, sense vergonya, i això vol dir, també i sobretot, que ningú et faci sentir que te n’has d’avergonyir. Començant per aquella primera vegada que tan sovint arriba amb massa desconeixement i amb una reacció que serveix de poc, per no dir de res, i que acostuma a incloure un fals i estúpid ‘ja ets una dona’ i un preocupat i allunyat de la realitat ‘ja saps que ara et pots quedar embarassada’. A la meva època, la manca d’informació a casa i a l’escola se suplia amb llegendes urbanes que anaven circulant des de temps immemorials i juraria que encara corren. Coses tan absurdes i esteses, com ara, no et dutxis si tens la regla (però què?, si és quan més cura higiènica has de tenir), la regla fa pudor (no, no en fa; i si en fa, vés al metge, o potser és que has fet cas de la llegenda anterior), o la meva preferida, no lliguis maionesa si tens la regla que la tallaràs. Ah, els camins de la imaginació humana són inescrutables. I els del patriarcat, també. Tantes vegades amagades, pendents que no es noti, que els altres no ho sàpiguen, que això és lleig i brut. I a molts llocs del món, encara avui, allunyades de casa mentre dura la regla, au, fuig d’aquí i dóna-te’n vergonya.
Anar al metge, dir que ho passes malament cada vegada que et baixa la regla i que et doni una recepta perquè et prenguis analgèsics. Que és normal, dona, la regla ja ho té això, que fa mal. I aleshores passa que es triga anys a diagnosticar una malaltia tan comuna com l’endometriosi. Però res, pren un ibuprofèn cada sis hores. I vam continuar sense saber què ens passava ni per què. I potser tenir orgasmes t’ajuda a reduir els còlics, però ningú no t’ho ha dit. O potser no, potser estàs tan sensible que no en vols ni a sentir parlar. Però ho has de poder esbrinar.
Trencar tabús és compartir allò que ens passa, escoltar-nos el cos, respectar-nos el cicle i que se’ns respecti. És que els homes en siguin partícips. És que si una alumna se t’acosta i et demana d’anar al lavabo si us plau que té una urgència, no siguis cretí. És deixar de preocupar-nos perquè ningú vegi que hem agafat una compresa de la bossa i anem cap al lavabo. És que els metges ens facin cas. És que si una companya de feina taca els pantalons, no te’n riguis, imbècil. És donar-li una compresa a la col·lega que te l’ha demanada sense que sembli que trafiques amb droga. És deixar de dir a ton pare ‘em fa mal la panxa’ cada vegada que tens dolor menstrual perquè quina vergonya, i que ton pare t’entengui i es preocupi i sàpiga què passa.
Perquè la menstruació, símbol de vida, ni és bruta ni és indigna ni ha de fer avergonyir ningú. Ah!, i de la mateixa manera que el dia que baixa per primera vegada no esdevenim ‘tota una dona’ per art de màgia, tampoc no deixem de ser-ho el dia que se’n va. Tabús que han fet que durant anys i panys no hàgim (ni ens hagin) fet prou cas del nostre cos, emmudit tantes vegades al llarg de la història. I encara, massa, avui.
