Menorca: un portaavions natural a la Mediterrània, cobejat pels Estats Units

Més per Menorca coordina amb Més per Mallorca, dins el grup de Sumar al congrés espanyol, una sèrie de preguntes a la ministra de Defensa espanyola sobre quins són els plans del seu departament per a la base naval de Maó. Les alarmes s’han encès a l’illa arran de la publicació pel diari El País que el govern espanyol havia oferit el port de Maó com a base permanent de l’OTAN. Partits com ara Més per Menorca, Esquerra de Menorca i Podem, i l’entitat ecologista GOB, van reaccionar poques hores després de l’anunci, i el ministeri va emetre un comunicat que desmentia que el port de Maó seria la tercera base permanent de l’OTAN a l’estat espanyol. Les altres dues són a Rota i a Cartagena.

Amb tot, el ministeri va dir que la base continuaria essent un port d’escala esporàdic per a flotes permanents de l’aliança. Això vol dir que periòdicament rep la visita de vaixells de guerra, o es converteix en la base per a maniobres militars, com ara els exercicis Trident Jackal 19, del setembre del 2019, amb la presència d’un miler de militars de vint-i-quatre països damunt l’illa.

Aquesta mena d’usos tant de la base naval de l’illa Pinto com del quarter de Sant Isidre són criticats de fa temps pel GOB, que ha intentat posar damunt la taula la reconducció cap a usos civils d’aquestes instal·lacions militars. Totes aquestes iniciatives s’han frenat amb l’argument, precisament, que són instal·lacions d’interès per a l’OTAN. A banda de la importància estratègica de l’illa, Menorca va ser el primer territori insular a ser declarat íntegrament reserva de la biosfera per la UNESCO, l’any 1993.

Segons Ports de les Illes Balears, la base naval de Maó és en un estat de certa degradació. Fa uns quants mesos, aquesta entitat va encarregar un treball de prospecció per veure quines eren les reparacions necessàries. D’una altra banda, és previst que Ports de l’estat espanyol inverteixi els anys vinents prop de dos milions d’euros en sistemes de protecció contra incendis.

Menorca dins la geopolítica

La situació privilegiada del port de Maó a la Mediterrània occidental, i la seva fesomia com el segon port natural més gran d’Europa i un dels més grans de la Mediterrània, han fet que històricament s’hagi convertit en una plaça molt cobejada. Dins la rada hi ha l’antic Llatzeret, perquè les tripulacions hi fessin la quarantena abans d’arribar a l’illa, hi ha l’Illa del Rei, s’hi aboquen les instal·lacions militars de la fortalesa de la Mola, que va ser una presó duríssima per a centenars de persones, entre les quals, l’any 1920, Salvador Seguí, conegut com el Noi del Sucre, i el president Lluís Companys.

També hi ha la base naval que té l’origen el segle XVIII, quan s’hi va establir un primer arsenal britànic. Els britànics van aconseguir el domini de l’illa per primera vegada l’any 1708, i el port de Maó es va convertir en refugi, en drassana i en lloc de fondeig dels vaixells que l’armada britànica tenia pel Mediterrani. Amb tot, aquestes instal·lacions van resultar insuficients, i l’any 1724 els britànics van intervenir sobre la riba nord del port per a fer-hi un nou arsenal. Les condicions eren millors perquè tenia més fondària i estava més resguardat dels temporals per un illot pràcticament enganxat a la costa ara conegut amb el nom d’illa Pinto.

A partir del 1763, quan va començar la segona dominació britànica després d’uns quants anys de pertinença francesa, els britànics van continuar treballant en l’arsenal i en l’illa Pinto per fer-lo més operatiu i pràctic per a les seves necessitats. La van unir a terra amb un pont, i ja va ser configurada com a centre d’operacions. Van construir-hi molls en tot el perímetre i la van transformar en una mena d’octògon, que n’és la característica principal.

Segons que escriu l’historiador Enric Garcia Domingo, quan Menorca va caure en mans espanyoles l’any 1802, l’arsenal va passar per diferents fases, com ara l’ús per part de les armades americana i holandesa. En concret, entre el 1815 i el 1848, el port de Maó es va convertir en la primera base naval nord-americana a l’estranger. Els vaixells militars americans necessitaven una base per a protegir dels atacs pirates els mercants que feien negoci amb Turquia, Egipte o Tunísia.

Per influència de l’almirall David Glasgow Ferragut, nascut a Tennessee l’any 1801, fill del militar menorquí Jordi Ferragut Mesquida, s’hi va crear la primera Escola Naval nord-americana, més de vint anys abans no es fundés la d’Annapolis.

Els espanyols van menystenir les Instal·lacions fins que el 1915 van decidir que hi farien una base de submergibles. Bo i coincidint amb la Primera Guerra Mundial, es va fer un pacte internacional per a establir a l’illa una guarnició molt nombrosa per a garantir que cap de les potències en conflicte no l’ocupés.

Actualment, la base presenta un estat prou abandonat, encara que el Ministeri de Defensa espanyol diu que continua essent una instal·lació de molt d’interès per a la defensa.

La base americana de l’Enclusa

La situació estratègica de Menorca no es limita al port de Maó i a la base naval que acull de manera esporàdica vaixells de la flota de l’OTAN, sinó que entre els anys 1963 i 1993, una petita elevació de Ferreries, l’Enclusa, va ser una base de comunicacions. La cessió la va fer Franco en plena guerra freda en virtut dels Acords d’Amistat per l’Ajuda Econòmica, Defensa Mútua i Conveni Defensiu del 1953. Durant trenta anys, l’Enclusa va esdevenir un petit poble nord-americà amb unes lleis pròpies i usos i costums també propis. La base s’abastia amb productes que venien directament dels Estats Units i els únics menorquins que hi tenien accés eren els treballadors, com ara xofers o cuiners. Els radars Tropocastter i el dipòsit elevat d’aigua han format part del paisatge de l’illa d’aquests darrers anys. Actualment, els terrenys de la base americana són propietat del Consell Insular de Menorca i són en un estat d’abandonament absolut.