La UNESCO declara Menorca Talaiòtica Patrimoni Mundial de la Humanitat

Després d’haver estat nomenada reserva de la biosfera, Menorca Talaiòtica ja pot dir que és Patrimoni de la Humanitat. “Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular” ha estat inscrita a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, en la reunió del quaranta-cinquè Comitè de Patrimoni Mundial que s’ha fet a Riad, capital de l’Aràbia Saudita, i després de l’intent fallit del 2017 i l’ajornament del nomenament l’any passat per la guerra d’Ucraïna.

Aquesta fita implica que sigui la tercera inclusió a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO de les Illes, després de la de “Eivissa, biodiversitat i cultura”, el 1999, i la del “Paisatge cultural de la serra de Tramuntana”, el 2011. La distinció reconeix la preservació dels jaciments de Menorca d’ençà de fa tres milers d’anys i el seu encaix en un paisatge únic.

Aquest reconeixement arriba després del vist-i-plau de l’ICOMOS, un dels organismes consultius que donen suport al Comitè de Patrimoni Mundial i l’encarregat d’avaluar les candidatures, aquest maig passat. Un suport definitiu, atès que, de fet, cap recomanació favorable de l’ICOMOS per a incloure una candidatura a la llista no ha estat mai rebutjada.

Menorca té poc menys de 700 quilòmetres quadrats de territori i 1.586 jaciments arqueològics registrats. És a dir: hi ha més de dos jaciments per quilòmetre quadrat i una gran part dels quals ja són considerats bé d’interès cultural (BIC). Tots aquests jaciments abasten de la irrupció de les construccions ciclòpies, al voltant del 1600 aC, fins a l’ocàs d’aquesta cultura insular al segle I aC. De tota manera, el gran estat de conservació de tot aquest patrimoni, segons els experts, és gairebé únic.

La candidatura s’organitza en nou components o àrees territorials amb els seus jaciments. Les construccions que s’hi troben van d’hipogeus –coves artificials– a cases circulars, passant pels talaiots, les taules, els recintes de taula –espais sagrats– i navetes. Per tant, segons que expliquen, el ventall divers de tipologies constructives ciclòpies il·lustra cadascun dels períodes d’un procés cultural únic i divergent que es va desenvolupar durant un llarg espai de temps a l’illa.

Un viatge històric per l’illa

El documentari Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular, impulsat pel consell insular i fet per Espiral Produccions, aborda la història de l’illa i els diferents processos humans que van fer possible tant la construcció dels jaciments com la conservació durant milers d’anys. És a dir, “en l’esforç comú d’uns pobladors que van crear una cultura única”.

Va ser entre el 2300 i el 1600 aC que van aparèixer els primers pobladors a l’illa. Tot i que van deixar poques pistes sobre la seva vida a Menorca, en van deixar més sobre la seva mort. Trobem, per exemple, diferents hipogeus, com ara el de Biniai Nou, i també galeries i algunes construccions sobre la superfície, com ara el dolmen de Ses Roques Llises.

El període naviforme, en què les navetes adquiriren un gran protagonisme, data entre el 1600 i el 1200 aC. Són les primeres construccions ciclòpies i s’ha sabut que els pobladors vivien dins les navetes d’habitació, que es van anar agrupant fins a formar els primers poblats, com ara l’assentament costaner de cala Morell. Les navetes són, segons els experts, monuments originals i exclusius de la prehistòria de Menorca. A banda de les d’habitació, n’hi ha que són tombes col·lectives, on s’enterrava tota una comunitat. La més famosa és la naveta dels Tudons, on es van trobar un centenar d’individus.

Aquests assentaments de navetes es van anar quedant sense espai i van ser abandonats progressivament. Entre el 1200 i el 500 aC trobem el període talaiòtic, en què s’estructuraven poblats al voltant de la construcció clau de l’època: els talaiots. Són torres circulars de grans dimensions i, tot i que no se sap ben bé quines activitats s’hi feien, s’ha constatat que per la distribució que tenen arreu de l’illa són com una xarxa de visibilitat i comunicació. De fet, talaiot prové de la paraula ‘talaia’, un lloc de vigilància. Durant aquesta època, les navetes funeràries també cauen en desús i els enterraments continuen a les coves dels penya-segats, com la necròpolis de Forma.

És a partir del 500 aC que l’illa entra en el període talaiòtic final. En aquesta època hi destaquen els recintes de taula, que són llocs sagrats, santuaris. Res vist abans no s’hi assemblava: al centre s’eleva una pedra vertical, sobre la qual en reposa una d’horitzontal. Per exemple, el poblat talaiòtic de la Torreta conserva un d’aquests recintes de taula.

Reformulació d’ençà del 2017

La inclusió de Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial permetrà d’augmentar la protecció d’aquests jaciments. Quan un bé s’inscriu a la llista, deixa de ser local per a ser mundial, tal com explicà Cipriano Marín, l’encarregat de reformular l’expedient, ara fa un parell d’anys a VilaWeb. És a dir, la responsabilitat del bé ja no és solament de l’administració local, sinó que passa a ser del conjunt d’estats que conformen la convenció del patrimoni.

De fet, va ser el 2017 quan es va suspendre i la candidatura no va poder ser admesa a la llista de Patrimoni Mundial. L’ICOMOS hi feia algunes recomanacions, com ara la de reformular la candidatura per tenir en compte el paisatge que envolta els jaciments prehistòrics, elaborar i aprovar un pla de gestió del Patrimoni Mundial menorquí, crear una estructura de gestió específica i crear un fòrum de propietaris i gestors de jaciments de titularitat privada. En aquest sentit, es va integrar el paisatge a la candidatura, es va aprovar el pla de gestió de Menorca Talaiòtica, es va crear l’Agència Menorca Talaiòtica i també es va fundar l’Associació de Propietaris i Gestors Menorca Talaiòtica.

Per tant, a l’informe d’enguany, l’ICOMOS ha mostrat la satisfacció per la feina feta. Amb una documentació aportada minuciosa en què s’inclou la justificació dels nou conjunts d’elements que componen la candidatura. Menorca Talaiòtica és un cas “excepcional”, diu la candidatura, de paisatge arqueològic i monumental viu i representa “una expressió excel·lent de l’arquitectura ciclòpia prehistòrica tardana i de l’organització del paisatge producte d’un desenvolupament cultural evolutiu plasmat en el testimoniatge excepcional, únic i ben conservat de la cultura talaiòtica de Menorca”. Aquest començament de setmana, la feina feta d’ençà de fa més d’una dècada obtindrà el reconeixement.