Menorca, reserva de l’hegemonia de l’esquerra

La UNESCO declarà Menorca Reserva de la Biosfera el 7 d’octubre de 1993, atès “l’alt grau de compatibilitat aconseguit entre el desenvolupament de les activitats econòmiques, el consum de recursos i la conservació del patrimoni i d’un paisatge que ha mantingut, i continua mantenint avui, una qualitat excepcional”.

De les quatre illes poblades de l’arxipèlag balear, Menorca és la que conserva més bé el paisatge i el territori, la que té un sistema econòmic més equilibrat, on es defensa millor la cultura i on la llengua catalana manté uns nivells de coneixement i ús més elevats.

No tot són flors i violes, al paradís menorquí. A tota l’illa hi ha una crisi d’habitatge que tothom reconeix que és greu, la dependència del turisme causa els mateixos maldecaps i desequilibris que a les altres illes i, tot i que de manera molt més lenta que en les seves illes germanes, també es continua consumint territori rural.

El Consell de Menorca

De les deu legislatures d’ençà de l’aprovació de l’estatut de les Illes Balears, ara fa quaranta anys, el PP n’ha governats tres. Les altres set les ha governades una coalició entre PSIB-PSOE i els sobiranistes. D’aquests 28 anys de governs d’esquerres al Consell de Menorca, el PSIB ha tengut sempre la presidència, llevat dels dos anys de presidència de Maite Salord.

En aquesta legislatura que és a punt d’acabar, el PSIB-PSOE ha tengut 4 consellers; Més per Menorca, 3; Unides Podem, 1; PP, 4; i Ciutadans, 1.

El Consell que sorgirà de les eleccions del 28 de maig no variarà gaire, però cal donar per fet que l’escó de Ciutadans anirà al PP. Unides Podem podria conservar el seu, i si no aniria a parar a la formació clarament emergent en aquestes eleccions, que és Més per Menorca.

La formació sobiranista ha renovat la llista electoral i ara l’encapçala Josep Juaneda, que aquests darrers quatre anys ha estat regidor a l’Ajuntament de Ciutadella i, després, conseller. Al capdamunt de la llista del PSOE hi torna a haver Susanna Mora, que ha estat la presidenta del consell. A partir de diumenge es podrà començar a intuir qui d’ells dos serà el nou president. El presumible ascens de Més per Menorca situa Juaneda amb moltes possibilitats.

Quant al PP, el cap de llista és Adolfo Vilafranca, després d’una batalla fratricida contra Coia Sugrañes, que ha acabat relegada al segon lloc de la llista al parlament.

Eleccions municipals

Les eleccions municipals també confirmaran l’hegemonia de l’esquerra. Ciutadella probablement continuarà amb batllia sobiranista i Maó repetirà batlle del PSIB-PSOE. Els sis municipis restants podrien tenir majoria del PSIB i sobiranistes, tret el municipi més petit, el Migjorn Gran, on només concorren PSIB i PP.

13 menorquins al parlament

Dels 13 diputats que enviaran els menorquins al parlament “de Mallorca”, la majoria seran d’esquerres, però la qüestió és si seran capaços de compensar el previsible retrocés de l’esquerra a Mallorca i Eivissa.

Aquí també el torcebraç per a ser els primers es juga a tres bandes: a PP i PSIB-PSOE s’hi ha d’afegir Més per Menorca, encapçalada per Pep Castells, segurament el millor parlamentari d’aquesta legislatura.

Campanya amb olor d’alfabeguera

La coherència mantinguda aquests darrers anys, l’alt nivell general dels seus candidats i una excel·lent campanya electoral, que combina el repartiment de les alfabegueres amb una imatge nova i atractiva, han situat Més per Menorca al nivell de PSIB i PP i amb capacitat de disputar més d’una presidència als socialistes. Les eleccions es juguen a tres bandes i, en molts casos hi ha en joc l’hegemonia dins el bloc de l’esquerra.

Precisament qui va ser el parlamentari més destacat dels quaranta anys d’autonomia, el menorquí Joan Francesc López Casasnovas, que va morir el juliol de l’any passat, va escriure: “Exigim dels nostres governants idees, entusiasme en la seva exposició i una saludable dosi d’ideologia Per estar en política cal tenir ideologia. Governar és ideologia aplicada a la gestió.”

Segur que avui López Casasnovas estaria orgullós dels seus hereus polítics.