Facebook dóna via lliure perquè la policia persegueixi una menor per haver avortat als EUA

Una menor de disset anys de l’estat de Nebraska, als Estats Units, ha estat encausada per haver avortat a casa arran dels missatges privats que Facebook ha compartit amb la policia estatal.

Segons els missatges –cedits per Facebook arran d’una ordre judicial–, l’acusada, amb l’ajut de la seva mare, va encarregar presumptament per internet un medicament anomenat Pregnot per avortar a casa. En el moment de l’encàrrec, la noia –que serà jutjada com a adulta– era en la vint-i-vuitena setmana d’embaràs, un termini més enllà del màxim en què les autoritats sanitàries aconsellen l’ús d’aquest medicament. Després de l’avortament, la noia i la mare van enterrar el fetus –que segons l’autòpsia va néixer mort– amb l’ajut d’un altre home, un fet que tots tres implicats van tractar en un xat grupal de Facebook.

Al juny, l’estat de Nebraska va remetre una ordre de registre a Meta, la companyia propietària de Facebook, en què demanà tota la informació que la xarxa social havia emmagatzemat de l’acusada i la seva mare, incloent-hi els missatges privats. Segons els registres judicials, la companyia no va posar entrebancs i va cooperar en tot moment amb les autoritats.

El detectiu encarregat de la investigació ha explicat que l’estat de Nebraska necessitava la informació per determinar si el fetus havia nascut mort o havia estat asfixiat després de néixer. Els missatges obtinguts de Facebook han servit com a base per a una segona ordre d’escorcoll contra les acusades en què les autoritats s’han endut vint-i-quatre gigabits d’informació dels ordinadors i telèfons personals.

La legislació de Nebraska, que no ha canviat d’ençà que el Tribunal Suprem nord-americà derogà el dret a l’avortament el passat mes de maig, estableix que el termini màxim per a avortar és la vintena setmana d’embaràs.

Fins ara, tant Facebook com altres xarxes socials havien evitat d’aclarir si cooperarien amb les autoritats judicials en les investigacions per avortament, que previsiblement s’enfilaran als Estats Units després d’haver estat eliminada la protecció legal que des dels anys setanta hi ha hagut sobre aquesta pràctica. Arran de la decisió, Facebook anuncià que eliminaria el compte dels usuaris que prometessin d’enviar medicació per a avortar als estats on era prohibida.

En un piulet, Meta ha explicat que les ordres d’escorcoll “no esmentaven l’avortament en cap moment” i que “els documents judicials indicaven aleshores que la policia investigava el cas d’un bebè que havia nascut mort i posteriorment havia estat enterrat i cremat, no pas el d’una dona que havia avortat”. I ha afegit que les ordres d’escorcoll anaven acompanyades d’ordres de confidencialitat “que impediren de compartir-ne cap informació“.

A statement from Meta on this case.

“Nothing in the valid warrants we received from local law enforcement in early June, prior to the Supreme Court decision, mentioned abortion. https://t.co/GNzdMP692H

— Andy Stone (@andymstone) August 10, 2022