Com pot afectar la nostra salut intestinal menjar tard o dormir poc?

Es repeteix dia rere dia i setmana rere setmana. Tenim un horari per a tot: per a dinar, per a treballar, per a fer exercici, per a activitats de lleure, per a dormir… Tot això repartit durant les vint-i-quatre hores del dia, de manera que tenim uns patrons periòdics que ens vénen donats d’ençà dels nostres avantpassats.

Al compàs del nostre rellotge intern

Durant el dia ens mantenim actius i amb l’arribada de la nit hi ha canvis fisiològics que ens preparen per al son. És com un rellotge. Un rellotge intern que ens avisa que hi haurà un canvi a l’organisme i que es prepara per menjar, per dormir, per despertar-se… Rep el nom de ritme circadiari.

Fa referència a totes les menes de canvis (físics, mentals i de conducta) que es repeteixen dia a dia, cada vint-i-quatre hores aproximadament. No és difícil de percebre la importància de mantenir-lo. Tots alguna vegada hem estat en una celebració fins a altes hores de la nit o hem tingut dies carregats de tasques sense temps per a menjar ni dormir bé i n’hem patit les conseqüències.

La veritat és que l’estil de vida occidental no ajuda que els ritmes circadiaris es mantinguin. Gaudim de menys hores de llum natural que no pas els nostres avantpassats, atès que som més sedentaris i hem augmentat considerablement el nombre d’hores davant les pantalles. A més, s’hi afegeix un nivell d’estrès més gran, una vida social que ens descabala l’horari i una alimentació basada en productes ensucrats i ultraprocessats.

Són factors que alteren significativament els nostres ritmes naturals. Quines implicacions poden tenir? Aquest desajust és relacionat amb la manca o la mala qualitat del son, canvis d’humor, augment de l’estrès, desorientació, problemes de memòria, fatiga i ansietat, entre més mals. I si es mantenen en el temps poden comportar conseqüències molt més greus.

Els bacteris tenen els seus propis bioritmes

Però les alteracions del ritme circadiari no solament ens afecten a nosaltres: també els pateixen els nostres bacteris intestinals, que tenen els bioritmes sincronitzats amb els nostres. Per tant, un desajust en els rellotges interns pot alterar la nostra salut intestinal.

Les pertorbacions en els ritmes biològics van estretament relacionades amb canvis en la digestió i el metabolisme. Aleshores es produeix un desajust en el metabolisme de la glucosa i hi ha més risc d’augment de pes i pressió arterial, com també una desregulació de les hormones que controlen la gana i que afavoreixen la preferència d’aliments rics en sucres i greixos saturats.

Això pot causar una disminució en la sensibilitat a la insulina, menys tolerància a la glucosa i una alteració del perfil de lípids a l’organisme. Són alteracions que impacten directament a la salut intestinal i, per tant, a la microbiota.

I no és estrany que hi hagi aquesta relació, atès que la digestió dels aliments passa durant el dia, moment en què l’intestí és actiu i en condicions òptimes per a absorbir nutrients. Quan mengem, posem a l’hora els rellotges dels òrgans i els teixits implicats en la digestió: l’estómac, el pàncrees, el fetge, l’intestí i el teixit adipós.

Si alterem els horaris, alterem la microbiota

I què passa a la microbiota si mengem tard? Per exemple, dinar a les quatre de la tarda causa un desfasament al rellotge, una interrupció del ritme normal de la funció intestinal i una alteració de la composició i funcionalitat dels bacteris intestinals.

La microbiota es veu principalment alterada per la mena d’alimentació que seguim dia a dia. Però l’alteració dels horaris d’ingesta (sigui per conducta alimentària, per dejuni o per augmentar la freqüència de menjars) també hi té un impacte. Els bacteris intestinals presenten fluctuacions segons el moment del dia, tant en composició com en funcions. De fet, l’evidència científica ens mostra que tenen un ritme circadiari propi, que proven de sincronitzar amb el seu hoste per poder treure’n el màxim profit.

La major part de les investigacions sobre la microbiota i els ritmes circadiaris s’han fet en animals. Cal assenyalar els estudis enfocats al dejuni intermitent, que han mostrat alguns beneficis en ratolins, com ara l’augment de la diversitat microbiana, la reducció de la inflamació i la producció de compostos beneficiosos per part dels bacteris intestinals.

En humans, un estudi fet a dones va observar que dinar tard inverteix el ritme de la diversitat microbiana oral. Aleshores, per contra, apareix un patró propi de situacions de malaltia semblant al que passa en l’obesitat o en trastorns d’inflamació intestinal.

Tot i això, cal no oblidar que la microbiota intestinal és com una signatura única i personal de cadascú, per la qual cosa cada persona respondrà de manera diferent tant al dejuni intermitent com al canvi de l’horari de menjar.

L’influx dels microbis al son

Aquests estudis evidencien que la microbiota intestinal és alterada per un desfasament en els ritmes biològics, que activen o desactiven gens involucrats en el metabolisme bacterià segons el moment del dia. Però és una relació bidireccional: el metabolisme dels bacteris intestinals també és capaç de modular el ritme circadiari.

Com ho fa? La seva influència pot ser de dues maneres: mitjançant la producció de metabòlits a partir dels aliments que ingerim o responent al desfasament horari amb canvis en l’abundància de certs grups bacterians.

Així, el microbioma intestinal és responsable de la producció d’alguns dels composts químics (els esmentats metabòlits) que acaben al nostre torrent sanguini i poden induir o afavorir el son. Els bacteris sintetitzen aquestes substàncies a partir dels aliments que prenem, i quan els prenem, gràcies al seu metabolisme.

Per exemple, els bacteris estreptococs i algunes soques d’Escherichia i Enterococcus contribueixen significativament a la via de producció de serotonina, vinculada al cicle de son i vigília. Un altre neurotransmissor, l’àcid gamma-aminobutíric –procedent de la fermentació de la fibra alimentària per la microbiota– podria promoure el son mitjançant una acció als mecanismes sensorials de la vena porta del fetge.

La nostra comunitat microbiana també pot respondre a l’alteració del ritme circadiari o a la baixa qualitat modificant la quantitat d’alguns grups bacterians. En casos extrems es pot arribar a un estat de disbacteriosi, és a dir, una predominança de bacteris perjudicials sobre els beneficiosos.

Per aportar més informació sobre els efectes de la desregulació dels ritmes biològics, investigadors de la Universitat Federal de Pernambuco (Brasil) i IMDEA Alimentació (Madrid) treballen en conjunt per estudiar els ritmes de dejuni i alimentació sobre la microbiota intestinal, l’efecte que pot tenir sobre l’obesitat i la recerca de biomarcadors bacterians d’ingesta dietètica en els projectes anomenats DIETARY DEAL i METAINFLAMACION.

,