11.11.2023 - 21:50
El Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona presenta aquest novembre el cicle “Memòries de la terra”. Durant tot el mes i en vuit sessions –quatre dimarts i quatre dissabtes, que inclouen dues sortides– es convidarà a la reflexió: “Sobre l’escenari d’emergències que vivim, per prendre’n consciència i plantejar-nos de quina manera s’hi ha de fer front, des de diferents llocs i mirades (la ciència, l’activisme, la política…)”, explica Roser Vernet, curadora del cicle juntament amb Rosa Cerarols.
Les vuit activitats s’estructuren amb base a la idea pre-socràtica dels quatre elements clàssics: l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Comenta Vernet: “A partir dels quatre elements surten totes les emergències climàtiques: grans incendis, contaminació atmosfèrica, sequera, mala gestió de l’aigua, l’explotació de la terra.”
I Rosa Cerarols també aclareix: “En diem ‘memòries’ en plural, perquè no hi ha una sola memòria sinó que n’hi ha moltes. I perquè des del minut zero volíem situar-nos en una pluralitat de mirades, de memòries, de relats. I perquè hi ha una cosa important que es va voler treballar des del principi, i és que les memòries van endarrere i també van endavant, i volíem mirar-les cap endavant.”
“Memòries de la terra” es va inaugurar dissabte passat, 4 de novembre, amb l’acció artística Ramat simfònic. La parella d’artistes Moon Ribas i Quim Girón treballen la noció de ramat a partir de la pregunta de si nosaltres també ens en podem considerar un. “A través d’unes esquelles que anuncien unes instruccions, els participants fan un petit itinerari en què es plantegen diferents situacions per treure’t de la zona de confort. I també és una manera de preguntar-te si obeïm a la norma de ser ramat”, diu Rosa Cerarols, que és fundadora del Konvent, el centre artístic ubicat a la colònia tèxtil Cal Rosal de Berga, un dels espais més radicals, contemporanis, crítics i compromesos del nostre panorama cultural i artístic. Continua Cerarols: “Volíem que la pràctica artística formés part del cicle. Per això vam inaugurar amb l’acció Ramat simfònic, de teatre de carrer. És una manera de fer interactuar la gent perquè vegi les coses des d’un altre lloc. Per això vam implicar-hi Anna Giribet, que és la directora artística de la Fira Tàrrega. Ramat simfònic ens permetia de portar el ramat a ciutat per parlar d’una pràctica ancestral com el pastoralisme.” A més d’activista, Rosa Cerarols és geògrafa i professora de la Universitat Pompeu Fabra.
I la trajectòria de Roser Vernet també és marcada per l’activisme social, polític i cultural, sobretot al Priorat i a les terres de l’Ebre. No és estrany, doncs, que el cicle hagi inclòs una sortida a les comarques del sud del Principat, “Terra agredida” –es va fer ahir–, per resseguir els estralls que s’hi han fet, de les nuclears d’Ascó a la petroquímica de Tarragona, passant les centrals eòliques massificades de la Terra Alta, l’espoli de l’aigua del riu Siurana al Priorat, i el riu Ebre, que és memòria històrica i mobilització antitransvasament. Ho explica així Vernet: “Hi ha una sortida molt impactant, que mostra de la manera més crua i concentrada totes aquestes emergències i la mala gestió que se’n fa. És la sortida a les comarques del sud de Catalunya, titulada ‘Terra agredida’: una sortida per visitar els espais esdevinguts escenari de sobreexplotació de recursos, abandonament del mosaic agroforestal i destrucció d’un model territorial possible. Parada a la Fatarella, Ascó, la Ribera d’Ebre, el Priorat i la petroquímica del Camp de Tarragona. És una sortida feta dissabte 11, que planteja bona part dels temes del cicle: transició energètica, incendis, gestió de recursos hídrics, contaminació atmosfèrica.”
També s’ha fet la sessió “La mar explotada” (dia 7), sobre la mar com a generadora de recursos i dipòsit de residus. Diu Vernet: “Volíem tractar temes com els microplàstics, els creuers, els pescadors… Hi va participar Cristina Caparrós, filla i néta de pescadors; l’oceanògrafa Balma Albalat, i fins i tot un jove membre del sindicat de manters, que també és pescador, i és interessant perquè era pescador al Senegal, però ha hagut de marxar, perquè allí la pesca és dominada per les grans companyies pesqueres internacionals, que expulsen els petits pescadors autòctons.” Aquesta sessió va ser moderada per Marina Monsonís, artista visual especialitzada en art, cuina i política.
De fet, de sessions sobre la mar n’hi ha dues. La segona, que es farà dimarts, pren el nom contundent de “El mar. El mur”. La periodista Mercè Folch i la fotoperiodista Anna Surinyach presenten el pòdcast homònim, que es publica a Catalunya Ràdio. “L’Anna Surinyach fa molt de temps que treballa sobre la qüestió de la immigració per la Mediterrània, del nord de l’Àfrica al Pròxim Orient, l’espai Schengen, etc., i al voltant de les crisis humanitàries sobre aquest trànsit de persones. Ella es planteja la Mediterrània com a cementiri”, comenta Cerarols. I continua Vernet: “I a partir d’aquesta idea, amb la Mercè Folch, periodista de Catalunya Ràdio, han treballat en el projecte de fer un seguiment de com es fa el dol de les persones que desapareixen a la Mediterrània. La recerca que totes dues han fet passa per Guinea, el Senegal, Gàmbia i per posar-se en contacte amb les famílies de desapareguts. Han conegut tot l’entramat al voltant d’aquesta història: de la gent que ajuda a la que se n’aprofita.”
La segona sortida es farà dissabte vinent a Catalunya Nord: “Memòria i decreixement”. Rosa Cerarols explica: “A Cervera de la Marenda hi ha el projecte Can Decreix. És un col·lectiu que fa una feina d’adaptar-se al medi i posa en pràctica tota mena d’activació real de decreixement: rentadora amb pedals, forn solar… Davant d’una opció radical de decreixement, ens preguntem precisament com s’ha de dur a la pràctica, aquest decreixement. En aquesta sortida també visitarem paisatges de la memòria, i plantegem quin pes té la frontera avui.”
Entre els participants trobem representats els experts, acadèmics i científics, i també s’hi ha convidat gent que viu la realitat que tracta cada sessió, que pica pedra cada dia i que se situa, sobretot, en l’àmbit rural. Per exemple: Marc August Muntanya, pastor de Riudaura; Gerard Batalla, pagès, membre de Som lo que Sembrem i l’Assemblea Pagesa de Catalunya; Ariadna Tremoleda, permacultora en el projecte cooperatiu Mas les Vinyes; Anaïs Sastre, llicenciada en ciències ambientals, membre de les cooperatives l’Aresta i Arran de Terra i activista per la sobirania alimentària; Blanca Garcés, investigadora de l’àrea de migracions al CIDOB; José Pablo Baraybar, antropòleg forense del Comitè Internacional de la Creu Roja; Òscar Camps, fundador de l’ONG Open Arms; Andreu Escrivà, ambientòleg, especialitzat en biodiversitat; Federica Ravera, doctora en ciències ambientals, especialitzada en economia ecològica.
Sembla que hi ha una voluntat de voler mirar-se els fets d’uns altres llocs, fora dels llocs comuns. Cerarols és contundent: “En primera i última instància, aquest cicle vol remoure consciències. Et vol donar informació perquè prenguis consciència i en última instància, actuïs. Perquè davant de totes aquestes emergències, no et pots quedar de mera observadora. Calen canvis estructurals i també individuals.”
Per tant, és un cicle que també vol animar la gent a passar a l’acció. També hi ha una sessió sobre la gestió de l’aigua, “L’aigua, camp de batalla”, sobre la gestió de l’aigua continental i els models agraris que la condicionen i se’n deriven. Recorda Vernet: “La gestió de l’aigua continental dibuixa un model agrari que anorrea la cultura agrària extensiva, de proximitat i de petita escala en favor de les grans exploracions agrícoles intensives, que no són compatibles entre si. I la gestió de l’aigua, dels canals de rec, dels transvasaments ho explica molt clarament.”
La darrera sessió, el dia 28 de novembre, “Memòria de futur: adob o residu?”, mira cap al futur i la pregunta va a l’arrel. Rosa Cerarols diu: “Plantejar-te realment si som adob o residu i què volem ser, és important.” I Roser Vernet: “I també és important que hem de posar una mica d’èmfasi a desemmascarar segons quina mena de discursos, com aquells que poden ser autocomplaents o aquells que poden ser poc realistes. Per mi aquesta és una de les coses interessants del cicle. Ens arriben per totes bandes un seguit de discursos que fan compatibles coses que radicalment no ho són i, una de dos, o ens deixem enganyar o hem de fer alguna cosa. Però no podem amagar el cap sota l’ala. La intenció és provocar alguna cosa. Però això és una qüestió molt ambiciosa. L’última sessió parla de models, però també d’imaginaris. Ara som en un món on la manipulació dels imaginaris és tan bèstia que es capgira la terminologia mateixa. La resistència a fer correspondre els imaginaris amb una realitat és un repte molt complicat i difícil. Quan et penses que ja ho tens, patapam!”
