01.12.2017 - 22:00
Noranta-dos contractes paralitzats, funcionaris que han d’anar a Madrid a rebre instruccions, centenars d’associacions pendents de rebre subvencions que ja estaven aprovades i una setantena d’iniciatives legislatives parlamentàries que han quedat paralitzades. Aquestes són algunes de les conseqüències que ha patit l’autogovern català per l’aplicació de l’article 155. El col·lectiu de juristes Servidors públics de Catalunya va presentar ahir al Col·legi d’Advocats de Barcelona un inventari de tots els danys derivats de la intervenció de la Generalitat. Un memorial d’afectacions que sempre serà provisional, ja que, segons que va explicar la presidenta del col·lectiu, Yolanda Hernández, és un document viu que anirà incorporant dades i informació a mesura que vagin passant els dies. ‘Sabem quan va començar a aplicar-se la intervenció a les institucions catalanes, però no quan acabarà.’
I és que, en aquest sentit, Hernández ha remarcat que calia no confondre el començament de la intervenció a la Generalitat amb l’aplicació del 155. ‘Tot plegat comença el 15 de setembre, quan es vulnera l’Estatut de Catalunya i Montoro intervé els comptes de la Generalitat.’ El govern espanyol ja ha dit que retirarà el famós article després de les eleccions, però encara no s’ha pronunciat sobre el control dels comptes catalans.
Com a conseqüència, qualsevol pagament que hagi de fer la Generalitat ha de tenir el vist-i-plau previ del ministeri de Cristóbal Montoro. Tot plegat ha comportat que hi hagi més processos administratius i que s’hagin alentit els pagaments que ja estaven aprovats i pressupostats pel govern català. Segons Servidors públics de Catalunya, això ha generat un retard en el pagament de subvencions a centenars d’associacions de caràcter social per valor de diversos milions d’euros. Diners que s’havien de destinar al servei de llar per a persones afectades pel VIH, a donar suport a persones amb discapacitat social o ajudar famílies en situació de vulnerabilitat.
També hi ha noranta-dos contractes aturats, pendents de ser desblocats quan el govern espanyol ho permeti, dotze projectes congelats, dotze activitats anul·lades i tres inversions paralitzades.
Al marge dels càrrecs cessats i els organismes suprimits i dissolts, ja sabuts des del primer moment en què el govern espanyol va aprovar l’aplicació del 155 previ aval del senat, aquest inventari fa un recull de danys econòmics, alguns dels quals tindran una incidència a llarg termini. Hi ha un document que fa referència a les iniciatives parlamentàries i del govern que han quedat congelades com a conseqüència de la dissolució del parlament. És a dir, lleis que a curt termini no podran ser tramitades i validades per la cambra catalana. N’hi ha setanta-una. Algunes d’importància social, com la llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, la llei de creació de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris o la llei de contractes de serveis a les persones.
També s’han anul·lat proposicions de llei en curs contra l’abús bancari, la reforma de l’impost de successions i donacions, i les mesures urgents per a incentivar el lloguer d’habitatges socials i assequibles. Vegeu-les totes ací:
A més de lleis detallades que havien de tenir una incidència directa sobre la ciutadania, l’informe també recull accions i drets dels quals s’ha privat l’autonomia de la Generalitat. Per exemple, la possibilitat de defensar-se jurídicament en els processos judicials en els quals està immersa la institució. ‘La defensa jurídica de la Generalitat és en mans de l’estat. Són recursos que no es poden activar si el ministeri no ho permet i que tenen uns terminis que s’esgotaran. Recuperar això serà molt complicat’, va explicar Hernández.
El cas més conegut és el del litigi de Sixena amb el govern aragonès. La defensa jurídica que pugui fer el Departament de Cultura depèn exclusivament de Méndez de Vigo, qui ha assumit les competències i ha emplaçat el Museu de Lleida a complir els requeriments del jutge.
Però hi ha més casos, com per exemple el de la repressió policíaca de l’1 d’octubre. La Generalitat no s’ha pogut personar com a causa contra l’actuació de la policia i la Guàrdia Civil i tampoc no ha pogut obrir una comissió d’investigació, perquè que el parlament va ser dissolt.
- Entrevista al sots-director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Argimon: ‘Hem de posar per escrit que no dedicarem un ecògraf a la independència, així és la intervenció de la Generalitat’
Viatges a Madrid i informes en castellà
A conseqüència de la intervenció, totes les conselleries han passat a ser dirigides des de Madrid i han hagut d’adaptar el seu funcionament administratiu al dels ministeris. Els consellers i els seus equips de confiança van ser destituïts i les diferents direccions generals són ara les màximes instàncies. Segons l’informe de Servidors públics de Catalunya, en alguns casos han hagut d’anar fins a Madrid per rebre instruccions, sempre a càrrec del pressupost de la Generalitat.
Tot i això, com explicava el sots-director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Argimon, en aquesta entrevista, la funció dels directors generals és merament administrativa i qualsevol moviment depèn de Madrid. En alguns casos, com els departaments d’Interior i d’Exteriors, han estat intervinguts de manera directa i els anomenats ‘homes de negre’ s’han instal·lat en les dependències corresponents. A Interior, el govern espanyol hi ha enviat Juan Antonio Puigserver Martínez, mentre que a Exteriors hi ha l’ex-ambaixador espanyol al Paraguai Juan Fernández Trigo.
En clau de llengua, el recull de danys també reserva un apartat a la vulneració dels drets d’ús del català que es cometen. I és que els documents interns adreçats a les persones que substitueixen el govern han de ser traduïts al castellà o escrits directament en castellà: ‘Això significa una pèrdua de temps que no es retornarà’, explica Hernández.
Per acabar, hi ha un apartat reservat a la pèrdua d’oportunitats econòmiques. L’estat ha vetat que el port de Barcelona faci missions comercials a l’exterior, s’ha paralitzat la implementació de les assegurances obligatòries als administradors de finques i la supressió de les delegacions a l’exterior ja conegudes, les quals permetien d’estar en contacte amb actors econòmics estrangers i fer de pont amb empresaris catalans.
