Els membres d’ERC encausats al Tribunal de Comptes presenten un recurs contra el rebuig a l’aval de l’ICF

La desena de membres d’ERC encausats pel Tribunal de Comptes espanyol han presentat un recurs contra el rebuig a l’aval de l’Institut Català de Finances (ICF). Aquest aval cobria els 5,4 milions d’euros en finances que se’ls exigeixen i que havia atorgat l’IFC d’acord amb el decret llei de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat. La defensa demana que, estimant-se el recurs, s’admetin els avals presentats. Argumenta que els afectats han patit un clar perjudici en o poder fer ús de l’aval, atorgat “conforme a la legalitat vigent” i sense que hagi estat “qüestionat, anul·lat o suspès”.

Els advocats denuncien la indefensió patida pels imputats i asseguren que s’ha vulnerat la seva presumpció d’innocència. Així mateix, entenen que l’aval té plena vigència legal. A més, considera que la delegada instructora fa una interpretació distorsionada del decret llei que regula la concessió dels avals, interpretant que no cobreix la responsabilitat comptable, “de manera fins i tot contrària a la seva literalitat”.

En segon lloc, assegura que aquesta decisió de no acceptar els avals es pretén immune al control judicial, pel fet de no haver pogut al·legar ni discutir la decisió sobre els avals abans de la resolució del 14 d’octubre de la magistrada. La defensa ha recordat que així ho havia demanat en reiterats escrits al tribunal durant les darreres setmanes. Per tant, sosté que es genera una absoluta indefensió als imputats, ja que tampoc es podrà discutir en cap altre moment processal. És en aquest punt on els advocats afegeixen que també es genera indefensió en desconèixer les quanties que s’han d’avalar, perquè la responsabilitat entre els imputats és solidària.

Per últim, asseguren que es vulnera clarament la presumpció d’innocència, quan la magistrada prejutja la concurrència de dol, culpa o negligència greu per part dels imputats en assumir que van actuar amb voluntat i mala fe. Apunta que ho fa en un acte definitiu, ja que fa servir aquest prejudici per estimar que això els exclou de l’àmbit d’aplicació del decret llei. La defensa assegura que aquest fet contamina greument l’objectivitat i la imparcialitat que després ha de jutjar els fets.