30.04.2016 - 11:49
|
Actualització: 30.04.2016 - 15:53
Cada dos anys, coincidint amb la Fira Alimentària, la distribuïdora de vins Vila Viniteca, una de les més importants d’Europa, al capdavant de la qual hi ha Quim Vila, organitza una mostra internacional amb els cellers que ella representa, per donar a conèixer les darreres anyades explicades pels seus autors. L’acte ocupa la Llotja de Mar. Aquest dilluns 25 d’abril es va celebrar la novena edició. Hi van participar al voltant de cent vuitanta cellers.
Abastar informativament aquest esdeveniment és difícil. Cal cercar un fil conductor: a través d’un sommelier o prescriptor, per exemple, o triant un celler de cada zona vinícola representada o triant alguns cellers d’unes quantes zones i prou… En aquesta ocasió, vam triar un fil conductor aleatori, amb un cert grau d’atzar: vam partir d’un celler que ens va explicar els seus valors sobre els quals fonamenta el seu projecte, li vam demanar que ens deixés tastar un vi i només un, i, finalment, li vam demanar també que ens recomanés un altre celler. Amb el celler recomanat vam fer el mateix i aquest ens va portar a un tercer celler i el tercer a un quart i així fins a visitar i fer un tast del projecte de deu cellers presents a la Música del vi 2016. Aquesta és la ruta que en va sorgir. Comencem per un celler del País Valencià:
CELLER DEL ROURE
Denominació d’Origen València
Vall de les Alcusses
Ens explica l’enòleg Javier Revert que el celler es troba a les Alcusses, municipi de Moixent (la Costera) i que es tracta d’un projecte familiar impulsat per Pablo Calatayud. Els primers vins els van treure al mercat l’any 1996 i van ser ‘Les Alcusses’ i ‘Madureses’. Ja en aquell moment van fer una aposta pel vi de qualitat a partir de les varietats autòctones del territori: el mandó i el monastrell. Pablo Calatayud explica que els inicis varen quedar marcats per una visita que féu al Priorat. Va visitar Mas Martinet i va conèixer l’enòloga Sara Pérez, que fou una inspiració i els va assessorar els primers tres o quatre anys. El celler original és a Moixent. El territori vinícola gira al voltant de tres pobles d’influència: Moixent, Font de la Figuera i Fontanàs. Al 2006 van fer una aposta de creixement construint un nou celler a la vall de les Alcusses, prop del poblat íber de la Bastida. Una finca on es conservaven noranta-set àmfores de fang enterrades. És aquí on elaboren una nova gamma de vins: Safrà (85% mandó i la resta monastrell i garnatxa tintorera), Parolet (un vi de guarda, més estructurat, fet de mandó i monastrell) i Vermell (amb predomini de la garnatxa tintorera).
El vi: Ens fan tastar el Safrà, un vi representatiu d’aquesta nova gamma de vins del Celler del Roure, que porta sis mesos de criança en àmfora, amb predomini del mandó, i del qual se’n comercialitzaran 12.000 ampolles. Aquest vi encara no ha sortit al mercat.
El celler recomanat: Ens convida a visitar el celler 4Kilos Vinicola de Mallorca.
4KILOS VINÍCOLA
Felanitx, Illes Balears
Aquest celler ha sacsejat la cultura vinícola de Mallorca i ha reforçat una tendència en el món del vi, que és la de deslligar el vi d’un cert aire seriós, classista i inaccessible que a vegades gasta. Els valors que hi ha al darrere d’aquest celler, l’estètica (cada any canvien l’etiqueta dels vins), els projectes que genera, en són l’evidència. 4Kilos Vinícola va néixer el 2006 de la mà de dos socis: Francesc Grimalt, que havia estat soci i tècnic del celler Anima Negra, també a Mallorca, i ell és un dels grans defensors de la recuperació de la varietat de raïm callet, i Sergio Caballero, amant de la vinya i el vi, però que prové del món de la música i és soci fundador i codirector del festival Sónar. L’enòleg és Eloi Cedó. El nom de 4Kilos prové de la inversió incial que van fer tots dos socis en el projecte. La primera gamma de vins es va dir 4Kilos. Després n’obriren una altra, 12Vots, un vi més popular per carregar les piles, ens diu Sergio Caballero.
El vi: Ens proposen tastar el Grimalt Caballero, un vi fet de les varietats callet (80%) i fogoneu (20%), que provenen d’una vinya molt petita en coplantació, de setanta anys, situada a Felanitx. És un vi de parcel·la. Expliquen que hi fan una intervenció mínima, que gairebé no el toquen.
El celler recomanat: Ens proposen visitar Comando G i Dani Landi, dos projectes vinculats, que tenen també la voluntat de sacsejar els tòpics i les convencions del món del vi.
COMANDO G I DANI LANDI
Vinos de Madrid
Serra de Gredos
Dani Landi pren el fil de la idea d’una nova actitud dins el món del vi, que fuig de l’elitisme sense deixar de fer les coses ben fetes i els millors vins possibles. Té un celler petit, artesanal, que va aixecar l’any 2008 a la serra de Gredos. Havia començat al celler familiar, Jiménez-Landi, però ell s’hi ha desvinculat i avisa que no ens confonguem. Diu que els valors que hi ha al darrere del seu projecte vinícola es basen en tres conceptes: vins de paisatge, que expressin la mineralitat, que siguin vins purs, diu. En segon lloc, que siguin frescs, amb una acidesa que ens recordi la fruita fresca. I com a tercer concepte, l’elegància i la finor. El seu projecte personal abasta cinc hectàrees de vinya ecològica i una part de biodinàmica també. Elabora el vi Cantos del Diablo, fet de garnatxa de vinyes velles. Amb el seu amic Fernando García van crear el projecte Comando G (Comando Garnacha), amb el qual treballen 15 hectàrees de vinya. Es van conèixer al màster d’enologia. Dani Landi havia estudiat filosofia i Fernando García era enginyer agrònom. Han muntat el projecte a Cadalso de los Vidrios. El que han fet és recuperar vinya vella amb la voluntat també de fer una regeneració socioeconòmica de la regió, i rescatant oficis, com el de llaurar amb cavall. El seu és un projecte compromès.
El vi: Ens fa tastar el Cantos del Diablo 2013. Ens diu Dani Landi que ells treballen amb la convicció que els grans vins no s’elaboren sinó que es cultiven. Aquest neix d’una vinya de 0,3 hectàrees a 900 metres d’altitud, en sòl granític, al nord de la muntanya. Només se’n fan 369 ampolles. Diu que aplega els tres conceptes que defensa i que és un vi de garnatxa de vinyes velles que ofereix una sensació viva, electritzant, molt pur, molt floral també.
El celler recomanat: Ens recomana Descendientes de J. Palacios, el projecte de Ricardo Palacios al Bierzo. Diu en Dani Landi que és un projecte que els ha estat referència en els inicis i que tenen respecte, admiració i amistat per Ricardo Palacios.
DESCENDIENTES DE J. PALACIOS
Denominació d’Origen Bierzo
Corullón
És Ricardo Pérez Palacios qui ens atén, elaborador juntament amb el seu oncle, el conegudíssim productor del Priorat Alvaro Palacios, que van arribar al Bierzo l’any 1999. Es van instal·lar al poble de Corullón on cultiven 30 hectàrees de vinya vella i treballen en agricultura biodinàmica. Ricardo ens explica que en aquesta zona les darreres veremes han estat molt diferents unes de les altres, que el clima atlàntic de la zona és boig però que això és estimulant, perquè cada any és diferent.
El vi: Ens ofereix La faraona 2014, feta de la varietat mencía, que és el vi que surt de la vinya més alta que tenen i que té un sòl molt especial, de condicions molt limitants, que li confereix un gust profund i equilibrat.
El celler recomanat: Ens proposa visitar l’enòleg Bertrand Sourdais, propietari del celler Antídoto a Ribera del Duero i el Domaine Pallus al Loira.
CELLERS ANTÍDOTO, DOMINIO DE ES, DOMAINE PALLUS
Denominació d’Origen Ribera del Duero
Sòria
L’enòleg Bertrand Sourdais té diferents projectes vinícoles a l’estat espanyol i també dirigeix el celler familiar del Loira, Domaine Pallus, en el qual ell és la cinquena generació. Aquest enòleg francès va arribar a Sòria l’any 2000 de la mà d’Alvaro Palacios i avui en aquelles terres tira endavant el celler Antídoto i també el Dominio de Es. Ens explica que ell va a la recerca de la qualitat en cada racó de món, que la resta no té importància. I assegura que el que cal a Europa és promoure les varietats autòctones, el sòl i el clima, que és allò que els altres no tenen.
El vi: Ens fa tastar un Dominio de Es viñas viejas de Sòria 2013. Diu mig fent broma que és el vi amb el qual té un compromís major, perquè és un projecte que té al 50% amb la seva dona.
El celler recomanat: Proposa el celler Hacienda Monasterio, un celler important, un clàssic modern de Ribera del Duero.
HACIENDA MONASTERIO
Denominació d’Origen Ribera del Duero
Entre Pesquera i Valbuena de Duero
Ens atén Carlos de la Fuente, enòleg de Hacienda Monasterio des de l’inici del projecte a principi de la dècada dels noranta. I ja va començar donant suport a l’enòleg estrella de Ribera del Duero, Peter Sisseck, que va iniciar la revolució d’aquell territori. Ens explica que fonamentalment fan vi de finca a Hacienda Monasterio , vi envellit en bótes i que han variat poc les línies mestres del projecte, des que el va iniciar Sisseck. Mantenen la fusta de roure francès, que l’utilitzen com una eina, diu de la Fuente, perquè aquests vins la necessiten per oferir capacitat d’envelliment als Ribera. Tot i que reconeix que avui les extraccions són més suaus i això fa que el vi requereixi menys arrodoniment de la fusta.
El vi: Ens fa tastar Hacienda Monasterio 2013. Diu que va ser una anyada complicada i precisament per això n’està més orgullós del resultat. Van fer molt d’esforç descartant molt de raïm. És un vi que porta un 80% de tinta fina, 15% de cabernet sauvignon i 5% de malbec. I té divuit mesos de bóta.
El celler recomanat: Ens proposa un celler que té un projecte molt novedós a Ribera del Duero. És el Dominio del Águila de l’enòleg Jorge Monzón.
DOMINIO DEL ÁGUILA
Denominació d’Origen Ribera del Duero
La Aguilera
Diu el viticultor Jorge Monzón que és nascut a La Aguilera i que es troba envoltat de vinyes i de tradició abandonada. Es va formar en diferents territoris vinícoles francesos (Beaujolais, Bodeus, i de la Borgonya a Vosne-Romanée) per després tornar a l’estat espanyol i acabar retornant al poble per a executar el seu projecte personal: vaig escoltar els vells de Ribera del Duero per mirar de tornar a fer els vins que es feien abans en aquest territori, explica. Però es troba moltes pegues per part del Consell Regulador. Per exemple, el 2010 vam treure la primera anyada d’un vi blanc i tres de negres, i resulta que no ens deixen fer vins blancs. I el fet és que hi ha condicions per a fer vi blanc de qualitat allà. Jorge Monzón batalla per recuperar les vinyes velles del poble, en té trenta hectàrees recuperades, i recuperar la producció vinícola que es va anar abandonant perquè en aquella zona els vins no donaven prou color ni grau i no es venien i no agradaven perquè eren vins massa rústics.
El vi: Ens ofereix un Dominio del Águila Reserva 2012 que conté un 85% de tempranillo i un 10% d’albillo i d’altres (garnatxa, bobal, blanca del país). És un vi seriós, amb equilibri i balanç. De trenta-dos a trenta-quatre mesos en bóta.
El celler recomanat: Ens proposa conèixer el projecte de l’enòleg Jerome Bougnaud, Galia, a Valladolid.
CELLER GALIA
Denominació d’Origen Vino Cigales
Trigueros del Valle (Valladolid)
L’enòleg Jerome Bougnaud es va formar a Bordeus i allà va conèixer Ricardo Pérez Palacios i també Bertrand Sourdais i a través d’ells va entrar en contacte amb Alvaro Palacios i més endavant amb Peter Sisseck. És a l’estat espanyol des dels vint-i-tres anys i ara ja en té trenta-vuit. Treballa d’enòleg per diferents cellers: El Regajal, Quinta Sardonia i Dominio de Pingus. Galia és el seu projecte més personal: elabora tres vins de vinyes de sis pobles que es troben entre Valladolid i Sòria. Ens diu que amb aquest vi vol arribar a tenir una visió general de la vall del Duero. I assegura que el vi ha de ser pur i sincer, així ho diu. I que l’elaborador no ha de fer malbé la veritat de la fruita ni del terrer. És un treball senzill però complex alhora. És qüestió d’essència, diu.
El vi: Ens fa tastar el Galia tinto 2013. Conté les varietats Tinta fina, garnatxa i albillo. El raïm ha d’estar perfecte, aquest és el treball més dur, diu, i al celler l’extracció ha de ser suau, fer la fermentació amb llevats autòctons i en petits dipòsits sense temperatura controlada i després bótes grans de fusta, només per netejar el vi (sedimentar les mares). Fa criances llargues de divuit a vint mesos.
El celler recomanat: Ha tastat el vi que Alfredo Arribas fa al Montsant i ens proposa que el tastem.
CELLER ALFREDO ARRIBAS
Denominació Montsant
Falset
Ens atén Isabel Carull, que porta l’exportació dels vins del celler Alfredo Arribas. L’arquitecte va iniciar el seu projecte vinícola amb el celler Clos del Portal, al Priorat, el 2001, amb l’assessorament de Joan Asens. A finals del 2010 inicia al Montsant l’elaboració de les sèries Trossos, una col·lecció de vinyes velles úniques, petites parcel·les, gairebé totes de garnatxa. D’aquestes sèries en neixen el Tros blanc (garnatxa de la vinya Mas de la notària), tros negre (garnatxa de la vinya Mas de la notària), trossos sants (garnatxes de tres vinyes) i trossos vells (carinyena). Segons explica Isabel Carull, les garnatxes estaven poc dignificades i amb elles volen expressar un territori, el del sud, la zona minera, cercant elegància i contundència.
El vi: Ens fa tastar el seu vi preferit, el Tros blanc 2013, un blanc ple de complexitat i estructura. I diu que és una garnatxa tan elegant que pot competir amb els vins francesos.
El celler recomanat: Rafael Palacios. Diu que fa el millor vi blanc de l’estat espanyol.
RAFAEL PALACIOS
Denominació d’Origen Valdeorras
O Bolo, vall del Bibei
Coneixem Rafael Palacios, germà petit d’Alvaro Palacios, i ens explica que la seva aventura a Valdeorras va començar per l’interès que va posar en la varietat godello ja als anys noranta del segle XX. El godello havia desaparegut pràcticament amb la fil·loxera i als anys setanta del segle XX es va començar a recuperar amb replantacions. L’any 2004 ell es va instal·lar en aquest territori vinícola i va quedar atrapat pel caràcter atlàntic de la zona, que amb l’altitud i el sòl arenós d’origen granític proporciona uns vins amb més profunditat i potència. El treball més important va ser el de recuperar la zona vinícola històrica del municipi d’O Bolo a la vall del Bibei, diu. Les parcel·les eren de pagesos vells que havien heretat per sorteig, «sorte» en gallec. El repte de Rafael Palacios era fer un gran blanc per col·locar-lo entre els vins blancs més reconeguts en l’àmbit internacional. Elabora els vins Bolo, de les vinyes més joves; el Louro, fets amb vins de mitjana edat i de propietat; As Sortes, que és el que neix de les parcel·les més velles, d’entre 36 i 47 anys i una de 96; i Sorte O Soro, un vi de parcel·la de producció limitada.
El vi: Ens fa tastar el As Sortes, perquè diu que és el que ho diu tot i mostra millor el seu projecte. Són sis parcel·les de vinya vella. I és el vi que representa millor el caràcter geoclimàtic de la zona. És un vi que va més enllà de la varietat, del productor i de la Denominació d’Origen. És la màxima expressió de la parcel·la, de caràcter salí i mineral.
I aquí acabem aquesta ruta aleatòria per diferents projectes vinícoles, que mostra una varietat d’històries i territoris que en la majoria de casos s’assemblen pels plantejaments de respecte al paisatge i al vi.
