19.06.2019 - 20:00
El 48è premi Crexells, que atorga l’Ateneu Barcelonès a una obra publicada l’any anterior i que es dóna a conèixer al voltant de la revetlla de Sant Joan, ha estat per a la novel·la Sobre la terra impura, de Melcior Comes (Proa). Amb aquest premi, la novel·la de Comes es consolida com la més valorada del 2018, ja que també ha obtingut el premi de la crítica Serra d’Or, el premi Núvol i ha estat finalista del premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.
Sobre la terra impura és la història d’una família de sabaters d’Inca, marcada per un secret que fa avançar la trama; narrada per un escriptor, plena de reflexions metafísiques, literàries, amb una mirada sobre Mallorca que s’insinua com un paradís en fals… Ho diu un dels membres del jurat del Crexells, el periodista i crític literari David Castillo, l’únic que repeteix en un jurat completament renovat. El conformen dos periodistes culturals, el mateix Castillo i Jordi Nopca; la crítica literària i llibretera Marina Porras; l’escriptora i periodista Ada Castells, també vinculada a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu; i amb un perfil més acadèmic, Joan Santanach, professor de literatura medieval de la Universitat de Barcelona. Tots són personatges actius del sector que segueixen el dia a dia literari català d’una manera minuciosa.
Després de dos anys tempestuosos, fins al punt que l’any passat el premi Crexells va quedar suspès, enguany la voluntat del president de l’Ateneu, Jordi Casassas, és tornar a la normalitat. Casassas ha lamentat les irregularitats dels darrers anys i ha dit que enguany s’havia donat un tomb, i que calia reivindicar que el Crexells era el premi degà de les lletres catalanes (fa noranta anys que va néixer) i sempre havia tingut un compromís amb el país. Per mirar de donar estabilitat al Crexells, la junta ha recuperat una estructura de jurat convencional, eliminant la participació popular que s’havia incorporat feia deu anys.
Tornant a l’obra premiada, Melcior Comes destaca que cal llegir la novel·la com una història econòmica, de l’empresariat del calçat de l’illa. La descriu així: ‘És un treball especulatiu, una novel·la de trama també, llaminera, que atrau el lector amb una intriga. És la història d’una família amb un secret, que també parla de la guerra i d’uns mètodes (l’extorsió terrorista dels anys setanta).’
Comes reivindica els autors que l’han marcat, Baltasar Porcel, Joan F. Mira i també Vicenç Pagès Jordà, que diu escriuen amb normalitat i amb una llibertat total. En aquest sentit, Melcior Comes ha explicat com una anècdota divertida i sucosa, no exempta de versemblança, que demanava a la seva mare de què no havia d’escriure. Aquells temes que ella esmenta, perquè poden disgustar qui sigui, són els temes que tria per a escriure, ‘són els que sé que he de fer.’
Sobre el fet que la novel·la tracti la història econòmica del sector del calçat de Mallorca, Comes ha recordat que en les novel·les guanyadores del Pulitzer sempre apareixen fàbriques. També a les novel·les de Balzac, que estava obsessionat per les fàbriques.
Els membres del jurat han destacat l’alt nivell literari de l’any 2018: van fer una primera selecció d’onze novel·les possibles. Finalment, després de diferents reunions, es va procedir a una votació en què es va triar per majoria la novel·la de Melcior Comes. Entre les virtuts que n’han destacat, hi ha l’ambició literària, la riquesa lèxica, la complexitat i la construcció dels personatges.
