Els megaiots, una arma contra els oligarques russos

La guerra d’Ucraïna podria fer una víctima col·lateral: els megaiots de propietat russa que fa anys que podem veure als principals ports del país, sobretot a Barcelona i Mallorca. La invasió d’Ucraïna ha posat en el punt de mira el règim rus en tota l’extensió, incloent-hi els oligarques que capitanegen aquestes grans embarcacions. Ara les sancions internacionals contra Rússia podrien significar un maldecap inesperat per a un sector que forma part de l’opció estratègica de l’administració i que factura centenars de milions d’euros anualment.

Barcelona i Mallorca, destinació predilecta dels oligarques

En temporada baixa, els iots presenten dos grans problemes per als seus propietaris: l’estacionament i el manteniment. Aquestes embarcacions han de romandre amarrades en un port –preferiblement a prop del país de residència del propietari– que tingui l’espai i els equipaments necessaris. Per als magnats russos, els ports de Barcelona i Mallorca, que són de gran tradició naviliera i són a mig camí entre Rússia i Amèrica, compleixen aquests requeriments fil per randa. D’ací ve que, aquestes darreres dècades, els governs català i balear hagin fet mans i mànigues per atreure aquesta mena de naus, dins una estratègia conjunta de l’anomenada “economia blava“: solament al Port Vell de Barcelona, per exemple, l’administració ha invertit fa poc uns vint milions d’euros en la construcció d’amarratges per a aquestes naus de luxe.

A hores d’ara hi ha desenes de megaiots atracats al port de Barcelona, dels quals almenys dos són de propietari rus: el Solaris de Roman Abràmovitx, un magnat del petroli més conegut pel fet de ser el propietari del Chelsea FC, i l’Aurora d’Andrei Moltxànov, un dels oligarques assenyalats per les autoritats nord-americans com a càrrec de confiança de Putin. A Mallorca també hi ha dos megaiots de titularitat russa: el Tango de Viktor Vekselberg, un magnat de l’alumini sancionat per Washington el 2018 pel fet de pertànyer al cercle íntim del president rus, i el Lady Anastasia d’Aleksàndr Mikhiev, president de l’agència estatal d’exportació d’armament russa (Rosoboronexport).

Les sancions, més difícils d’imposar que no sembla

Les sancions contra Rússia, tanmateix, podrien amenaçar la continuïtat d’aquestes grans embarcacions a la costa catalana. Les autoritats europees ja han tancat l’espai aeri continental a l’aviació russa, i tot fa pensar que podrien restringir la navegació a les embarcacions russes ben aviat: el Ministeri de Transports espanyol, per exemple, ja ha ordenat als responsables portuaris que identifiquin totes les naus de propietat russa que acullen en previsió de l’entrada en vigor d’aquesta mesura. Aquestes sancions són tan esperades, de fet, que un dels megaiots russos que fins fa poc eren al port de Barcelona ja ha salpat cap a Montenegro, un país de la costa de Mediterrània que no pertany a la UE. És el Galactica de Vagit Alekpérov, un dels tretze oligarques que foren convocats pel govern rus a la reunió extraordinària de dijous passat al Kremlin, immediatament després de la invasió d’Ucraïna.

La mesura podria anar més enllà i prohibir fins i tot a les autoritats portuàries que subministressin qualsevol servei a aquestes embarcacions, com ara posar combustible. Així i tot, aquestes possibles sancions contra les grans embarcacions d’origen rus podria ser que no poguessin entrar en vigor tan fàcilment com sembla. “Serà molt difícil”, diu el periodista Javier Ortega Figueiral, especialitzat en aeronàutica, que assenyala dos motius. Per una banda, aquestes embarcacions rarament naveguen sota la bandera russa; tot sovint, fan servir les anomenades banderes de conveniència, pròpies de països o territoris com ara les Illes Caiman, en què els imposts són notablement més baixos que no pas a Rússia. Per una altra, perquè la veritable propietat d’aquestes embarcacions sovint és amagada rere entramats legals complexos que en dificulten la identificació, i perquè en tot cas els titulars són gent adinerada que es pot permetre equips legals de primer nivell.

Malgrat tot, matisa, no es pot descartar que aquestes mesures sancionadores s’acabin imposant, sobretot si s’hi impliquen les autoritats nord-americanes. “Les coses –afegeix– són tan diferents de les altres vegades que és possible que piquin el crostó als grans magnats russos.” Ara com ara, tres dels quatre megaiots russos amarrats als ports de Barcelona i Mallorca són a les drassanes, de manera que aquesta hipotètica expulsió segurament no serà immediata. És un cas a banda el Lady Anastasia: la setmana passada un dels seus tripulants, un home de nacionalitat ucraïnesa contrari a l’agressió militar russa, va intentar d’enfonsar-lo.

Un impacte considerable, però no dramàtic

Sigui com sigui, Ortega està convençut que la possible expulsió de les embarcacions russes no afectarà greument el sector de les naus de luxe local, atès que representen un percentatge petit del total de megaiots amarrats als ports del país: al port de Barcelona, puntualitza, ara com ara solament n’hi ha dos, d’un total que Ortega calcula entre trenta i quaranta. “Els afectarà, certament, però no crec que sigui cap tragèdia”, diu.

Ortega, a més, recorda que aquest sector crea llocs de treball d’alta qualitat i ingressos importants, que l’any 2019 van arribar a 180 milions al Principat. Aquest impacte econòmic –afegit al fet que la titularitat de les infrastructures portuàries pertany a l’estat espanyol– dificulta que els ajuntaments modifiquin la política d’atracció d’embarcacions de luxe a curt o mitjà termini, fins i tot en el cas d’hipotètiques sancions.