Anar de creuer, una activitat de lleure associada fins fa solament uns anys al luxe, s’ha anat popularitzant, amb una oferta com més va més extensa i variada. Una dada que ho corrobora és que el nombre de creuers s’ha multiplicat per vint en cinquanta anys, de 21 el 1970 als 515 vaixells actuals.

L’activitat com més va més intensa dels creuers, juntament amb una saturació turística en augment, han portat al fet que moltes ciutats provin de posar-hi límits. Venècia ja va prohibir que els grans creuers entrin a la llacuna, Palma hi ha establert un nombre màxim diari i Barcelona té previst d’augmentar la taxa turística als creueristes.

Tot i això, els creuers no solament augmenten en nombre, especialment d’ençà dels anys vuitanta per satisfer la creixent demanda, sinó que, una investigació publicada per Transport and Environment, ha revelat que han augmentat exponencialment la grandària. I sembla que no hi ha aturador.

L’any 2005, el vaixell més gran construït fins aquell moment, el Voyager of the Sea, podia transport 3.938 passatgers. Enguany, ha entrat en funcionament l’Icon of the Seas, construït a Turku, Finlàndia, de la companyia Royal Caribbean. Aquest vaixell, amb vint cobertes, quaranta restaurants i set piscines, pot transportar 7.600 persones, una mica menys del doble que el més gran fa solament dues dècades i el triple del que podia portar el Titanic, aleshores el més gran del món i que ara queda empetitit davant els nous megacreuers.

De fet, per capacitat, trobem que el 1970 els vint-i-un creuers tenien conjuntament una capacitat de 103.300 tones d’arqueig brut (GT). L’Icon of the Seas tot sol té una capacitat de 248.700 GT, és a dir, més del doble que tots els que creuers que hi havia fa cinquanta anys. Aquest vaixell no és un cas únic, sinó que la mida mitjana dels deu vaixells més grans s’ha duplicat en tan sols vint anys i la capacitat dels 515 creuers que hi ha actualment s’enfila ja fins a 30 milions de GT.

La investigació destaca que hi ha poques restriccions d’enginyeria sobre la mida que pot tenir realment un vaixell i, de fet, l’única gran limitació sembla ser la dels ports on atraquen. Per tant, a mesura que n’augmenta la demanda, els operadors han perseguit economies d’escala i han construït vaixells més grossos. Els ingressos que aporta afegir passatgers addicionals supera la despesa de fer el vaixell més gran i contractar més tripulants.

Això fa que, de fet, en certa manera i també amb motius publicitaris, s’hagi creat una cursa entre companyies per a tenir el creuer més gran del món. La projecció és que l’any 2050 el creuer més gran del món ja serà vuit vegades més gros que no pas el Titanic i podrà transportar més de deu mil passatgers.

Els megacreuers guanyen terreny

Els megacreuers, definits com aquells que poden transportar més de tres mil cinc-cents passatgers, representen actualment vora el 18% de la flota mundial de creuers i ja transporten més passatgers que no pas els convencionals, amb una expansió especialment ràpida a partir de l’any 2000.

I no solament es multipliquen en nombre. Avui, la mida mitjana dels deu creuers més grans és el doble del que era fa vint-i-quatre anys, amb una mitjana de 205.000 GT. Si aquesta taxa de creixement continua, es preveu que els grans creuers seran més d’1,5 vegades més grans en vint anys que no pas els actuals.

Les projeccions de la indústria suggereixen que vora trenta-cinc milions de passatgers viatjaran enguany en creuers, un 6% més que els nivells previs a la pandèmia. I no sembla que s’hagi d’aturar tenint en compte que una investigació publicada per JP Morgan el juny assegurava que, tot i les polèmiques que sorgeixen sobre aquest món, la demanda continua essent robusta i que com més va, la indústria dels creuers anava més enllà del seu mercat principal, els baby-boomers, i atreia més mil·lennistes.

Un augment de la contaminació

El nou vaixell més gran del món l’Icon of the Seas, de tres-cents seixanta-cinc metres d’eslora, funciona amb gas natural liquat (GNL), un combustible que ha estat reivindicat pel sector com una alternativa sostenible al combustible marí habitual, però també porta associat efectes nocius per al canvi climàtic, com ara l’alliberament de metà. Sobre això, trobem que els creuers emeten més gasos d’efecte hivernacle i contaminants que mai. Les emissions de CO₂ dels creuers d’Europa entre el 2019 i el 2022 han augmentat un 17%, malgrat la pandèmia de coronavirus, i les emissions de metà han augmentat un 500%.

La dada no és menor. El vaixell MS Iona, construït el 2020 i amb capacitat per a poc més de cinc mil passatgers, emet en un any tant de metà com 10.500 vaques. Per tant, té una gran petjada ecològica i va en augment. Els creuers alliberen quantitats creixents de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, com ara CO₂ i metà, però també carboni negre, un potent contaminant climàtic. El fet que el metà sigui vuitanta vegades més potent que el CO₂ fa que pugui ser un element més perillós per al canvi climàtic que no pas els combustibles tradicionals, que van en retrocés. Alhora, les investigacions han demostrat que les emissions de metà dels motors utilitzats pels creuers doblen el límit que marca la normativa de la Unió Europea. Els grans vaixells que fan recorreguts llargs no poden funcionar amb electricitat perquè les bateries serien massa pesades per a portar-les.

Tot i que tenen un paper menor en el turisme global, no hi ha cap mena de turisme que consumeixi més energia que els creuers, i més si es té en compte que bona part dels usuaris agafen abans un vol per arribar fins al punt de partida i un altre vol de tornada. Actualment, els creuers estan exempts dels imposts sobre el combustible, i de la majoria dels imposts corporatius i al consumidor.

Les emissions dels creuers van fer de Barcelona el port més contaminat d’Europa el 2022, i del de Palma, el quart. Venècia ha estat durant anys l’epicentre de la contaminació creuerística d’Europa, però les limitacions l’han fet baixar en la llista de cop. La indústria europea de creuers emet anualment 4,4 vegades més d’òxids de sulfur (SOx) que tots els automòbils del continent junts, i els 218 creuers d’Europa van emetre més òxid de sofre que mil milions d’automòbils l’any 2022. En el cas de Barcelona, els creuers van emetre en un any 18.227 quilos d’òxid de sofre, tres vegades més que el trànsit de carretera.

Sobre això, Transport and Environment, que promou un transport sostenible, recorda que els creuers estan exempts dels imposts sobre el combustible, i de la major part dels imposts corporatius i al consumidor, i demana limitacions a un sector que ara com ara no sembla tenir límits.