Medicar el dolor emocional

A Catalunya es venen set milions d’antidepressius l’any i la regió ocupa la tercera posició a Europa en la venda d’aquest tipus de fàrmacs. Actualment és habitual medicar les depressions lleus i les situacions doloroses de la vida. Tot i això, ‘hi ha molta menys prescripció d’antidepressius que gent amb depressió’, explica el el Dr. Eduard Vieta, cap de psiquiatria de l’Hospital Clínic de Barcelona. De fet, la Organització Mundial de la Salut (OMS) informa que en aquests moments la depressió és la segona causa de discapacitat a escala mundial.

L’augment del consum d’antidepressius es remunta als anys noranta, quan es va crear un nou tipus de fàrmacs amb menys afectes secundaris. ‘Els laboratoris van fer una promoció molt agressiva i van tenir una incidència molt important’, explica el doctor Jordi Codina, psiquiatre i coordinador del CSMA de Sants Sant Pere Claver. En tretze anys, l’Estat ha passat de receptar 26,5 DHD (dosis per 1.000 habitants i dia) a 79,5 DHD, tal com informa l’Agència Espanyola del Medicament.

easel.ly

Des del començament de la crisi econòmica, la salut de la població i el nombre de pacients diagnosticats s’ha agreujat. Contràriament, però, el volum de vendes de medicaments per combatre la depressió s’ha estancat. El Dr. Eduard Vieta, cap de psiquiatria de l’Hospital Clínic de Barcelona, analitza aquest fenomen: ‘No ens mediquem en excés però ens mediquem inapropiadament. El problema és que, possiblement, estem medicant a gent que no li caldria i no medicant a gent que li caldria, no hi ha una adequació perfecte’.

El 90% de les depressions es detecten a l’atenció primària però la majoria de metges no tenen ‘recursos ni temps suficient per fer un seguiment personalitzat’, explica el Dr.Codina. Aquesta manca de mitjans fa que s’afavoreixi la prescripció farmacològica, ja que els medicaments són la solució més ràpida i econòmica a curt termini. Actualment a Catalunya es recepten més de sis milions d’antidepressius l’any, el que ens situa en la tercera posició dins d’Europa en vendes d’antidepressius

El Dr.Diego Palao, director executiu del Centre de Salut Mental del Parc Taulí, explica que els metges d’atenció primària han de tractar els casos lleus i moderats de depressió perquè si es derivessin a l’especialista s’entraria en una espiral de retards i lentitud indesitjada. La pedra filosofal per aconseguir que aquesta dinàmica es mantingui són els programes de formació i suport als metges de primària que imparteixen els especialistes dels centres de salut mental. Un cop a la setmana aquests experts es desplacen als caps per assistir als metges i donar-los el suport necessari perquè sàpiguen com tractar adequadament els pacients amb depressió.

‘El pacient hauria de poder escollir el tractament que vol rebre perquè la depressió és subjectiva i el remei no té per què ser sempre el mateix’, defensa el psicòleg Francisco José Eiroa. En les depressions greus i moderades els antidepressius solen ser necessaris, però molts casos de depressió lleu es podrien resoldre tan sols amb un bon tractament psicològic. El handicap del sistema sanitari actual és que tendeix a deixar de banda l’abordatge psicològic com a primera opció perquè sembla car. Tot i això, ‘invertir en psicòlegs a llarg termini surt més a compte perquè el tractament mèdic sense un suport psicològic, suposa que s’acabi cronificant la medicació’, alerta Eiroa.

Una altra opció són els grups d’ajuda mútua. Es tracta d’una alternativa on comparteixes experiències i activitats amb altres companys que estan passant per les mateixes circumstàncies. En Carles és un testimoni que va preferir optar per aquest tipus de suport. Va ser diagnosticat de depressió al juny del 2014 i assegura que va decidir refusar el tractament psicològic perquè volia sortir-se’n per ell mateix. D’aquesta manera va topar amb Activament, el col·lectiu actiu de persones amb l’experiència del trastorn mental, i va decidir entrar al seu grup d’ajuda mútua.  

L’Hernán és un altre testimoni que va recórrer als grups d’ajuda mútua, després d’un intent de suïcidi en veure que no millorava i el seu malestar persistia. ‘Primer comences a deixar de sentir plaer, de gaudir de la vida, i arriba un moment en què deixes de sentir. T’adones que has trepitjat un vidre i no et fa mal, o cuines amb oli i veus que no has sentit dolor en cremar-te’, explica l’Hernán. Quan fa temps que es deixa de sentir plaer de la vida es fa una anàlisi negativa de la situació. El pacient és incapaç de treballar, de relacionar-se amb la gent que estima i sent que és una càrrega per les persones del seu entorn. ‘Com preveuen que ho continuaran sent en un futur, es planteixen el suïcidi perquè pensen que és millor morir-se que estar com estan‘, explica ell director executiu de Salut Mental del Parc Taulí, el Dr.Diego Palao.

Aquest testimoni recorda que en la primera visita al metge d’atenció primària es va trobar amb un cartell on es llegia ‘sé positivo’. ‘En un episodi de depressió ser positiu no depèn de tu, i això té un efecte de culpabilització. Et fan creure que el fet d’estar passant la depressió és culpa teva, que no poses de la teva part, que no tens voluntat’, explica l’Hernán. Així doncs, retreu que des de l’àmbit sanitari es perpetuïn estigmes i prejudicis.

I no només des dels centres sanitaris. Els familiars sovint també cauen en estigmes perquè davant d’un trastorn mental actuen per intuïció i no per coneixement. ‘Moltes vegades no entenen que la persona no pot aixecar-se del llit perquè té una incapacitat. Es pensen que és perquè no vol, no perquè no pot, i l’empenyen a sortir de casa’, explica Francisco José Eiroa. Actualment des dels centres de Salut Mental, però, s’intenten explicar els símptomes perquè les persones properes en sigui conscients i no caiguin en prejudicis. Els metges coincideixen que l’entorn proper dels pacients cada cop és més conscient de les connotacions d’una depressió però insisteixen en acabar amb l’estigma social que s’hi ha creat al voltant.