Avui és Notícia:

Subscriptors

País

Opinió

Opinadors

Pòdcasts

Jocs

Món

Societat

Cultura

Economia

Ciència i Tecnologia

Botiga

Altres

Correus

La Botiga Pòdcasts English Apps VilaWeb TV
Dimecres 25 de desembre de 2024
Subscriptor

Menú

Àudio
Jocs
Pòdcast
Botiga
US PROPOSEM UN TRACTE JUST
País · Principat

De la mediació a “l’error històric”: què deia l’independentisme de la suspensió de la DUI?

  • Repassem què deien les principals formacions i entitats independentistes una volta Puigdemont va suspendre la declaració d'independència

VilaWeb

Redacció

09.10.2022 - 21:40
Actualització: 10.10.2022 - 08:22

Un miler de periodistes corrien amunt i avall del Parlament de Catalunya, que els Mossos d’Esquadra havien fortificat. Era el 10 d’octubre de 2017 i s’esperava que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, declarés la independència d’acord amb el resultat del referèndum de l’1-O. Tanmateix, el ple, que havia de començar a les sis de la tarda, es va endarrerir una hora i l’ambient es va començar a enrarir. Planaven dubtes, circulaven rumors, els partits unionistes intentaven de rebentar el ple, es feien reunions a corre-cuita i es parlava de trucades de darrera hora al president.

A fora del parc de la Ciutadella, al passeig de Lluís Companys, 30.000 assistents tenien els ulls posats en una pantalla gegant que havien col·locat l’ANC i Òmnium Cultural. I, mentrestant, la repressió anava fent via. Aquella mateixa tarda, la Guàrdia Civil va demanar a l’Audiència espanyola que bloqués els comptes bancaris de les entitats sobiranistes pel seu paper en el procés (quatre dies abans, Cuixart i Sànchez havien declarat per primera volta sota acusació de sedició pel 20-S).

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Finalment, a les set del vespre, va arrencar el ple i Puigdemont es va dirigir al faristol entre un núvol de fotògrafs. “Comparec davant d’aquest parlament a petició pròpia per presentar-los els resultats del referèndum que es va fer el dia 1 d’octubre i per explicar-los les conseqüències polítiques que se’n deriven”, va arrencar el president. Va reconèixer pressions i va recordar que la llei del referèndum preveia la convocatòria de la cambra dos dies després de la proclamació del resultat.

En el discurs, va recordar la violència policíaca de l’1-O, però també va fer un repàs històric dels greuges de Catalunya vers l’estat espanyol i va fer una apel·lació a la comprensió dels ciutadans espanyols. “La constitució és un marc democràtic, però és igualment cert que hi ha democràcia més enllà de la constitució”, va dir en castellà. I tot seguit va declarar la independència i la va congelar immediatament –una decisió que més tard ha definit de “error històric”– per tal de cercar una negociació.

Tot seguit, el president va dir que hi havia sobre la taula unes quantes “iniciatives de mediació, de diàleg i de negociació a escala nacional, estatal i internacional”. A més, va explicar que la suspensió de la independència era un acte de responsabilitat per part del govern. “Estic convençut que, si els pròxims dies tothom actua amb la mateixa responsabilitat i compleix amb les seves obligacions, el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol es pot resoldre de manera serena i acordada”, va concloure.

El vice-president, Oriol Junqueras, els consellers i els diputats de Junts pel Sí es van alçar dels seus escons per ovacionar Puigdemont. Ara, a la part alta de l’hemicicle, els deu diputats de la CUP van romandre asseguts i visiblement molests amb la decisió de congelar la independència. Més tard sí que es van avenir a signar la declaració en un acte a l’auditoria del parlament perquè el text no incloïa cap menció a la suspensió.

Aquell vespre mateix, la policia espanyola va tornar a demostrar que el marge per al diàleg era nul. Desenes de furgonetes d’antiavalots es van passejar pel centre de Barcelona sense cap funció més que fer sonar les sirenes i demostrar que continuaven a Catalunya després de la repressió l’1-O. L’endemà, el govern espanyol encapçalat per Mariano Rajoy va activar el mecanisme per a aplicar el 155, que tenia el suport de Pedro Sánchez i el PSOE.

Què deia la classe política sobre la suspensió de la independència?

El conjunt de Junts pel Sí va fer costat a la decisió del president Puigdemont de congelar la declaració en favor de la negociació, mentre que la CUP va criticar amb duresa la decisió. El vice-president, Oriol Junqueras, al capdavant d’ERC, va fer un piulet del parlament estant amb un missatge molt breu: “Persistirem.” L’endemà va enviar un missatge al president espanyol per la xarxa social. “Un diàleg sincer és un prec de la comunitat internacional i el que espera Catalunya, no la confrontació i noves amenaces”, va escriure en castellà.

En una entrevista a RAC-1, Junqueras va descartar eleccions imminents: “Vull que aquesta feina culmini de la millor manera possible i com més de pressa millor.” A més, va dir que l’oferta de diàleg del govern no era incompatible amb l’opció ferma per la independència. “Sempre complim i fem allò que vam dir que faríem, com ara fer el referèndum”, va afegir en una altra entrevista, a Ràdio Teletaxi.

Aquella mateixa setmana, en el congrés extraordinari d’ERC, va tornar a avalar l’estratègia de Puigdemont, però sense renunciar a la independència: “Apel·lem a la unitat dels demòcrates d’un país que estem convençuts que podem impulsar, que podem posar a l’escena internacional d’igual a igual amb totes les nacions lliures del món.”

Marta Rovira, aleshores portaveu de Junts pel Sí, va fer una crida a la calma els dies següents al ple del 10 d’octubre. “Calma, serenitat, unitat, paciència i independència”, va piular. De totes maneres, ella mateixa, després d’escoltar el discurs de Mariano Rajoy en què activava la maquinària del 155, va dir: “Per les amenaces que profereix, pinten bastos.”

Segurament, l’actual conseller Roger Torrent fou un dels més contundents la mateixa nit de la suspensió. “Avui hem recollit els resultats del referèndum i ho hem traduït en una declaració d’independència. […] La declaració d’independència serà efectiva un cop passat el termini que hem donat al govern espanyol per a parlar i negociar”, va dir en una entrevista al 3/24.

Així mateix, la portaveu actual del partit, Marta Vilalta, va fer un enfilall a Twitter en què explicava que el 10 d’octubre havia decidit de no anar al consell territorial de joventut de l’estat espanyol per uns quants motius, entre els quals fer complir el mandat de l’1-O. “S’acaba de proclamar que assumim el mandat perquè Catalunya esdevingui independent! Somriguem! La suspensió per la mediació és per a guanyar definitivament”, va piular després de la decisió de Puigdemont.

En canvi, el missatge de Pere Aragonès, en aquells moments secretari d’Economia, va ser molt més concís. En compte de fer referència a la suspensió, va lloar el discurs de Puigdemont per haver-se dirigit a la comunitat internacional –“que ens ha de reconèixer”– i no pas al govern espanyol –“que ens ha negat fins ara el diàleg”.

De Madrid estant, Joan Tardà va dir que el govern encarava la recta final cap a la independència: “Feu-los confiança i no defallim que la victòria és nostra.” L’endemà, al congrés espanyol, en un cara a cara amb Rajoy, va dir que l’estat espanyol era a les portes de tornar a tenir presos polítics. “Actuarem en conseqüència sempre a la catalana. No farem mai un pas enrere”, va afegir.

D’una altra banda, Gabriel Rufián va ironitzar amb la resposta del govern espanyol a la suspensió de la independència. “Comencen els primers reconeixements internacionals”, va piular. Abans havia escrit que la suspensió serviria per a deixar palès que el govern espanyol no volia negociar: “Ja veurem com és de demòcrata el règim del 78. Una altra vegada.”

Així mateix, en una intervenció al congrés espanyol, en què interpel·lava el portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, es va referir a la via negociadora: “Creieu que és agradable i fàcil allargar la mà als responsables d’això? Allargar la mà a aquells que van enviar els salvatges als carrers de Catalunya a atonyinar la nostra gent? La resposta és no. Us demano que sigueu civilitzats i demòcrates per una vegada a la vida i us assegueu a negociar.”

Proclamar la república si s’aplica el 155

Al ple del parlament, després de l’anunci de Puigdemont, hi va intervenir Lluís Corominas, membre del PDECat i president del grup parlamentari de JxSí. “Assumim els resultats de l’1-O i el resultat implica la independència de Catalunya. […] Una bona part d’aquest país ja no volem ser espanyols, ja no som espanyols”, va declarar. A més, va afegir que una bona manera d’aplicar el resultat del referèndum era optar pel diàleg i la mediació. Uns quants dies després, un manifest de membres del PDECat va demanar d’aixecar la suspensió.

Jordi Turull, conseller de la Presidència i portaveu del govern d’aleshores, va defensar que la suspensió de la independència era un gran gest que el govern espanyol havia de correspondre. “Si el govern espanyol aplica el 155, vol dir que no vol dialogar, i haurem de proclamar la república”, va afegir en una entrevista a Catalunya Ràdio. També va admetre que els ciutadans s’havien descol·locat per l’anunci de Puigdemont, però va defensar que era el pas més efectiu “per a fer realitat el somni”.

Artur Mas, president de la formació, va dir que la independència l’havien declarada els catalans l’1-O. “Avui s’ha donat resposta a aquell mandat. […] Ara és el moment de la política. Les institucions europees demanaven negociació. Volem diàleg, negociació i acords”, va declarar en una entrevista a la BBC. A més, en unes quantes intervencions en mitjans, va recordar que, segons la llei del referèndum, el resultat implicava la independència.

Per una altra banda, Albert Batet, actual president del grup parlamentari de JxCat, va dir en una entrevista al Vallenc que tenia plena confiança en el president Puigdemont, el govern i el parlament: “Espero que el govern de Rajoy reflexioni, que entengui que la seva manera d’actuar no porta enlloc. Els moments actuals requereixen altura de mires. […] Estic convençut que des d’aquest diàleg que reclamem al món i a la política, la democràcia tornarà a guanyar. Aquest és el gran motor que ens mou per tirar endavant, amb tota la fermesa per avançar en la voluntat que el poble de Catalunya ha expressat a les urnes.” I va afegir que creia que aviat hi hauria més ofertes de mediació internacional.

Així mateix, el conseller de Territori d’aleshores, Josep Rull, va defensar la via de la suspensió per a reclamar diàleg, mediació i política. “Això és el que ens demana el món i això és el que nosaltres hem ofert”, va dir. “El govern espanyol i el PSOE tenen més ganes de 155 que de diàleg. Catalunya, amenaçada quan hauria de ser escoltada”, va escriure més tard a Twitter.

La consellera de Justícia fins ara, Lourdes Ciuró, va destacar: “Avui comença a caminar la República Catalana de la millor manera que es podia fer: donant oportunitat a una mediació.” A més, sobre la compareixença de Mariano Rajoy, va dir que era un piròman i que tenia “un discurs erdoganitzat”, que tan sols pretenia negar la realitat de Catalunya.

En un sentit semblant es va pronunciar la consellera d’Universitats fins ara, Gemma Geis, que va defensar la decisió de Puigdemont. “Confiança en la possible mediació internacional sense deixar de caminar. Els camins difícils no són mai curts”, va piular.

De Madrid estant, Carles Campuzano va dir al congrés espanyol que el govern havia tingut un gest extremadament generós amb el govern espanyol per obrir una via de diàleg. “Catalunya resistirà, som una nació, hem decidit i continuarem decidint”, va dir. A més, a part de referir-se a Albert Rivera com a falangista, va criticar que el 155 dinamitaria qualsevol voluntat negociadora. “Senyor Rajoy, no menyspreï la força de Catalunya”, va concloure.

Veus importants de JxCat, com ara Laura Borràs, Victòria Alsina, Jaume Giró, Jaume Alonso Cuevillas i Jordi Puigneró, encara no eren en primera línia política durant l’octubre del 2017. Podeu consultar els piulets d’alguns d’ells ací.

“Avui tocava proclamar la república”

Després de la suspensió, en nom de la CUP, al ple hi va intervenir Anna Gabriel, que va criticar la decisió del president Puigdemont. “Creiem que avui tocava proclamar solemnement la República Catalana i potser hem perdut una ocasió. L’únic instrument eficaç és la República Catalana, que és l’únic mitjà de negociació amb l’estat”, va declarar. A més, va assenyalar que qualsevol negociació tan sols és possible si és entre iguals. “Se suspèn per anar a la negociació i la mediació. Amb qui? Amb l’estat espanyol, que continua amenaçant, que fa servir tècniques del terror, que nega drets civils bàsics?”, es va demanar.

Més tard, el secretariat nacional de la CUP va comparèixer a la sala de premsa del parlament per dir que la confiança amb el govern havia estat tocada. El portaveu de l’òrgan, Quim Arrufat, va dir que el partit treballaria per fer efectiva la independència en els dies vinents. “[La suspensió] és una posició que no hem pogut alterar. Ha estat impossible”, va afegir.

 

“Puigdemont ens ha dit que era convenient oferir un diàleg i, abans de proclamar la República, suspendre la declaració. I això no ho avalem. […] Som ferms partidaris del diàleg, i també de la mediació, però tocava proclamar la independència donant continuïtat als resultats”, va concloure.

L’endemà, en una entrevista a Catalunya Ràdio, la diputada Eulàlia Reguant –poc abans de renunciar a l’acta– va reclamar al govern que proclamés la independència de manera immediata si el govern espanyol activava el 155. “Al carrer, organitzades, és on hem demostrat la força i la determinació, i on l’estat va començar a tenir por. A alguns els han tremolat les cames”, va piular després.

Els dies següents, la CUP va insistir en la necessitat de descongelar la declaració d’independència, sobretot després de la primera amenaça del 155. “Si ens volen continuar amenaçant i emmordassant, que ho facin amb la república ja proclamada”, deia el partit en una carta al president Puigdemont. Més tard, en una entrevista a VilaWeb, Benet Salellas va dir: “Hi ha el risc que el poble sigui traït i no estem disposats a permetre-ho.”

Terminis raonables i descongelar la independència

Respecte de les entitats sobiranistes, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va reclamar dels passadissos del parlament estant que el govern establís uns terminis raonables per a valorar si seria efectiva la mediació internacional. Així mateix, en declaracions als mitjans, va dir que la independència ja l’havien dictada els catalans a les urnes l’1-O: “Estem convençuts que si per part del govern espanyol demà arriba una proposta d’un referèndum acordat, a Catalunya ningú es negaria a aquest referèndum. En aquest sentit, no podem ser més clars i més explícits.”

Després de la compareixença de Mariano Rajoy, Cuixart va dir que no era capaç d’imaginar-se fins on volia portar la via repressiva l’estat espanyol en contra de Catalunya. “Avui som més a prop de la creació de la república que no pas fa una setmana. L’estat haurà de dialogar com més aviat millor”, va afegir.

Després del ple del parlament, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va fer broma a les xarxes socials amb un piulet dedicat a Mariano Rajoy. “El món ha vist que hem declarat la independència i que hem allargat el braç del diàleg, ens el tallaràs?”, va escriure. Seguidament, el president Jordi Sánchez va fer un comunicat amb vídeo, en què deia que havia estat un dia històric i que l’oferta de diàleg es feia, davant la comunitat internacional, “per assegurar que el trànsit cap a la nova república es fa amb totes les garanties democràtiques”.

Pocs dies després, i amb l’amenaça del 155 sobrevolant l’autogovern, el secretariat nacional de l’ANC va reclamar al parlament que aixequés la suspensió de la declaració d’independència: “També demanem al president i al govern que apliquin la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república.”

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor