18.09.2024 - 21:59
|
Actualització: 19.09.2024 - 21:09
Ara fa un poc més de cinquanta anys, el censor espanyol de torn va tenir una visió premonitòria i de les més desencertades de la seva vida: “Això és ciència-ficció, no ho llegirà ningú.” La llegenda explica que era la conclusió de l’informe que autoritzava la publicació de Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Era el 1974 i de llavors ençà se n’han venut 1.350.000 exemplars només en català, l’han llegit com a mínim tres generacions de catalans, se n’ha fet una sèrie de televisió a TV3 (la primera de la cadena), una sèrie en ràdio, un film, se’n prepara una versió teatral i ara apareix en còmic. S’ha publicat en butxaca, en edicions amb mitjans de comunicació i amb caixes d’estalvis, amb propostes didàctiques i també en e-book i en braille i s’ha traduït a l’italià, l’occità, l’asturià, l’anglès, el castellà, el gallec, l’èuscar, el francès, el búlgar, el macedoni, l’eslovè i el portuguès.
La versió en còmic que publica Edicions 62 és de Martín Pardo, dibuixant de llarg recorregut, que ha optat per mantenir l’estructura en cinc quaderns del llibre original i mantenir sencer l’epíleg que tanca el llibre. L’Alba i en Dídac, els protagonistes absoluts de la novel·la de Pedrolo, guanyen tota la intensitat per captar el missatge profundament humà que vol traspuar la novel·la i que Pardo ha captat perfectament en una versió que potencia els personatges i les seves vivències i que encantarà tots els lectors que cerquen una adaptació fidel a la història que coneixen, allunyada, per exemple, de versions lliures com la que va fer Carles Porta al film Segon origen. En aquest cas, és una adaptació molt fidel, i Martín Pardo hi mostra tota la seva creativitat i l’expressió màxima, sobretot, quan opta pel primer pla dels protagonistes i les seves reaccions facials. Aquest còmic tindrà una versió castellana l’any vinent.
Però més enllà de l’aparició en còmic, el Mecanoscrit del segon origen és ben viu, cinquanta anys després del seu naixement, i ho demostren tot un seguit d’activitats i accions que es faran els mesos vinents. El 25 d’octubre, es farà una activitat acadèmica, una jornada organitzada per la Càtedra Màrius Torres a la Universitat de Lleida. A més, al Festival 42 de Barcelona hi haurà una taula rodona organitzada per l’AELC sobre l’obra, el CCCB farà el seu curs de tardor “Alienígenes. Trobades a la literatura, el cine i la cultura popular” amb una sessió inaugural de Sara Martín dedicada al llibre de Pedrolo.
Versió teatral
I encara més propostes: el febrer del 2025 hi ha confirmades les primeres funcions de l’adaptació teatral del Mecanoscrit. Ara són en ple procés de creació del muntatge, amb adaptació de Marcel Clement, direcció de Victòria Boixadera i producció de Viu el Teatre, i ja han començat la fase de decisió del càsting final.
Hem parlat amb Adelais de Pedrolo, filla de l’escriptor, per conèixer algunes de les interioritats del llibre i quina relació hi va tenir el seu creador. Explica: “Manuel de Pedrolo va dir públicament que, si hagués sabut que la repercussió del Mecanoscrit acabaria eclipsant la resta de la seva obra, no l’hauria pas escrit. Amb tot, hi ha moltes lectures del llibre, no és únicament una novel·la d’aventures, o de ciència-ficció. Hauria de ser la porta d’entrada per a donar a conèixer Pedrolo i despertar la curiositat vers unes altres obres.”
Entre aquestes possibles lectures, hi ha la que va fer el periodista Joan Simó i Rodríguez, que es preguntava si no era també un manifest nacionalista. Per Adelais de Pedrolo, “és una història d’amor, però no només entre l’Alba i el Dídac, ho és també vers la humanitat”. I més coses: “És antiracista: els seus fills no seran blancs ni negres. També hauria pogut escollir qualsevol altra raça. És una reivindicació feminista: el seu fill, Mar (nom femení i masculí) porta el primer cognom de l’Alba. També transmet valors: l’Alba se salva de la destrucció perquè ajuda en Dídac, i aquí hi veiem l’altruisme i la solidaritat. Reconforta en Dídac i no decau davant l’adversitat, per tant, hi ha l’esperit de lluita davant l’adversitat. És una novel·la antibel·licista, no hi ha escenes de violència gratuïta. Dóna valor a la cultura: per exemple, l’Alba recull llibres i els vol salvaguardar per a futures generacions, i no només de coses pràctiques que els poden fer servei a ells, com ara, mecànica o medicina. I, és clar, la supervivència els obliga a trencar amb conceptes morals apresos. Han d’entrar a ‘robar’ per poder sobreviure i també han d’aprendre a llaurar la terra. Encara més, és un llibre que trenca tabús, perquè ens planteja el tema de l’incest. No hi ha plantejaments religiosos, els noms també tenen el seu significat. Alba és el nom de la patrona de Tàrrega. També significa inici, aurora, puresa. I Dídac ve de didàctic, el qui aprèn. El fill que tenen es diu Mar, un nom femení i masculí a la vegada. Benaura en realitat és Tàrrega, i casa seva és la casa del carrer Major, ara propietat de l’ajuntament i que està en fase de museïtzació.”
Estructura i llengua
Sobre l’estructura del llibre i com connecta amb els lectors, la filla de l’autor també ens aporta algunes claus: “Hi ha la discussió filosòfica a l’apèndix del llibre, que ens fa pensar en la troballa del Mecanoscrit, que no està escrit per la mateixa Alba, això és per donar-hi autenticitat i pautes de credibilitat. Un altre tret característic és que comença tots els capítols amb una i, la qual cosa hi aporta un toc adolescent, perquè els nens tenen molt el costum de començar les frases amb una i.” També destaca: “El Mecanoscrit té un lèxic molt cuidat, està estructurat en cinc capítols anomenats quaderns, d’una extensió molt semblant, i de quatre pàgines finals. Cada un dels quaderns duu el títol relacionat amb el seu contingut, i així també sabem quant de temps ha passat. El darrer capítol dóna una altra dimensió a la història i és el que el situa més clarament al terreny de la ciència-ficció. El desastre se situa a les darreries del segle XX, i els quaderns són trobats l’any 6000.”
Quant a la nova versió en còmic, diu que “és una molt bona idea; una manera d’arribar a un altre públic”. “El pare va abandonar la poesia i el teatre (una llàstima, perquè el considero un gran dramaturg i un gran poeta) perquè amb la novel·la creia més factible arribar a una gran majoria de gent que els altres dos gèneres no oferien. Per tant, el còmic l’acosta a un altre tipus de lectors, desplega més el ventall.”
També n’hem parlat amb la comissària de l’Any Pedrolo, l’escriptora Anna Maria Villalonga. “És molt curiós, perquè en el meu cas, i contràriament al que passa a moltes generacions, la meva entrada a la literatura de Pedrolo no va ser pas amb el Mecanoscrit del segon origen, sinó amb Totes les bèsties de càrrega, que em va deixar totalment impactada. El vaig llegir després, quan encara era jove. Òbviament, és una fita de la nostra literatura, el nostre long-seller de més volada, i és una alegria veure que molta gent s’inicia encara amb aquesta obra. Quan faig els meus actes en públic, sempre començo preguntant quanta gent ha llegit el Mecanoscrit, i molta gent l’ha llegit, però no ha passat d’aquest llibre.”
Villalonga també intenta d’analitzar l’èxit del llibre. “Lògicament, hi ha una part que es deu a l’atzar, i això és difícil d’explicar, però un dels grans encerts va ser de Josep Maria Castellet, que el va publicar a la col·lecció el Cangur, d’Edicions 62, i el va adreçar al jovent perquè els protagonistes eren adolescents i li semblava adequat, tot i que tots sabem que Pedrolo no tenia cap mena d’intenció de fer una obra juvenil. En un moment donat, també hi va haver la sort que la secundària hi va apostar, però ja sabem que les coses passen sense estar planificades, i van així per a bé i per a mal. Pera bé, cal dir que el llibre el va ajudar a tirar endavant econòmicament i va situar el seu nom a tot arreu. L’hagin llegit o no, tothom coneix Pedrolo. Però també, i per a mal, oculta molt la resta de la seva producció, on hi ha llibres molt importants, més ambiciosos i carregats de sentit que no pas aquest llibre, que el va encasellar una mica.”
Així doncs, el Mecanoscrit del segon origen continua de plena actualitat, es reinventa i adopta noves formes, perquè la història de l’Alba, el Dídac i la nova humanitat s’ha convertit en un clàssic de primer ordre. Segur que el censor es deu estar maleint els ossos pel seu error. I tots nosaltres, i tota la nostra cultura, ho celebrem llargament. Cinquanta anys, unes xifres de vendes espectaculars, i una porta d’entrada a la lectura de l’obra d’un autor que, per si sol, és tota una literatura.
