11.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 11.12.2023 - 22:44
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, es reuneix avui amb la presidenta de la comunitat autònoma de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Vol ser una exhibició de força per a demostrar que el Partit Popular governa territoris importants el mateix dia que al congrés espanyol comença la tramitació de la llei d’amnistia, i just l’endemà de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera que, de moment, no ha donat cap fruit. En aquest context, Mazón i Ayuso volen dir-hi la seua.
Per escalfar l’ambient, Mazón va fer unes declaracions on se situava fora d’Espanya: “Espanya ha de progressar, i ho farem des de les comunitats autònomes, perquè des d’Espanya no ho faran.” El context d’aquesta frase incloïa una reflexió segons la qual tant la comunitat autònoma de Madrid com el País Valencià han d’assolir el progrés econòmic al marge del govern d’Espanya.
Amb aquest moviment, Mazón deixa de mirar la Mediterrània per teixir estratègies que, a la vegada, tinguen l’horitzó a Europa, i mira cap a ponent. Aquesta és, segons que diu, la manera de fer del País Valencià un territori més competitiu i boiant. És un canvi d’eix i de perspectiva respecte de la política d’aliances teixida pel seu antecessor. Durant el seu mandat, Ximo Puig va tenir reunions al més alt nivell amb la presidenta de les Illes Balears, el president de Catalunya i els presidents d’Andalusia i de Múrcia. Tots, enclavats en l’eix mediterrani.
És un tic dels inquilins del Palau de la Generalitat del PP, mirar cap a Madrid. Ara fa una vintena d’anys, José María Aznar, de la Moncloa estant, va voler ajuntar els presidents del País Valencià, les Illes Balears i Madrid d’aleshores, i va encunyar l’expressió “eix de la prosperitat” per a referir-se a la riquesa que generava o generaria aquest triangle. Els presidents eren Francisco Camps, Jaume Matas i Esperanza Aguirre. Era l’època dels grans esdeveniments, les construccions faraòniques, els arquitectes de capçalera i més llonganisses caríssimes per a lligar gossos inexistents. Aquell eix va acabar com el ball de Torrent i va deixar de ser l’eix de la prosperitat per a esdevenir la ruta de la corrupció i la ruta dels jutjats i l’Audiència Nacional espanyola.
Mazón, el convidat de pedra de la fundació Conexus
Per explicar la cimera, Mazón diu que acompanya una delegació d’empresaris. En realitat, és l’empresariat que propicia aquesta trobada entre ell i Díaz Ayuso. I això és perquè qui organitza una jornada d’altíssim nivell a Madrid per a parlar d’interessos valencians és la fundació Conexus Madrid-Comunidad Valenciana. El president és Manuel Broseta, fill de l’homònim catedràtic de dret assassinat per ETA a València, i està impulsada i patrocinada pels grans empresaris valencians. En formen part José Vicente Morata, Salvador Navarro, Carlos Pascual i Alfredo Quesada, entre més.
L’empresariat exhibirà múscul i poder en les dues taules rodones que han programat i que es faran al Reial Casino de Madrid, al carrer d’Alcalà. Una, que serà moderada pel comissionat pel corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, l’han anomenada “Taula logística”, i hi participaran la presidenta del Port de València, el president d’MSC, el president de Baleària i el president de Sending. La segona taula, anomenada “Mobilitat/Enginyeria”, la moderarà José López-Tafall, director d’ANFAC, i hi participaran el president de Ford Espanya, el de BP, el de PowerCo, i el CEO d’ENDESA.
És a dir, avui a Madrid es parlarà del futur del corredor mediterrani, de l’ampliació del port de València, del futur incert de la planta de Ford d’Almussafes, i de la implantació de la gigafactoria de Volkswagen i més empreses anomenades verdes a Sagunt. A Carlos Mazón i Isabel Díaz Ayuso els toca el paper secundari i protocol·lari de cloure la cimera.
Amics de conveniència amb pocs interessos en comú
Tots dos presidents són amics de conveniència. Representen, o han representat fins fa ben poc, dues sensibilitats prou distanciades dins el Partit Popular. Per exemple, quan la presidenta de Madrid va defenestrar Pablo Casado, Mazón s’hi va oposar. Sense soroll, però s’hi va oposar. Mazón és el gran valedor de Núñez Feijóo al País Valencià i en cap moment li ha passat pel cap de fer cap mena de discurs que puga posar en perill el seu lideratge.
Tampoc no s’avenen Mazón i Díaz Ayuso quan es parla del finançament, perquè a la presidenta madrilenya ja li està bé el sistema. No voldria que se’n canviàs ni una coma. La qüestió de la capitalitat espanyola l’afavoreix tant com la recaptació d’imposts que li permet el fet que a Madrid hi ha radicades milers d’empreses. A això es referia l’anterior cap del Consell quan qualificava Madrid d’aspiradora de recursos.
Tampoc no coincideixen en la quitança del deute que reclama la Generalitat ni en l’aigua. Tant Mazón com Ayuso atien la guerra de l’aigua contra el govern espanyol, però cadascú ho fa a la seua manera, amb interessos contraposats i estirant la mànega de reg cap a direccions contràries.
Sí que coincideixen tots dos en la necessitat urgent d’ampliar el port de València. Ayuso necessita un port ben gran, diu, i el de València li sembla fantàstic. El fet que el mapa del corredor mediterrani ara inclou un tram que passa per Madrid, l’anomenada connexió central, també fa que la presidenta done suport a la infrastructura.
Contra Pedro Sánchez i l’independentisme
Catalunya i l’independentisme són la bèstia negra que uneix Díaz Ayuso i Carlos Mazón. D’ençà que ha arribat a la Generalitat –i abans d’arribar-hi, en realitat–, Mazón ha deixat clar que tot allò que sona a català és casus belli. El fet d’incloure en el seu gabinet membres de Vox va exagerar tots els tics que ara remarca amb aquesta reunió amb Díaz Ayuso i amb l’apadrinament de la cimera empresarial que trasllada el debat i la reflexió dels temes valencians a la capital espanyola.
És per això que quan han parlat d’aquesta cimera l’han posada en el context d’això que anomenen la negociació a l’habitació fosca del separatisme català –l’expressió és seua– que diu que fa el president espanyol Pedro Sánchez.
