Un mes després de la gota freda que va arrasar l’Horta Sud i la Ribera i un mes després d’haver causat 222 morts la incompetència del president Mazón, els valencians vam tornar a eixir ahir al carrer multitudinàriament per mostrar la indignació popular i exigir no solament la dimissió del president de la Generalitat sinó que ingressàs a la presó.

“El president a Picassent” va ser, de llarg, el crit més multitudinari i constant de la llarga marxa que va tardar més d’una hora i mitja a passar pel carrer de les Barques. La presó de Picassent és la destinació que la gent vol per a un president de la Generalitat atrinxerat al Palau i que es nega a escoltar la veu del poble.

Igual que va passar a la manifestació del 9 de novembre, la d’ahir va aconseguir una unanimitat insòlita. No eren solament els catalanistes, com diu el PP a la desesperada, ni l’esquerra. N’hi havia prou de veure desfilar la gent per a entendre que al carrer, ahir, cridant contra Mazón, hi havia ciutadans de tota condició i de pràcticament qualsevol bandera i ideologia –però, significativament, la policia espanyola, a les ordres del PSOE, solament va encapsular el bloc de l’esquerra independentista.

L’habitual guerra de xifres no pot amagar de cap manera la realitat: la indignació és multitudinària i reclama ser canalitzada políticament. No solament perquè és de justícia sinó també perquè que no passe res, que Mazón i el seu Consell continuen com si res, és un perill per a la democràcia.

Jo també crec que Mazón hauria d’anar a la presó. No tinc cap dubte de qualificar de criminal la seua actuació en l’episodi de la gota freda. Però, dit això, sóc ben conscient que serà molt difícil que passe. No m’enganye sobre on visc i sobre quin sistema judicial tenim.

La dimissió del president, a hores d’ara, ja no és prou per a moltíssima gent, no calmarà els ànims del país. Però per això mateix resulta inconcebible i suïcida la seua obcecació de continuar al càrrec, la del PP de donar-li suport i la del PSOE d’oferir-li pactes de torero que no entén ni la seua militància més fanàtica.

Per al País Valencià, hi ha un abans i un després de la gota freda. La manifestació d’ahir ho va certificar i tots sabem que no frenaran aquest moviment així com així. Algú podia pensar que la primera manifestació era molt emocional. I ho era. Evidentment. Però ahir ja feia un mes i la indignació no amainava. La repetirem una vegada i una altra, segur.

Per tant, ara la cosa és saber fins on voldran Mazón i el sistema de partits dur el torcebraç amb el poble valencià.

Perquè, d’una manera o d’una altra, Mazón acabarà caient. Però pel camí pot fer molt de mal a la democràcia si una vegada més –com ha passat a Catalunya, com ha passat repetidament a França i en més països europeus–, es demostra que el règim i el seu sistema podrit i ineficaç de representació política no poden canalitzar els desitjos i la voluntat de la ciutadania. Ni quan tot és tan clar com ara mateix a València.

PS1. Oriol Junqueras ha guanyat les eleccions a la presidència d’ERC, però ha fracassat en l’objectiu d’aconseguir la victòria a la primera tanda. Ara s’haurà d’enfrontar a la candidatura de Xavier Godàs, en una segona tanda que es presenta com un referèndum sobre Junqueras mateix i que posa en relleu la divisió dins Esquerra Republicana.

PS2. Amb el seu rigor i audàcia habituals, Germà Bel ha escrit aquest article extraordinari en què parla de la necessitat que Madrid estructure Castella. Estic segur que és un d’aquells articles que es continuaran llegint d’ací a uns anys i es convertiran en una referència obligatòria.

PS3. Bluesky, sens dubte, es converteix en una alternativa clara a Twitter. Ha crescut de manera exponencial aquesta darrera setmana, i per això Pol Baraza ha entrevistat Rose Wang, la directora d’operacions d’aquesta xarxa social: “Si tens un discurs d’odi, en seràs expulsat”

PS4. Ex-magistrats i ex-fiscals del Tribunal Suprem espanyol, entre més personalitats, han presentat una querella contra Juan Carlos de Borbó per cinc delictes fiscals comesos entre el 2014 i el 2018. Un dels signants és José Antonio Martín Pallín, amb qui ha parlat Oriol Bäbler: “El Suprem pot haver posat en perill la seguretat nacional”