Sense comparèixer, amb comptagotes i per correu electrònic. Així comunica Carlos Mazón uns canvis en el Consell que, en el moment d’escriure aquest article, no han eixit publicats al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i que, per tant, encara no són efectius.

Canviar l’estructura del Consell per enfocar-la a la recuperació és la gran mesura que va anunciar divendres passat a les Corts. El president està convençut que fent aquesta reforma guanya temps, i a això s’aferra com el nàufrag que és, a la taula de salvació. Mazón ara ja tan sols parla de la recuperació econòmica i social, i a això dedica tot el seu temps, com si la situació ja fos normal als pobles arrasats per les greus inundacions del 29 d’octubre. Vol girar full, però és un full que es resisteix a ser girat, perquè és ple de fang, com les pàgines de tots els llibres que la inundació va fer malbé.

I així, Mazón, a qui el seu equip més estret de Presidència manté amagat, ordena l’enviament a la premsa de correus electrònics per a anunciar una crisi de govern que va completant amb fascicles, com un fulletó per entregues. El mes de juliol, quan Vox va abandonar el Consell, va fer una crisi llampec que va durar poquíssimes hores. Ara el president té el Consell obert en canal, amb la majoria dels membres desapareguts, amagats, i amb conselleres que no han vist com es publicava al DOGV la seua destitució, però que ja saben qui les substituirà. I encara, amb persones nomenades verbalment, però també sense publicació oficial i sense haver pres possessió. Mentrestant, ell deambula entre el Palau de la Generalitat i el Centre d’Emergències, o acompanya els reis espanyols i torna a sentir veus que, malgrat el control que hi havia ahir a Xiva, li demanen que dimitesca.

Un tinent general per a posar ordre

D’entre tots els nomenaments anunciats aquests dies, el més cridaner és el del tinent general de l’exèrcit espanyol en la reserva, Francisco José Gan Pampols, com a vice-president per la Recuperació Econòmica i Social. Mazón militaritza així el Consell. El règim del 78 fet persona s’asseurà al costat del president de la Generalitat. Fins fa poc, hi havia un torero, i ara hi haurà un tinent general.

Durant la pandèmia, Pedro Sánchez compareixia amb militars quan informava de l’evolució i l’extensió de la malaltia i de les mesures que s’havien de prendre per a controlar-la. Aquella imatge marcial pretenia servir d’advertència a la població. Carlos Mazón també ho farà quan comparega per informar sobre la reconstrucció després de la gota freda. Així contribueix a allargar entre la població la sensació d’escenari bèl·lic i postbèl·lic que ell va descriure en la compareixença fallida a les Corts. No tan sols no assumeix cap responsabilitat per la indolència i la negligència amb què va tractar els avisos sobre la violència de l’oratge, ni per les mentides amb què ha volgut construir un relat per a exculpar-se, sinó que asseu un militar d’alta graduació a la taula de Consell.

Segons les atribucions fetes públiques, el vice-president tinent general Gan Pampols té com a missió “presidir la Comissió Interdepartamental encarregada de coordinar tots els departaments del Consell orientats al procés de reconstrucció de les comarques afectades”. Això vol dir que tots els consellers estaran a les seues ordres quan convoque la comissió de coordinació, i que hauran de retre comptes a un general.

En les primeres declaracions que va fer als mitjans, a Les notícies del matí de la ràdio i la televisió d’À Punt, Gan Pampols va dir que ell havia nascut soldat i que es moriria essent soldat. Encara no sap quines seran les seues prioritats com a vice-president, però diu que haurà de trobar els millors per a fer les tasques, “fer un pla, dirigir-lo i executar-lo”. La versió oficial d’aquest nomenament és que Carlos Mazón el va entrevistar fa uns dies per oferir-li aquest lloc de responsabilitat i ell no s’hi va poder negar. Al cap espanyol del PP, Alberto Núñez Feijóo, li va faltar temps per a felicitar Mazón per aquesta decisió. Els socialistes la respecten, i a Compromís rebutgen qualsevol cosa que no siga la carta de dimissió del president. A més, li retreuen que quan era el moment de salvar vides no va cridar els militars i ara en nomena un per intentar de salvar la seua carrera política.

A Carlos Mazón li van preguntar ahir per què havia nomenat un militar per a encapçalar la reconstrucció. El president, vestit de manera informal, tenia pressa perquè anava a Xiva a rebre els reis espanyols, que hi feien una visita no anunciada per evitar els problemes que havien tingut a Paiporta. “És un home preparadíssim per a coordinar tots els treballs que s’han de fer a València. Té tota la nostra confiança”, va dir, i va afegir que tenia una capacitació, una professionalitat i una experiència tècnica fora de dubtes. D’ençà de la gota freda, el president fa totes les declaracions caminant i fugint dels micròfons que, en realitat, és com fugir dels ciutadans a qui no ret comptes, tret de l’exercici autoexculpatori de la compareixença de divendres a les Corts.

Quan Carlos Mazón va prendre possessió, l’estiu del 2023, va dir que havia triat els millors per a confegir el govern dels millors sense mirar el color polític, encara que va haver d’incorporar-hi militants de Vox. Això incloïa pensar que un torero era el millor vice-president i conseller de Cultura i Esports. I ara pensa que és una bona idea nomenar un tinent general com a vice-president per a la Recuperació Econòmica i social.

Pendents del correu electrònic

El president Mazón, que és tan afeccionat a pujar vídeos a Instagram i a TikTok, ara ha retrocedit tecnològicament uns quants anys i notifica els canvis al govern per correu electrònic. El del tinent general va arribar a les 8.32 d’ahir, dimarts.

Diumenge, a les 19.33, havia arribat el correu que confirmava la vice-presidenta Susana Camarero com a portaveu del govern. Va començar a fer aquesta tasca quan feia una setmana que la gota freda havia arrasat mig país i cap dels seus companys de gabinet eren capaços de reaccionar. Aquest nomenament va llevar galons a Ruth Merino que, de moment, continua tenint les competències d’Hisenda. Susana Camarero és Partit Popular de casta, i és, amb Miguel Barrachina, la persona amb més experiència política en el Consell. Tot i que va declarar que no es podia dir mai que no al president, sembla que sí que es va negar a ser la vice-presidenta reconstructora, com pretenia Carlos Mazón.

Dilluns, a les 17.38, Presidència va enviar un correu amb el nomenament de Marian Cano com a consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme. La presidenta de la patronal sabatera substitueix qui va ser vice-presidenta de la patronal hotelera. Carlos Mazón va fitxar Cano per anar a les llistes de les eleccions europees, però no va eixir elegida.

El cognom Cano és molt conegut políticament i judicialment al sud del país. Marian Cano és germana de Bernabé Cano, que d’ençà de fa sis legislatures és el batlle de la Nucia (la Marina Baixa). Bernabé Cano va ser acusat d’haver manipulat el cens electoral per a les municipals del 2007 i se’l va relacionar amb membres de la trama Gürtel. Concretament, era amic d’Álvaro Pérez, conegut com el Bigotis, que tenia un xalet a la Nucia. La dona del Bigotis, que treballava a Canal 9, va retransmetre les campanades de Cap d’Any de la Nucia estant mateix. El currículum d’amistats perilloses de Cano és llarg, i les hemeroteques en van plenes. També hi ha una referència a la seua vaccinació contra la covid quan les dosis arribaven comptades i s’administraven als grups de població més vulnerables i ell se la va fer posar quan no li tocava.

Els contractes per als amics del PP

A l’administració pública hi ha la possibilitat de contractació de manera simplificada i per via d’urgència quan hi ha una necessitat severa, com ara, tots els serveis que es necessiten per a sanejar els municipis afectats per les inundacions. El govern de Carlos Mazón aprofita aquesta via per anar ajudant les empreses amigues. És el cas del contracte de prop de quatre milions d’euros per a reparar un dels murs de la presa de Buseo, a Sot de Xera, molt deteriorat després de la gota freda. L’adjudicatària és l’empresa Becsa S.A., que pertany a un empresari que va confessar que havia contribuït al finançament en negre del PP al País Valencià. És Gabriel Alberto Batalla, que l’any 2018 va ser condemnat per un delicte electoral i un de falsedat documental després de pactar amb la Fiscalia Anticorrupció en la peça del cas Gürtel de finançament il·legal del PP valencià.

Per altra banda, la consellera ara nominalment destituïda, Nuria Montes, va signar per la via d’adjudicació urgent un contracte de 290.000 euros a STV Gestión per a netejar els accessos a uns quants polígons industrials. STV Gestión S.L. és l’empresa on treballava, fins el 2023, José Manuel Cuenca, secretari de comunicació i cap de gabinet de Carlos Mazón. Cuenca és, d’ençà que es va desencadenar la crisi, un dels tres homes de confiança del president. Fins i tot comparteixen pis a València.

A la vice-presidenta Susana Camarero li van preguntar ahir per aquests contractes a empreses amigues del PP i la seua resposta en tots dos casos és que ja havien treballat amb l’administració valenciana en l’època del Botànic.

Coda final

La presència d’un militar d’alta graduació en un govern no és nova. La legislatura 2011-2015, el general Luis Alejandre Sintes va ser conseller de Mobilitat i Projectes del Consell Insular de Menorca, amb Santiago Tadeo com a president de la institució. En aquest cas, el general exercia com a conseller electe, és a dir, s’havia presentat a les eleccions a la llista del Partit Popular. L’obsessió de Luis Alejandre Sintes era el desdoblament sense pal·liatius de la carretera general. De fet, encara són visibles restes d’actuacions que es van fer durant el seu mandat i que amb el canvi polític del 2015 es van paralitzar. La seua intenció de convertir la carretera en una mena d’autopista va provocar protestes i manifestacions.

Maonès de naixement, Luis Alejandre Sintes va arribar a ser el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra espanyol. La seua carrera és tan eclèctica que l’any 2005 va rebre el premi Ramon Llull, i el 2018 va signar un manifest en defensa del general Francisco Franco.