14.02.2025 - 21:40
L’agnotologia és un corrent d’estudis dins la història i la sociologia de la ciència que ha pres molta volada els darrers anys. Quasi en oposició especular a la tradicional epistemologia, o estudi sobre el coneixement, l’agnotologia malda per fer un acostament racional i crític a la ignorància. Els estudis agnotològics, doncs, tracten d’entendre com les institucions, les corporacions i les persones (especialment les més poderoses) fan un ús conscient de la ignorància en raó de diferents interessos.
Recentment, Tirant Editorial ha publicat un llibre amb el títol Agnotologías. Saberes e ignorancias en la España del siglo XX. Coordinat per investigadors de València i Barcelona, el volum arreplega una interessant col·lecció d’estudis de cas, amb exemples d’ocultacions deliberades a la ciutadania, tergiversacions dels discursos científics amb la intenció de generar falses polèmiques i menyspreus conscients de línies de recerca. En un segle amb una presència tan conspícua dels règims dictatorials, amb especial esment del franquisme, hi apareixen episodis com la bomba de Palomares, la (des)educació sexual, els controls ideològics al CSIC o les xarxes de poder que amagaven informació important sobre els plaguicides.
Però les pràctiques agnotològiques no són patrimoni d’autoritarismes i totalitarismes, i també sovintegen com a disfuncions greus en els sistemes democràtics; el cas Ardystil, d’infausta memòria a les comarques del Comtat i l’Alcoià, o les recents embranzides del negacionisme del canvi climàtic, en són bons exemples.
Avui, els valencians estem regits per un govern agnotologista. Que el president Mazón és un ignorant substantiu, i cofoi de ser-ho, és cosa ben coneguda. Però Mazón no és només això, perquè fa de la ignorància una orientació estructurada i activa de les seues polítiques. Quan es menyspreen les recomanacions dels geògrafs, els ambientòlegs i els especialistes en biodiversitat sota l’excusa de combatre un pretès “fanatisme ecològic”, sense cap altra idea que derogar diverses lleis proteccionistes, no es tracta d’ignorància, sinó d’una utilització de la ignorància al servei d’una acció política. Quan s’escampen dubtes sobre el quefer i la qualificació científica i tècnica d’algunes agències públiques responsables de les alertes i seguiment de les situacions meteorològiques i hidrològiques d’alt risc, no es tracta d’ignorància, sinó d’estimular la ignorància per a generar sospites alternatives i distraure el focus sobre les responsabilitats, de nou polítiques, de qui governa. Quan es fa el cul gros a partits polítics i corrents d’opinió obertament negacionistes de la ciència en un joc transaccional amb l’objectiu de conquerir el poder, no es tracta d’ignorància, sinó de considerar i legitimar la ignorància en els processos polítics de pacte i aliança que basteixen les governabilitats.
Mazón i els seus consellers i conselleres han adoptat i naturalitzat la ignorància en la seua acció política. Em consta que molts membres i alts càrrecs del govern de Mazón estan molt lluny de ser uns ignorants com el seu president. Però són igualment uns agnotologistes. I davant d’açò, que la Generalitat Valenciana commemore aquesta setmana el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència és bufar en caldo gelat. Com greu ha estat la participació de Mazón ens els actes de lliurament dels premis Rei Jaume I. Potser hauríem d’haver demanat al corresponent patronat que fes fora –contra tota esperança– el president de la Generalitat de la seua presidència institucional. El cas és que, en una ocasió tan solemne per a la comunitat científica i les persones guardonades (per cert, i lamentablement, tots homes enguany, cosa que ha valgut una sonora protesta), el mateix personatge que insulta a tort i a dret el personal científic i les seues institucions, s’ha fet una rentada de mans i cara per llevar-se de sobre el polsim apegalós de la seua ideologia agnotològica.
No dirà, òbviament, que eixos premis han reconegut de fa molts anys –i també ara– les trajectòries de nombrosos especialistes en el canvi climàtic que ell pretén debel·lar amb les armes de la ignorància. La seua presència, a més d’ignominiosa, rebaixarà el lliurament dels premis a la condició d’un simple sarau de la ciència. Ai, si es prengués el coneixement amb la mateixa seriositat que la ignorància! Tanmateix, ell mai no llegirà Fuster ni l’apotegma que presideix la capçalera de VilaWeb.
