Mazón amb bicicleta

La metàfora és fàcil. El president de la Generalitat va pujar damunt una bicicleta incòmoda i inestable la vesprada del 29 d’octubre i encara no n’ha baixat. No ha deixat, tampoc, de pedalar, perquè si s’atura, caurà. Les pedalades que ha fet el president de la Generalitat, que encara fa, són incertes i inútils. A moments, sembla que la bicicleta té les rodes quadrades i se’l veu, a l’horitzó, fent giragonses ara cap a una banda i ara cap a una altra. En altres moments se’l veu sense ritme i circulant en direcció contrària. Cada dia que passa, la força que Carlos Mazón ha de fer per a fer avançar el vehicle atrotinat és més i més explosiva. Ell no ha triat les rodes quadrades ni les tatxes que de tant en tant troba pel camí i l’obliguen a canviar tubulars, però tot al seu voltant dibuixa un paisatge com més va més negre.

En aquest cas, Mazón, que és un corredor de fons, que es vantava a les xarxes socials d’acabar mitges maratons, és incapaç de governar una bicicleta per un camí cada dia més costerut. Cada dia es destapen més mentides de la gestió. Hi ha una hora i mitja d’absència que encara no ha explicat, però és que allò que ha explicat tampoc no és verídic, com la suposada pluja i els suposats embussos de trànsit que, suposadament, van endarrerir l’arribada al centre d’Emergències de l’Eliana i que tant l’AEMET com la DGT han acabat desmentint.

El president es pensava que canviant un parell de peces de la bicicleta atrotinada, podria continuar fent via rumb al 2027, però els recanvis que ha posat també són defectuosos i no responen als seus impulsos. No hi ha res que tape la negligència i la descurança amb què va actuar tot el dia 29 d’octubre. L’obscenitat dels fets i de les mitges explicacions que dóna fan perillar la seua estabilitat i la seua permanència.

Recanvis defectuosos

Els primers passos del vice-president reconstructor, el tinent general Gan Pampols, han estat estrafolàries. Començant per aquelles declaracions en què deia que ell no obeiria consignes polítiques i acabant pel salari que vol cobrar. Dilluns va dir, en conferència de premsa, que ell era un militar en la reserva i que, si el tornaven a cridar al servei actiu, havia de recuperar els seus drets funcionarials. El tinent general continua obviant que el lloc de conseller és un càrrec polític i no de funcionari de l’administració.

El fet que el Consell eliminàs per decret el topall salarial ha enervat no tan sols l’oposició política, sinó ex-consellers del Partit Popular que quan van decidir d’acceptar el càrrec van renunciar a nòmines molt més altes que no les que cobraven com a membres del govern. Fins i tot Vox, que fins ara s’ha limitat a criticar Mazón sense demanar-li la dimissió, ha amenaçat de no validar a les Corts el decret que permetria a Gan Pampols de cobrar més que el president. Potser per això el seu salari no surt encara al portal de transparència de la Generalitat.

Però Gan Pampols va deixar anar més joies verbals que no van caure gens bé en el si del Consell i que ahir es van afanyar a reconduir, com quan va dir que, certament, els avisos a la població no havien funcionat i que s’haurien pogut salvar algunes vides. No totes, va dir, perquè, segons ell, hi havia persones grans en les plantes baixes que no coneixien ningú que els pogués avisar. Això demostra un desconeixement absolut del funcionament dels pobles valencians, i no tan sols valencians.

Tant Compromís com el PSPV van interpretar aquestes paraules com una crítica a la Generalitat i al servei d’emergències. Mazón va dir dimarts que ell havia entès clarament en les paraules del tinent general una crítica duríssima al govern espanyol perquè no havia monitorat bé els litres de precipitació ni el cabal dels barrancs.

Aquest nomenament no és l’únic que posa bastons a les rodes de la idea de Carlos Mazón de redreçar el seu mandat severament malmenat per la gestió de l’emergència. El nou titular d’Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama, ha nomenat per al segon esglaó Irene Rodríguez Rodrigo, com a directora general d’Emergències. Rodríguez va ser directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Emergències entre el 2007 i el 2015. El seu cap era el conseller Serafín Castellano, que fa poc va acceptar una sentència de conformitat de dos anys i set mesos de presó, després d’haver reconegut la participació en processos irregulars per a adjudicar contractes d’extinció d’incendis. Compromís va qüestionar que amb aquest nomenament Mazón pogués fer net, perquè és la mà dreta d’un corrupte, va dir.

En un dels primers actes en què ha participat Marian Cano, la nova consellera d’Innovació, Comerç i Turisme, que forma part de la remodelació per a la recuperació, ha parlat de la importància del golf en l’estratègia turística del País Valencià. Cano reconeixia així el treball de l’Associació de Camps de Golf de la Costa Blanca, sense tenir en compte els dubtes ambientals respecte de la quantitat d’aigua que necessiten aquestes instal·lacions.

El germà de Marian Cano és Bernabé Cano, batlle de la Nucia, a la Marina Baixa, amb majoria absoluta d’ençà del 2001. Fa pocs dies, va aprovar la modificació del pla parcial de la Serreta per a fer-hi un complex amb més de tres mil habitatges, centres comercials, un hotel de luxe i, és clar, un centre de tecnificació del golf.

Carlos Mazón continua amagat

Carlos Mazón roman amagat d’ençà d’aquell dia. No ha fet cap conferència de premsa i, d’ençà de la compareixença a les Corts el 15 de novembre, les seues aparicions són esparses i amb prou feines la premsa pot fer-li preguntes a cuitacorrents. Siga quina siga la qüestió, ell respon amb paraules com “reconstrucció” i “suport a les víctimes”. I si no, diu que ja ha donat moltes explicacions i se’n va.

El president s’amaga darrere la vice-presidenta portaveu, Susana Camarero, que segueix la mateixa tàctica i no respon a cap de les preguntes relacionades amb el capteniment del president i, si és Mazón qui respon, desvia el tret cap al govern espanyol. El dia simbòlic en què feia un mes de la catàstrofe, el president es va refugiar en un camí rural d’Utiel. Sense mantenir cap contacte amb els ciutadans indignats, es va deixar fotografiar al costat del batlle d’aquella localitat i el conseller d’Agricultura en una imatge que semblava distòpica i captada en una altra dimensió, sobretot, si es comparava amb els milers de persones que aquell mateix dia van sortir a les places de les poblacions afectades per recordar les víctimes amb espelmes i missatges d’ànim.

Tant s’amaga Mazón que la majoria de les convocatòries que fa l’agenda del president du sempre la coda final: “Només gràfics”. Un altre símptoma que no vol ser interpel·lat és que no celebrarà la festa de la constitució espanyola ni a la Generalitat ni tampoc no anirà a Madrid. D’aquesta manera, evitarà mirades i fotografies incòmodes.

El clam dels ciutadans

Però els ciutadans no s’amaguen. Ans al contrari, cada volta que desenes d’entitats cíviques convoquen actes de protesta, hi van en massa. 130.000 persones el 9 de novembre, 100.000, el dia 30. Milers de veus exigint la dimissió i l’empresonament de Carlos Mazón pels carrers de València i de moltes més ciutats.

Contractes per als amics de sempre

L’emergència ocasionada per la gota freda permet a l’administració de retallar els terminis i rebaixar els requisits dels contractes que es consideren indispensables. És quan es fan mitjançant la fórmula del negociat sense publicitat i és l’administració qui ofereix a les empreses que participen dels contractes. El degoteig de contractes fets amb empreses relacionades amb anteriors etapes del PP ha encès totes les alarmes. Són empreses que tenen relació amb l’obra pública, però algunes van confessar que havien ajudat a finançar el partit en èpoques de Francisco Camps i Rita Barberà. Fins ara s’han consignat més de seixanta milions d’euros.

El rècord absolut el té el cas de STV Gestión, empresa on treballava el cap de gabinet del president, José Manuel Cuenca, que va obtenir un dels primers contractes per a netejar els accessos als polígons industrials de l’Horta Sud per valor de 240.000 euros.

Foc amic

Fins i tot, quan membres del PP volen ajudar a refer la imatge del president acaben posant una tatxa en el camí per a punxar-li les rodes. Ho va fer dimarts al senat Teresa Belmonte, la batllessa de Bigastre, al Baix Segura, quan va comparar el drama de la destitució de dues conselleres excel·lents, a parer seu, amb les 222 víctimes mortals de la gota freda. Després va demanar disculpes per aquesta comparació, que en cap cas va ser fruit de la improvisació, perquè duia el discurs escrit en unes fitxes que va llegir ostensiblement.

El menysteniment de Feijóo i les ganes de Francisco Camps

Una altra qüestió que li afeixuga el viatge és que els seus no el volen. El Partit Popular va començar a desconfiar d’ell quan clarejava el 30 d’octubre, es va veure la devastació i la xifra de morts i desapareguts anava augmentant. De fet, el seu dirigent, Alberto Núñez Feijóo, va venir a València a donar-li suport i no l’han vist més. Feijóo evita de pronunciar el nom de Mazón i, és clar, també evita de donar-li suport explícit.

Al País Valencià, l’ex-president Francisco Camps fa setmanes que es reivindica per tornar a la primera línia política, d’ença que la fiscalia va decidir de no recórrer contra la seua absolució pel cas Gürtel. Ho ha dit a la televisió pública valenciana i en reportatges en diaris espanyols.

El diari Levante informava fa uns dies que el 19 de novembre un grup d’antics dirigents del partit s’havia reunit en un dinar amb Camps. A Benassal, a l’Alt Maestrat, es van reunir l’ex-president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, l’ex-batlle de la Vall d’Alba i ex-número dos de Fabra Francisco Martínez, el diplomàtic i ex-conseller d’Educació i Cultura Fernando Villalonga, l’ex-vice-president de la Diputació de Castelló Vicent Aparici i tot de fabristes més.

L’any que ve hi ha congrés valencià del PP per a preparar les eleccions del 2027, si és que Carlos Mazón no es cansa de pedalar i les avança. Siga com siga, el president va dir a les Corts que, si no assolia uns bons resultats en la reconstrucció del país després de la gota freda, no seria candidat a la reelecció.