Mazón, dimissió: la indignació d’un poble abandonat

El País Valencià tracta d’assimilar la magnitud de la tragèdia que ens ha colpejat. En el moment d’escriure aquestes línies, la xifra oficial de víctimes mortals supera les dues-centes persones, però tots sabem que n’hi ha moltes més; la xifra és esgarrifosa. Encara no tenim dades oficials sobre el nombre de desapareguts, però algunes estimacions apunten que podrien superar el miler. Aquesta situació, lluny de ser un desastre natural inevitable, és el resultat d’una deixadesa institucional que ens ha deixat abandonats, exposats i desprotegits. Quan les pluges van començar a caure i la tempesta es feia cada vegada més intensa, on eren, les nostres autoritats? On era el lideratge de Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, per protegir-nos i coordinar una resposta eficient?

La població, a més, no va ser avisada a temps i molts ciutadans es van veure atrapats als garatges de les seues cases, amb l’aigua pujant ràpidament i sense possibilitat de fugida. El més preocupant és que, dies després de la catàstrofe, ningú de les institucions no ha anat a ajudar-los. No tenen aigua, no tenen menjar, i alguns fins i tot conviuen amb els cossos dels seus difunts a casa. La gent depèn únicament de la solidaritat dels voluntaris, que en columnes humanes han acudit als carrers per oferir ajuda. On és l’exèrcit? On són els avions de rescat, els hospitals de campanya? Les autoritats s’excusen que “hi ha prioritats”, però la realitat és evident: la prioritat no són les persones. El poble necessita recursos, no excuses.

El poble valencià es va veure a la intempèrie, exposat a les conseqüències d’una gestió irresponsable. L’alerta d’emergència ens va arribar a les vuit i deu de la vesprada, assegurant-se que acabàvem la jornada laboral abans de deixar-nos a la nostra sort. Ens van abandonar a les carreteres, sense cap mena d’assistència, enmig de la tempesta.

Potser sembla exagerat, potser alguns pensaran que aquestes acusacions són fruit de la ràbia i la impotència, però plou sobre mullat. Ja durant l’accident del metro de València, la comissió d’investigació va concloure que el govern del Partit Popular va ordir una trama per a ocultar la veritat i no va tractar amb dignitat les víctimes, mentre la televisió pública valenciana tapava i manipulava la informació sobre el sinistre. Aquest patró de manipulació i de desatenció a la ciutadania es repeteix en moments de crisi.

La indignació creixent entre el poble valencià és profunda. La DANA ha evidenciat, amb cruesa devastadora, les mancances d’un govern que ha posat els interessos polítics per sobre de la vida de les persones. En la pitjor tempesta viscuda en dècades, milers de valencians han quedat atrapats als seus llocs de treball, en polígons industrials inundats, i milers de famílies han hagut de viure la desesperació de no poder posar-se en contacte amb els seus éssers estimats. Mentrestant, Mazón i el seu equip mantenien el silenci o llançaven missatges falsos, contradictoris, tardans i insuficients.

La situació viscuda en polígons com l’Oliveral, a Riba-roja, és una mostra descarnada del caos i la manca de previsió. Més d’un miler de treballadors van quedar atrapats a les naus, sense cap possibilitat de fugir de la tempesta, perquè les empreses es van negar a deixar-los eixir abans de temps. Quan l’alerta d’emergència va arribar als seus mòbils, l’aigua ja començava a inundar les instal·lacions. Sense llum i sense cobertura, les persones atrapades només comptaven amb el seu instint de supervivència. Els familiars, desesperats, van acudir a les xarxes socials buscant informació.

És inadmissible que un país com el nostre, amb capacitat per a anticipar-se a una catàstrofe, no haja pres les mesures necessàries per a protegir la seua gent. Aquesta desprotecció es va repetir en més zones industrials, com a la planta de Ford a Almussafes, on uns quatre-cents treballadors van quedar retinguts al lloc de feina. Obligats a passar la nit a les instal·lacions, van viure la por de veure’s atrapats en un edifici envoltat d’aigua, sense cap suport oficial que els garantira la seguretat. El govern de Mazón ha optat per desmantellar recursos essencials com la UME valenciana, malgrat el risc conegut que les inundacions representen per al nostre territori. La decisió de suprimir una unitat d’emergència vital, desestimant-la com un “chiringuito”, demostra la falta de responsabilitat i previsió que, tristament, hem pagat amb vides humanes.

Però això no acaba amb la simple exigència d’una dimissió. Aquesta tragèdia, i la negligència que l’ha agreujada, requereix responsabilitats penals per a Carlos Mazón, els membres del seu govern, i els empresaris que, de forma egoista i irresponsable, van posar en perill la vida dels seus treballadors. La seua actuació, forçar les persones a quedar-se a les naus industrials durant una tempesta de tal magnitud, els fa còmplices de les morts que hem viscut. Aquestes accions, més que negligents, són criminals, i han de ser tractades com a tal. Les vides dels valencians no poden ser trepitjades impunement per interessos econòmics o polítics.

Davant aquesta realitat colpidora, el poble valencià s’ha unit per convocar una gran manifestació dissabte que ve, 9 de novembre, a les 18.00, a la plaça de l’Ajuntament de València, amb el lema “Mazón, dimissió”. Aquesta manifestació no és només una demanda de canvi, és un crit de dolor, dignitat i justícia.

Aquesta no és la classe de govern que mereixem. El 9 de novembre marcarà un punt d’inflexió, un dia que recordarem perquè el poder rau en la gent, en la dignitat de qui no es rendeix. El nostre clam ressonarà pels carrers de València: volem un govern que ens defense, volem dignitat i justícia. Exigim la dimissió de Mazón i que responga davant la justícia, i no ens aturarem fins a aconseguir-ho.