09.06.2017 - 14:58
La primera ministra britànica, Theresa May, ha comunicat a la Reina Isabel II que té la intenció de formar un govern en minoria amb la col·laboració del Partit Unionista irlandès (DUP). La suma d’ambdós partits —328 diputats— els atorga la majoria al parlament de Westminster. En una declaració posterior a Downing Street, May ha afirmat que ambdós partits gaudeixen ‘de relacions molt fortes’ des de fa anys i que el pacte proporciona ‘les certeses’ que necessita la societat britànica.
‘Guiaré el país a través d’unes negociacions crucials sobre el Brexit que començaran d’aquí a deu dies. Executaré la voluntat dels britànics de treure el Regne Unit de la Unió Europea’, ha afegit. Fa falta com es concretarà l’aliança entre tories i el DUP, perquè els unionistes no comparteixen el projecte de la primera ministra de negociar un Brexit dur amb la UE.
Tot i la victòria electoral, May ha viscut una nit amarga. Els tories han guanyat les eleccions, però han perdut la majoria absoluta que va aconseguir David Cameron el 2015. Ara tenen 318 escons, dotze menys. Cal recordar que la primera ministra va avançar les eleccions per tal d’obtenir un mandat ‘fort i vigorós’ per a negociar el Brexit amb la UE.
A tot plegat, s’hi afegeix, les declaracions de la mateixa May durant la campanya electoral, on deia que si perdia sis o més escons ‘hauré perdut les eleccions i Jeremy Corbyn serà qui negociarà amb Europa’.
If I lose just six seats I will lose this election and Jeremy Corbyn will be sitting down to negotiate with Europe: https://t.co/OwbfDseOJh
— Theresa May (@theresa_may) May 20, 2017
Corbyn exigeix la dimissió de May
‘Ella volia un mandat, doncs el mandat que ha rebut és que els conservadors han perdut escons, vots, suport i confiança. Em sembla que és més que suficient perquè plegui’, ha dit Corbyn. El líder laborista ha millorat de tros els resultats que pronosticaven les primeres enquestes durant la campanya electoral, però li és impossible formar un govern alternatiu. En part, també, pel mal resultat del Partit Nacional Escocès (SNP). Corbyn ha aconseguit 261 escons, vint-i-nou més que Ed Miliband el 2015. I per primera vegada en vint anys, el partit ha aconseguit superar la barrera dels deu milions de vots.
L’SNP es desinfla, però guanya a Escòcia
El gran derrotat de la nit és l’SNP que perduts escons tant a mans dels laboristes com dels conservadors. Ha passat de cinquanta-sis diputats a trenta-quatre. Continuaran essent la primera força a Escòcia, amb molta claredat, però el resultat és un toc d’atenció seriós. Feia anys que els conservadors no tenien un resultat tan bo a Escòcia (13 diputats) i els laboristes (7) han recuperat moltes circumscripcions que eren de l’SNP el 2015.
Un dels damnificats és l’ex-primer ministre escocès Alex Salmond, que ha perdut el seu l’escó en mans d’un candidat laborista. ‘Encara no ens heu vist per últim cop, a mi i el meu barret’, ha dit. Salmond no ha volgut justificar la seva derrota amb la proposta de la primera ministra, Nicola Sturgeon, d’un segon referèndum d’independència a Escòcia, malgrat les preguntes dels periodistes. El president del grup de treball sobre Catalunya a Westminster, George Kerevan (SNP), també ha perdut el seu escó.
Per la seva banda, Sturgeon ha recalcat que el partit ha guanyat les eleccions a Escòcia, amb el segon millor resultat històric en eleccions a Westminster, però ha admès que han patit ‘pèrdues decepcionants i amargues’. La primera ministra ha assegurat que ‘tirarem endavant per defensar l’interès d’Escòcia’ i treballarem amb els altres partits per ‘parar un Brexit dur, i així, posar punt final a l’austeritat’.
Sturgeon també ha dit que ‘el vot tàctic’ d’alguns electors, que han optat pel Partit Laborista per parar el Brexit, també han condicionat el resultat de l’SNP. A Escòcia, el remain es va imposar al leave amb el 62% dels vots.
Plaid Cymru i Sinn Fein
Pel que fa als nacionalistes gal·lesos, el Plaid Cymru ha aconseguit quatre diputats, un més que el 2015. A Irlanda el Sinn Fein ha gairebé doblat la seva representació (set escons). Gerry Adams ja va anunciar ahir que, com és tradicional, els diputats electes no aniran al parlament britànic.
