Màxima tensió a Presidència per la declaració judicial de l’ex-consellera Salomé Pradas i el seu número dos

Per bé que miren de dissimular-ho, la declaració imminent com a investigats de l’ex-consellera d’Emergències, Salomé Pradas, i del seu número dos, l’ex-secretari d’Emergències, Emilio Argüeso, ha accentuat la tensió en l’entorn de Carlos Mazón. Públicament, tant el president com la resta de consellers miren de donar una imatge de normalitat i de tranquil·litat. Mazón mateix repeteix una de tantes frases que té apreses que inclou, precisament, el mot “tranquil·litat”, i a continuació afegeix que té confiança absoluta en la justícia.

A desgrat d’això, la maquinària de la Generalitat treballa per confeccionar una armadura al president. Un vestit de ferro per a impedir-ne l’encausament. De moment, la jutgessa no ho ha fet perquè Carlos Mazón és aforat, però l’ha convidat reiteradament a declarar de manera voluntària, cosa que ell ha declinat. Però, a més, van vestint un relat segons el qual el president no tenia cap paper en l’emergència. Ni presidia el CECOPI, ni tenia el comandament únic de l’emergència, i ni tan sols era al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana. La vice-presidenta i portaveu, Susana Camarero, és la principal artífex de repetir aquest missatge cada dimarts a la taula de la conferència de premsa del Consell. Per cert, Camarero va dir que feia dies que no parlava amb Salomé Pradas.

Per reforçar això encara més, dimarts mateix, l’Advocacia de la Generalitat va demanar de personar-se en la causa com a responsable civil subsidiari. Una petició que la jutgessa Núria Ruiz Tobarra no va tardar ni dos dies a desestimar.

Continuen les declaracions de testimonis

Els dies previs a la declaració de Pradas i Argüeso com a encausats, la jutgessa ha continuat rebent els testimonis tant de familiars de les persones que van perdre la vida com de ciutadans que van provar de rescatar gent i experts en matèries diverses.

Nuria Ruiz Tobarra, que treballa a la Ciutat de la Justícia de València perquè els jutjats de Catarroja van quedar destrossats per la barrancada, persisteix a emetre interlocutòries, ordres i oficis per a acumular informació sobre què va passar el dia 29 d’octubre. En concret, per què no es va avisar la població del perill que hi havia i, en tot cas, per què es va avisar tan tard i amb un missatge tan inútil. Són paraules escrites per la magistrada en la resolució del 10 de març. També ha escrit unes quantes voltes que les 228 morts s’haurien pogut evitar.

Tant Salomé Pradas com Emilio Argüeso han intentat, per mitjà dels seus advocats, d’evitar aquesta compareixença, però la jutgessa no els ha admès els recursos.

Aquella resolució del 10 de març és molt detallada a l’hora de descriure allò que la magistrada considera que va ser una “cadena de negligències greus”. És on qualifica d’aclaparadora la xifra de víctimes.

La informació que té la jutgessa

Per dictar aquella resolució que acabava amb l’encausament de Pradas i Argüeso, la jutgessa ja tenia a les mans tots els avisos que havia emès l’AEMET d’ençà del cap de setmana tot anunciant unes pluges molt intenses que agranarien el país el dimarts 29 d’octubre. També havia revisat hores i hores d’enregistraments de programes informatius especials emesos, principalment per À Punt, però també per altres mitjans públics i televisions privades espanyoles. S’havia fixat que altres organismes, com ara, la Universitat de València, havien suspès les classes, i que la Diputació de València havia enviat els seus treballadors a casa.

Ara se sap que a les 20.34 del vespre hi havia un correu preparat pel director general d’Emergències, Jorge Suárez, per a demanar l’ajuda de l’UME, i que en el formulari ja s’havia marcat l’existència de morts, ferits, desapareguts i atrapats, a banda d’infinits danys materials. L’alarma va sonar a les 20.11.

El caos al 112

La jutgessa també té, per avaluar per què les pluges torrencials van esdevenir una catàstrofe, les dades dels milers de telefonades al 112. La primera que parlava del perill al barranc de Torrent és de les 16.40. Són trucades d’auxili que van començar a primera hora del matí i es van anar multiplicant a mesura que el dia avançava. Tant, que hi ha testimonis de milers de persones a qui mai van agafar el telèfon. Un d’ells és el de Victòria Sánchez, que diu que va mentir al seu marit dient-li que aguantàs, que de seguida anaven a rescatar-lo, tot i que ella sabia que no era veritat, perquè al 112 no li agafaven el telèfon.

Després hem sabut que ningú no va informar els responsables de l’emergència, que eren en el mateix recinte, de l’arribada d’aquestes telefonades. A la vice-presidenta Camarero, li ho van demanar amb insistència en una compareixença de premsa, i ella no va saber explicar què es feia amb tota aquella informació si no era passar-la als responsables de coordinar l’emergència. Ella s’ha entestat sempre a dir que al CECOPI no hi havia informació per a prendre unes mesures diferents de les que es van prendre aquell dia.

La jutgessa ha demanat tota aquesta llista de telefonades i, segons sembla, per la nova petició d’informació feta dimarts, la va rebre desordenada, incompleta o amb dades il·legibles. Ara els ha donat un nou termini perquè ho endrecen tot en un full d’Excel i li ho faciliten.

El barranc ja perillava a les tres de la vesprada

Entre els vídeos que ha vist la jutgessa que interrogarà Pradas i Argüeso hi ha el d’una entrevista que a les tres de la vesprada van fer a À Punt al número tres de les emergències, Jorge Suárez, que ja parlava del barranc de Torrent, conegut com a barranc de Poio. I totes les connexions en directe dels periodistes en llocs molt complicats, i els comentaris dels companys de plató que els demanaven que anassen amb compte. Dies després, À Punt mateix va mostrar imatges d’algun dels seus vehicles que també va ser arrossegat per la barrancada.

Dimarts, la magistrada va demanar informació addicional a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre els sensors i els mesuraments fets en el barranc de Torrent, del Possalet i la Saleta, i també del barranc de Picassent. La jutgessa vol saber quins controls es feien a tota la conca dels rius Xúquer i Túria.

La resolució de la jutgessa del 10 de març, en què explicava tota la informació que havia recopilat de diferents testimonis i entitats, la jutgessa trencava l’estratègia de defensa del president de la Generalitat, que s’emparava en la manca d’informació per a prendre decisions, com ara, canviar la seua agenda i posar-se al capdavant de l’emergència. Va ser llavors quan va decidir de fer pública una llista de cridades telefòniques i canviar l’hora que fins aquell moment havia dit que havia arribat al CECOPI. De passades les set de la vesprada, va dir les 20.28, quan ja s’havia enviat l’alarma.