“Màxima qualitat en materials de construcció”: així es venia l’edifici que ha acabat en desgràcia

L’incendi d’un edifici al barri de Campanar de València ha portat a la memòria la gran especulació immobiliària del tombant de segle, quan es va voler aixecar un tot un barri en pocs anys. Una de les promocions més destacades va ser la del complex a la cruïlla del carrer del General Avilés amb l’avinguda del Mestre Rodrigo, dos blocs amb cent trenta-vuit habitatges i equipaments de luxe que ahir van acabar en desgràcia. Una de les hipòtesis principals de la ràpida expansió de les flames apunta a la presència d’una capa de poliuretà sota l’alumini de la façana. Un sistema que, justament, es venia com a innovador el 2006, quan es venien els habitatges. Ací en podeu veure un vídeo promocional:

“Dos edificis avantguardistes i singulars units amb un espectacular ascensor panoràmic. Amb façanes revestides amb un innovador material d’alumini tipus Alucobond“, deia el vídeo. Alucobond és el nom comercial d’un panell de construcció que, tal com diu encara a la seva pàgina web, es ven explícitament com a “difícilment inflamable o no inflamable“: “Alucobond és un panell composite format per dues làmines de coberta d’alumini i un nucli farcit d’un agregat mineral difícilment inflamable o no inflamable, sinònim de qualitat de construcció sostenible i els estàndards de disseny més alts. El material per a façanes es distingeix per les seves característiques de producte excel·lent, amb planimetria precisa, diversitat de superfícies i colors i una plasticitat excel·lent.” La pàgina web oficial també en destaca les àmplies possibilitats de transformació, el baix cost i la durabilitat, perquè diu que el material no necessita inversions addicionals.

Fbex, la promotora que va vendre l’edifici, oferia “la màxima qualitat en materials de construcció, amb unes modernes instal·lacions, acabats i equipaments”. “Aplicant-hi controls de qualitat rigorosos durant tot el procés d’edificació”, afegia. Ja ahir, Esther Puchades, vice-presidenta del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de València, va dir a À Punt que anys enrere va fer el peritatge de l’edifici i va detectar aquest problema amb el material de la façana, que diu que és molt inflamable. A més, va recordar que el poliuretà havia estat la causa d’uns altres incendis en edificis aquests darrers anys i que ja no es feia servir.

Aquest matí, també a À Punt, l’arquitecte Vicent Pons ha explicat que el problema del material que revestia la façana no era que fos inflamable, perquè té un sistema de protecció contra incendis. Tanmateix, quan el foc és tan virulent com ha estat el cas i supera les condicions previstes, la protecció contra incendis és inhabilitada i es converteix en un gran combustible.

Quan es va construir, el poliuretà no era considerat un material perillós, com sí que passa ara. És per això que va recomanar de revisar les façanes d’uns altres edificis construïts amb aquest mateix material per prevenir més desgràcies.

L’edifici incendiat tenia cent trenta-vuit habitatges, de característiques diferents, amb una habitació, dues, tres o quatre. També tenia àtics dúplexs amb terrassa, locals comercials, places d’aparcament amb accés als habitatges i trasters. A més, els veïns tenien accés a una zona comunitària enjardinada amb piscina exterior, i un “balneari urbà” amb una piscina climatitzada amb jacuzzi, sauna, dutxes i vestidors.

“Construïda amb materials excel·lents, acabats de primera qualitat, i a una ubicació immillorable. Tot plegat, amb la garantia li ofereix l’empresa Fbex, una empresa sòlida i avalada per multitud de clients satisfets”, deia també el vídeo promocional. Fbex va ser una de les empreses que es va enriquir a còpia d’especular durant el boom immobiliari i que pocs anys després va arruïnar-se. El 2010 va declarar-se en concurs de creditors i va deixar un deute d’uns 500 milions d’euros —principalment amb entitats de crèdit— i de 27,7 milions amb les administracions públiques.