Maties Torrent: “A Menorca som molt a prop de perdre el control de l’epidèmia”

A l’illa de Menorca, ahir, es van notificar quaranta-cinc nous casos de covid. La vigília de Reis, van ser quaranta-vuit. La incidència acumulada és de dos-cents quaranta casos per cada cent mil habitants. Segons les darreres xifres facilitades, hi ha dos-cents quinze casos actius i vuit ingressats a l’hospital Mateu Orfila de Maó. Quatre són a l’UCI. Totes aquestes xifres certifiquen que l’illa viu ara el moment de més pressió assistencial d’ençà del començament de la pandèmia. Això ha obligat les autoritats sanitàries de Menorca a desprogramar, fins dilluns, les cirurgies que no siguin necessàries. La setmana que ve es tornarà a revisar la situació per veure si aquesta mesura es manté o es pot tornar a operar.

Per veure què ha passat, com s’ha arribat a aquesta situació, parlam amb el doctor Maties Torrent, epidemiòleg de l’àrea de Salut de Menorca. Tot i les gràfiques ascendents, Torrent manté una certa tranquil·litat perquè encara no s’ha perdut la traçabilitat dels casos. Destaca com a gran valor el sistema de detecció i la rapidesa amb què treballa el laboratori, cosa que permet de fer, dit amb les seues paraules, un mur de contenció dels contagis.

—Quina és la situació a Menorca ara?
—Amb una incidència de dos-cents quaranta casos per cent mil habitants. Si ho compares amb altres llocs, penses que no és tan desastrós, però si en mires l’evolució, mai havíem estat en aquest nivell. Ara som molt, molt, molt al límit.

—Ja se n’ha perdut el control?
—Encara no, però hi som molt a prop. Molt, molt a prop.

—De què depèn que s’acabi perdent?
—Autocontrol. Si no ens autocontrolam, podem arribar a extrems com el que passa a Mallorca, on dimarts tancaran bars i restaurants i superfícies comercials, etcètera. Hem de fer les coses molt ben fetes.

—No les fem?
—Si vas tot sol pel carrer i dus la màscara, per què te la traus quan arribes a un bar? O per què te la traus quan arribes a casa d’un amic o d’un familiar? L’has de dur sempre! I has d’evitar de menjar o beure quan ets amb altra gent!

—Què ha passat a Menorca perquè es disparin tant els casos?
—Ha passat allò que tots sabíem que passaria, perquè els humans som com som i hem permès que passés. Hi ha hagut les festes de Nadal. No hi volíem renunciar i hem volgut fer coses que no havíem d’haver fet. En lloc d’haver-nos convençut que no hi havia Nadal, tots vam voler fer un poc de Nadal. En el millor dels casos, vam complir les normes, però si vam ser deu a taula, el virus ho va aprofitar, perquè si cadascú dels deu es relaciona amb deu més, tu vas dur-hi la capacitat de contagi de deu persones i al final, tot i ser deu a taula, vas sopar amb cent persones, la nit de Nadal.

—El sistema sanitari ho pot resistir?
—Va resistint d’una manera exemplar. Gràcies a les Unitats Volants d’Atenció al Coronavirus (UVAC), que, quan es detecta un cas, fan un rastreig molt ràpid i molt ampli dels contactes. Aquesta és l’única via que tenim d’aturar-ho. Les UVAC tenen el suport del laboratori de l’hospital Mateu Orfila, que diàriament dóna els resultats de totes les mostres de PCR. Aquestes dues peces són la clau, el mur de contenció de la pandèmia a l’illa. Ho fan bé, però aquesta capacitat de contenció té un límit, i si es desborda, ja no hi ha res a fer.

—S’ha anunciat la suspensió d’intervencions quirúrgiques no urgents.
—Només tenim set llits d’UCI, i hi ha altres patologies a banda de la covid, hi ha infarts, hi ha accidents, hi ha la gent que ha de passar per l’UCI després d’una operació… Ara tenim quatre pacients per la covid i hem hagut d’habilitar la unitat de reanimació postoperació com a segona UCI. Per tant, hem suspès intervencions divendres i dilluns, i tornarem a avaluar la situació.

—Quina és la vostra percepció? S’haurà d’allargar aquesta excepcionalitat?
—Hi ha molts llocs de l’estat en què això d’ajornar operacions es fa de manera indefinida. Tenen els hospitals dedicats només a la covid i no poden fer altres intervencions. Només fan allò que no es pot ajornar. Aquest és el drama d’aquesta malaltia i no ens en volem adonar. Té un efecte cadena. Si se’t desborda per la covid, has de deixar de fer altres coses. Ajornar intervencions, encara que no siguin de vida o mort, té moltes conseqüències. Aquesta és la situació que es viu a tot l’estat. A Menorca hem aguantat fins ara. Ara hem tancat dos dies i ho tornarem a avaluar.

—Les clíniques privades de l’illa estan a disposició del sistema públic?
—Hi ha col·laboració i a vegades s’han derivat pacients no-covid a la privada per alliberar llits de la pública. Sempre hem de tenir un parell de llits de marge. Quan tens tots els llits plens, n’has d’obrir més, perquè no pots quedar-te’n sense. S’ha fet, i si cal es tornarà a fer.

—De quina classe són els brots que ara es detecten?
—Bàsicament, són socials i familiars. A vegades és difícil de distingir una cosa de l’altra. Ara veiem les conseqüències de les festes de Nadal i Cap d’Any. A vegades, les trobades són d’amics; altres, de familiars; i a vegades són una mescla. Quan hi ha menjar i beguda pel mig i confiança, la cosa es desborda.

—Confiança.
—No sé per què no ens volem convèncer que qui més ens pot passar la malaltia són els nostres amics i els nostres familiars. No ens ho passarà un desconegut amb qui ens creuam pel carrer. Ens ho passarà un familiar o un amic. Quan estam amb ells ens relaxam, ens traiem la màscara i fem una cervesa, o un vinet i picam. I ens tocam, perquè ens agrada molt tocar-nos i estam convençuts que com que és un amic no ens passarà el virus. I aquí és quan ens el passam, però no ho volem creure! I això és el que el virus espera que fem. Qualsevol pot ser transmissor i ens hem de comportar com si tots ho fóssim.

—Quin és el perfil de les persones que ara es contagien a Menorca?
—És molt transversal. Avui he fet una petita anàlisi ràpida de distribució per grups d’edat, i afecta totes les edats. Hi ha petites diferències, però la conclusió final és que afecta totes les franges. Partíem de la falsa premissa que als joves no els afectava. I no tan sols afecta totes les edats, sinó que afecta greument totes les edats. A l’UCI del Mateu Orfila fa moltes setmanes que hi ha una persona molt jove. Per això ens preocupa que augmenti la incidència, perquè sabem que un 1% dels pacients acabarà a l’UCI i que un 3% o un 5% o un 10% acabaran a la planta de l’hospital. L’única manera d’evitar-ho és evitar que hi hagi casos.

—El dissabte dels Reis vau fer una crida desesperada a les xarxes fins i tot perquè la gent no visités els familiars.
—Som una societat científicament i tecnològica molt avançada, però socialment ens falta molt per a aprendre. Hem de saber que com a societat no som prou madurs, què hi farem? Aquesta malaltia és social i la solució també és social. No és la vacuna, la solució. És una ajuda més, un gran pas, no em malinterpreteu, però si ens refiam de la vacuna, tornarem a fracassar. Tornarem a tenir una gran onada en plena etapa de vacunació. La principal arma que tenim durant molt de temps és evitar la transmissió entre persones.

—És bo, el ritme de vaccinació a Menorca?
—Sí. Hem pogut vacunar els geriàtrics i residències perquè no hi teníem casos, i a partir de la setmana que ve començarem amb el personal sanitari i anirem fent. Totes les que ens arribin les administrarem. La gent de l’atenció primària fa un esforç fonamental.

—Us hem demanat de fer-vos aquesta entrevista perquè les noves dades de contagis semblaven preocupants, però no us trobam gaire preocupat.
—Abans, he volgut ressaltar de manera vehement la gran sort que és tenir el sistema sanitari que tenim. És un privilegi del qual no sempre som conscients. I torn a insistir en la gran feina de les UVAC i del laboratori del Mateu Orfila. Els professionals no planyen ni hores, ni dies, ni estius, ni ponts, ni dissabtes ni diumenges. A les deu del vespre telefonen als positius perquè l’endemà de bon matí els seus contactes estrets es vagin a fer les PCR. Aquest equip de persones extraordinàries és el que em dóna tranquil·litat. Ja hem doblegat molts brots, i ara esper que també ho aconseguirem.

—Vós i el professor Ildefonso Hernández fareu el pregó de la diada de Menorca, el dia de Sant Antoni. El títol de la conferència és “Societat menorquina i covid-19, què hem après?”… Què hem après?
—[Riu] Totes aquestes coses de què hem parlat a l’entrevista. Que hem d’actuar prest i ràpidament i de manera contundent, perquè si no ho fem, la pandèmia ens atropella. Hem après que com a societat ens falta molt per a aprendre. Damunt el paper, controlar la pandèmia era fàcil, però ho havíem de fer amb un compromís social de tots, i no volem renunciar a res. Em fa por que posem més esperances del compte en la vacuna, perquè tornarem a fracassar. Insistesc que la vacuna és una gran notícia, però l’hem de posar en context i donar-li el temps que necessita. No ens hem de precipitar. Hi ha coses que ja sabem, i una és que no hem de frisar.