04.05.2024 - 21:50
|
Actualització: 05.05.2024 - 20:20
L’altre dia Matias Carnero, president de la UGT, va anar a un míting del PSC i va dir això a l’audiència: “Aquest matí, quan he obert la bústia de casa, m’havia arribat el vot de Puigdemont, aquest senyor que és allà fora. Anava assegut en un cotxe, per cert un Volvo. El que vol pàtria i país, amb un Volvo. Molt bé. I la meva pregunta és: i per què no es va fer la fotografia al maleter? Ens ho serveixen en safata per fotre’ls canya. Perquè ara van de defensors de la classe treballadora, però és la dreta catalana. És la dreta catalana! És la dreta catalana! I ja està. I per a no parlar de la resta, que l’altre dia l’escoltava [Puigdemont] que deia que el president Pedro Sánchez ha de venir plorat, i que és indecent. Plorat? Plorat se’n va anar ell al maleter, i no sé si cagat o pixat, però se’n va anar fins a Brussel·les” (Vegeu vídeo):
View this post on Instagram
Ja sé que tothom s’ha fixat en el maleter, en el cagat i en el pixat del discurs de Carnero, que tanca la llista del PSC de Barcelona. Jo m’he fixat en la classe treballadora. En boca de Matias Carnero aquesta expressió s’ha d’explicar bé. Ell, que ara ja és tot un directiu del grup Volkswagen, té un historial ben cínic, en això de la classe treballadora. Ho vaig explicar amb força detall a Joan Coscubiela i la patronal, i avui en faré un recordatori.
Fa una vintena d’anys Matias Carnero ja era el president del Comitè d’Empresa de la SEAT i va fer fora treballadors de la casa. Juntament amb la direcció de SEAT, ell (amb CC OO) va dreçar la llista de la gent que havien de fer fora. Per primer cop a la història els sindicats col·laboraven amb la patronal a fer fora gent.
Escriu Carles Vallejo, membre de CC OO, que ho va viure de dins estant: ‘Mai a SEAT no s’havia travessat la frontera dels acomiadaments forçosos, però la cosa greu és que els acomiadaments es podien haver evitat, si s’haguessin abordat èticament i solidària a l’hora de negociar-los. Ara, el fet més greu és el de les complicitats sindicals a l’hora de fer les llistes, perquè s’ha passat de les llistes positives (ingrés dels fills o promocions de categoria) a les llistes negatives (incloure gent dins els acomiadats o treure’n). Ha estat el meu pitjor Nadal des que el 1971 vaig passar-lo detingut i torturat als calabossos de la Via Laietana de Barcelona, acusat d’haver organitzat les Comissions Obreres a SEAT. Mai no m’hauria imaginat que trenta-cinc anys després passés això a SEAT. Han acomiadat matrimonis, mare, pare i fills, persones de més de cinquanta-cinc anys i companys com Diosdado Toledano, de cinquanta-sis, militant de la lluita antifranquista i un dels fundadors de CC OO a SEAT. S’han salvat els submisos?… A SEAT es va forjant el sindicalisme del silenci, de la ‘Llei del Silenci’, el film d’Elia Kazan.’ (Font: “Lucha Internacionalista”, núm. 67, p. 13,)
Entrevista amb Diosdado Toledano, un dels acomiadats i militant de CC OO: ‘Els sindicats van entrar en la negociació de les llistes amb l’excusa d’evitar que l’empresa inclogués en la llista gent crítica, gent combativa, gent sindicalista. En el meu cas, vaig advertir-los públicament que, si pretenien salvar uns treballadors acordant l’acomiadament d’uns altres, que a mi no em salvessin pas, que em posessin el primer de la llista, perquè acordar la selecció dels acomiadaments, entrar-hi, significa destruir l’esperit del sindicalisme de classe (…) Però, finalment, la llista va ser pactada. És clar que si tu salves els teus amics, els teus pròxims, els teus clients o companys de partit… algú altre anirà a parar al lloc dels qui tu salves. I així dictes la sort d’uns altres companys i companyes. Això ha tingut per resultat una completa barbaritat, com ara que a la llista hi hagi una discriminació clara de les dones. Si a la plantilla les dones són el 14%, a la llista són el 20-21%. Quant a la component sindical, si la CGT té el 7% d’afiliació, a la llista té el 23%: és una desproporció tan evident que demostra una clara discriminació sindical, una repressió contra la CGT. Hi han inclòs dones embarassades, companyes de baixa per maternitat, disminuïts físics i companys amb greus malalties, matrimonis complets, treballadors de més de cinquanta anys de molt difícil recol·locació.’
Carnero sempre ha defensat que la seva acció, i la de CC OO, va ser positiva per als treballadors.
Vint anys després, Matias Carnero ha entrat al consell de supervisió del Grup Volskwagen. (Volkswagen, alemany, és l’amo de la SEAT; els amos del Volvo de Puigdemont són xinesos). En aquest òrgan, hi seuen els accionistes del grup, però també representants dels treballadors. És un model de cogovernança. “Formar part del consell de supervisió ens dóna l’oportunitat de participar en l’òrgan en el qual es prenen les decisions estratègiques més importants del grup Volkswagen. Des d’aquesta posició continuaré defensant tots els treballadors de Seat i del grup”, va ser la reacció de Matías Carnero. No sabem si això inclou “dones embarassades, companyes de baixa per maternitat, disminuïts físics i companys amb greus malalties, matrimonis complets, treballadors de més de cinquanta anys de molt difícil recol·locació”. El nomenament de Carnero en aquest òrgan de direcció va ser comentat pel rei Felipe VI, Pedro Sánchez i Herbert Diess, conseller delegat del grup Volkswagen. I aquests no són dreta catalana, són dreta internacional.
En una entrevista que va oferir, ja en el nou càrrec, van demanar a Carnero com és que el grup alemany Volkswagen havia decidit de posar la fàbrica de bateries a Sagunt, i no a Martorell, i va respondre que l’opció de València “era la que tenia més avantatges (…) però si parlem de projecte de país segurament que s’havia d’haver escollit Extremadura. Per allò de l’Espanya buidada. Tenia molts punts”.
Per a acabar, fa uns cinc anys Carnero va assistir a un acte de la plataforma societat civil catalana contra el procés independentista. La plataforma SCC va ser fundada per Barraycoa, l’home que homenatja els soldats franquistes, i presidida, els primers anys, per Josep Ramon Bosch, el peculiar fill de família franquista que elogiava les SS alemanyes, militant del PP. No va agradar a tothom que Carnero (UGT) hi anés. En aquell acte Carnero va dir que ell no havia anat a la manifestació per demanar la llibertat dels presos de feia poc (“no m’hi hauria sentit còmode”), tot i que el seu sindicat sí que veia bé d’anar-hi (recordem que Dolors Bassa, ex-secretària general de la UGT a Girona, era a la presó).
Carnero va afegir que la UGT no pot ser l’eina de cap partit. Ara ell va a la llista del PSC.
