Més material sanitari, productes de neteja, eines i ajuda en la coordinació: les necessitats dels municipis afectats

Les necessitats de la població arran de la gota freda, una setmana després, són tan immenses com variades. Amb l’emergència, a veïns i entitats locals no els ha quedat més remei que improvisar. “Les necessitats canvien cada dia”, diu la regidora d’Economia, Ocupació i Comerç de l’Ajuntament de Paiporta, Olga Sandrós. Aquests dies, ha hagut de deixar la seva feina, com tots els companys, i es dedica a coordinar a l’Auditori l’arribada de les donacions.

De moment, de menjar, n’hi ha molt. Sandrós explica que tots els edificis de l’ajuntament que poden recollir menjar en van plens, però això no vol dir que d’ací a una setmana no en necessitin. Perquè la realitat de les conseqüències d’aquesta tragèdia serà llarga. Ara, assegura que calen, sobretot, productes de neteja, de desinfecció i màscares. “La pregunta seria: què no necessitem a Paiporta? Perquè necessitem de tot. Mans, maquinària, de tot… i moltes ganes”, subratlla.

El consistori ha pregat a l’autoritat competent supramunicipal que coordini les tasques de neteja i ajudi el municipi, atès que “Paiporta és un poble fort, però això sobrepassa els límits del que pot assumir una administració local”. Un altre dels problemes és el dels equipaments que no tenen més espai, tant d’entitats privades com caritatives i locals. De fet, la delegació del govern espanyol assegura que els ajuntaments de la ciutat estan col·lapsats i no poden rebre més enviaments d’aliments i d’aigua.

La realitat que supera la ficció

La resposta de la gent ha estat immensa. Per una banda, encara cal material, sobretot en previsió dels dies i setmanes vinents, però, per una altra, la majoria de primeres necessitats es van cobrint. Una veïna, que s’emociona mentre en parla, explica que malgrat que “la realitat supera la ficció, perquè és horrorós”, des del primer dia han tingut menjar. Això sí, ja comença a escassejar un plat calent, fruita –se’n veu d’amuntegada i podrida entre alguns caramulls de residus al carrer– i menjar fresc. Però ells, com a veïns, també han notat que no hi ha hagut tota la bona organització que la gent necessitava.

“Fa falta de tot: menjar per als animals, que no tothom hi pensa, botes d’aigua, baietes i pals de fregar, productes d’higiene”, relata una altra veïna. I insisteix amb les botes. Mentre som dins l’Auditori, n’arriba una capsa, però al cap de dos minuts ja no en queden. I calen productes per a netejar els carrers, i també estris per a poder sortir de casa. Hi ha zones en què encara hi ha un metre de fang.

Un home, vestit amb un equip de protecció, fa feina al soterrani de casa. Ell creu que falten, justament, més equips de protecció i frontals per a entrar als garatges. Allà, s’hi acumula de tot, amb aigua estancada, i s’ha d’anar amb compte, pels perills que pot comportar per la salut. De fet, una veïna de Picanya explicava a VilaWeb que el baixant del seu edifici s’havia trencat i totes les aigües brutes anaven a parar al soterrani.

Fer xarxa amb els veïns

En un dels carrers més amagats de Paiporta, el flux de gent que hi passa no és tan constant. Però els veïns han descobert la humanitat i empatia que es tenen els uns amb els altres. “Ens cal salut mental. I que les autoritats, ens és igual quines, traguen això dels carrers”, diuen, tot assenyalant els munts de mobles i pertinences abocades a l’abandonament.

Justament, arran d’aquest impuls de la xarxa veïnal, la il·lustradora Ame Soler (Tres Voltes Rebel) ha publicat un vídeo a les seves xarxes socials per transmetre les necessitats de l’ajuntament. A més, Soler explica a VilaWeb que ha obert una adreça de correu electrònic (ajudaalgemesi@gmail.com), que gestiona ella mateixa i la seva parella, per recollir tots els oferiments que faci la gent. Ha creat un document amb una llista de tots els oferiments i que cada vespre actualitza i comparteix amb l’ajuntament.

“Gent que normalment fa feines burocràtiques s’encarrega de gestionar tot això. I estan desbordats, no arriben a tota la gent del poble”, explica. Diu que es veuen situacions molt crítiques, com la d’un home que pregava per la medicina que necessita prendre obligatòriament i que se li acaba dilluns, o com la d’una dona que té el marit impedit al llit i la porta de casa no es pot obrir. Soler explica que els veïns li han de passar el menjat pel terrat.

“He intentat d’ajudar l’ajuntament tant com he pogut, perquè els he vist desbordats. El meu abast arriba on arriba, però em sent igual que tothom que ve a ajudar: impotent, perquè queda molt per fer. És com si haguesses de netejar una casa de mil metres i només haguesses fet trenta centímetres”, lamenta la il·lustradora, que comparteix molta informació de servei pel seu Instagram.

Ella diu que, sobretot, calen productes de neteja, botes, sabó… “S’ha de tenir en compte que la gent no té cotxe, i que els supermercats que té a l’abast estan tancats. Els primers dies podies tenir menjar, però després et vas quedant sense sabó, sense lleixiu…”, diu. I insisteix: “La gent dels ajuntaments no es pot moure dels centres. No saben ni on es necessita més ajuda.”

Donacions

A la Torre, Sant Joan de Déu es coordina amb la parròquia Nostra Senyora de Gràcia, que ha fet de banc d’aliments. Elena Domingo, membre de l’entitat, explica que la donació en espècie ja va arribant, però que també és important fer recaptació per a comprar tot allò que no es cobreix en espècie. “Tampoc som grans superfícies amb un magatzem logístic”, detalla davant la manca d’espai.

Veïns del barri demanen, per exemple, tovalloles, i també es queixen que tenen els electrodomèstics espatllats. ”Hi ha famílies amb molta especificitat, hi ha gent que, per exemple, necessitarà llogar un nou habitatge”, recorda Domingo. Entitats com Creu Roja també demanen el suport econòmic i uns quants ajuntaments han obert comptes per a fer-hi les donacions de manera més directa.