Matemàtiques elementals

En aquest moment, el funcionament del nostre parlament autonòmic, no respon pas a allò que és central en l’ideari independentista. Jo diria que fins i tot, i des d’una mirada més ample, a l’independentisme li convé mostrar que el parlament i el govern de l’autonomia pateixen un evident maltractament. Entenc que aquesta seria la tesi de l’editorial d’avui. Una tesi que restaria al darrera de dir que aquest parlament no funciona, perquè hi ha la voluntat de no deixar-lo funcionar; i que aquesta penja directament de l’estat espanyol. Que li és estratègica. I que l’espanyolitat es configura representant l’anvers del que representa Catalunya. Tots recordem les traves posades pel TC, i TS. Y tots recordem el paper dels diferents partits d’estat a nivell espanyol. Aquests partits són allò que amaguen. Aquests partits són les cadenes de transmissió d’un model que fent seva la voluntat de càstig al contrincant; van caient en la trampa de matar morint. Si el resultat és que l’adversari mori, per què no li deixem fer el gest de matar-te una mica?
Només el ressò mediàtic de la performance d’avui, ens explica la necessitat d’alguns per presentar algun gest que pugi la testosterona patriòtica. Un gest com tirar el roc i amagar la mà.
( A tots aquells que piulen criticant la inacció d’un govern a qui tenen segrestada la majoria parlamentaria )

La moció de censura d’avui ha estat guanyada pels partits del 155 i una part de la responsabilitat es troba en l’abstenció de la CUP.
D’acord que tenim cinc diputats que no poden votar per les prohibicions de Llarena, però cal dir que això no era rellevant si la CUP hagués votat unida a l’independentisme.
El meu comentari vol extrapolar aquesta experiència a les eleccions del 28A i deixar constància del fet que l’abstencionisme també ajudarà en aquest cas a que la dreta pugui emportar-se les esmenades eleccions.
OJO AL DATO.

Per a mi, els del 155 són partits que saben clarament que en una Catalunya independent desapareixerien en dos dies. No esperen gran cosa d’unes eleccions i executen el paper que els marquen els enemics estrangers amb un esperit únicament destructor. O és que tenen cap programa per Catalunya? Algú sap que pretendrien fer socialistes+Peperros+ C’s (ciudadanos+Santander+Sabadell) si guanyessin unes eleccions? No ho sap ningú perquè han estat creats només per a destruir, per a impedir el funcionament del govern que hem votat. Quan a la CUP, em crida l’atenció veure fins on pot arribar la irresponsabilitat i/o la incompetència.

Des del 30 de gener de 2018 que estem venuts. Ens van vendre els que van decidir acatar el 155 i tot allò que li abellís al senyor Llarena, als del 155 i al Rei, i tots els que afirmen sense posar-se vermells que Catalunya serà d’esquerres o no serà i a la vegada diuen que són demòcrates. Ara podríem retreure’ls-ho, però no serviria de res. Són autistes i no atenne a raons. I a més a més la responsabilitat és nostra, no d’ells. Ells ja s’han mostrat tal com són i dit clarament què defensen i què prioritzen. Ara som nosaltres els que no hem de tornar a cometre l’error que hem comès ja massa vegades de voatr amb el cor i no amb el cap. Votar amb el cap significa que si de debò volem la independència hem de votar en conseqüència i hem de saber que ÉS IMPRESCINDIBLE que UNA formació obtingui la MAJORIA. No podem seguir repartint els vots com si fóssim les germanetes de la caritat. Si ells no s’ajunten, ajuntem nosaltres els vots.

POLÍTICA ELEMENTAL

Evidentment que l’estratègia repressora del poder judicial per minvar la majoria independentista al parlament vetant diputats elegits n´és la causa profunda de la derrota de les forces independentistes ahir al parlament.

Si a això hi afegim les quatre abstencions de la CUP, tenim la derrota servida en safata. Aquí no hi havia desavinences entre PDeCat i ERC. És del tot indignant i cal reflexionar.

Però és que ni tan sols eren abstencions, simplement les cupaires no van participar en la votació. Em voleu dir què hi fan al parlament català?

Em sembla que l’editorial eludeix concretar i treure’n lliçons sobre la “manca d’un acord estratègic entre els partits polítics independentistes” quan un d’ells, la CUP, actua afavorint objectivament la maniobra de l’Estat. Tot sigui per esbombar el govern d’en Torra que és l’objectiu tàctic que persegueixen i aquí no tenen cap problema en alinear-se amb les forces del 155 i dels “equidistants”. Un cop més molts ciutadans no aprenen i continuen donant-los el vot a la seva “coherència”, potser fins que enfonsin qualsevol solució rupturista en ara d’una utopia irrealitzable.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Sí, molt bé, España, judicialment altera els resultats de la democràcia. No sé si només sóc jo el que no se sorprèn gens, però gens ni mica.

I crec que a més a més cal dir que en totes aquestes operacions matemàtiques caldria dir que hi ha quatre diputats independentistes que tenen dret a utilitzar l’estratègia que considerin convenient per desgastar, acorralar i si convé tombar el Govern de Torra.

Un Govern, no ho oblidem, de col·laboracionistes que no ha complert ni una sola de les promeses fetes abans del 21D en relació a la Independència i la República i a complir el mandat de l’1 d’Octubre. Un Govern obedient i submís a tot el que ve d’España. El Govern de la BRIMO. El Govern de Buch i del que va prometre que si Buch no prenia mesures, les prendria ell.

Si la CUP vol fer caure aquest Govern, té tot el meu suport i el de molts independentistes que n’estem senzillament, farts.

A la CUP li manca pragmatisme polític, li sobra purisme ideològic quan aquest el que fa és ajudar als del 155. Tot això porta a una pèrdua de les prioritats pet a aconseguir la independència.
Per molt que diguin que volen viure al cel, cal comptar amb tothom per a fer la escala que hi arribi. I això no ho entenen.
Volen un país més social, totalment d’acord. Però això passa primer, i sense excusa, per aconseguir ser els amos dels nostres recursos i ara no ho som per tant és un brindis al sol demanar el cel sense col·laborar amb tots els que també ho volen.
Aprecio la seva coherència ideològica, però no és constructiva. Ara, a la votació contra el govern de Torra podien haver votat 2 a favor i els altres abstenir-se o marxar. Així no haurien sigut pràcticament aplaudits pels del 155 com va fer el nefast naZionalista espanyol Coscubiela.

Dit tot lo anterior, una petició de no alineació amb els naZionalistes espanyols, sense ser un xec en blanc al govern de Torra, entrarem al veritable origen del desgavell actual.

No és la CUP, és el rancunios Junqueras, dirigint ERC, que va permetre que C’s fos el partit més votat al 21-D en voler ell anar pel seu compte i no com una llista de País. Va fracassar perquè ni tant sols va ser segon.

No és la CUP, va ser el 31-G el president del Parlament Roger Torrent d’ERC, en contra de lo acordat pels partits independentistes (inclosa la CUP), que es va desmarcar pel seu compte (realment seguint ordres de Junqueras) i va impedir la restitució de Carles Puigdemont com a President. Primer acte d’autoafirmació que hagués pogut fer l’independentisme.

No és la CUP, va ser novament en Roger Torrent d’ERC, seguint directrius de Junqueras, que va fer que el Parlament quedés sotmés als capricis prevaricadors d’un jutge com Llarena i alterés així la majoria donada pels votants catalans.

Hi ha més casos de pals a les rodes contra la unitat de l’independentisme i l’objectiu principal que és marxar cap a la República catalana, que podem trobar en un egoisme de partit que s’estima més gestionar una autonomia si ells no líderen la independència.

Per tant la CUP s’ha equivocat ara, cert, però no són els que boicotegen de debò.

Una miserabilitat parlamentària indigna per banda del front unionista, per l’altra, una miserabilitat divisòria al si de l’independentisme, indignant… S’hauria de pressionar perquè la carta de despús-ahir, de Clara Ponsati, Toni Comín i el MHP Carles Puigdemont, es fera realitat, des d’un imperatiu social que els obligue, sí o sí..

Perquè si no és ara, quan? Esperarem que condemnen a molts anys de presó al TS de Madrid per reaccionar amb una mica de trellat (seny)? Quina irresponsabilitat més gran!!! No ho entenc, ni ho vull entendre: un “patriotisme de partit”, que diu Ramon Cotarelo, que fa molt mal olor; cada vegada la gent està més farta per aquestes tàctiques divisòries dels “nostres”, com si vulgueren enfonsar l’independentisme perquè ens governen des de Madrid, amb l’ajut de les enquestes del CIS i tots els aparells i mitjans de l’estat. Insuportable.

Estic d’acord amb el que diu l’Editorial i no em cal insistir en la misèria antidemocràtica dels partits unionistes. Però un Govern ha de ser efectiu i ha de saber sumar suports per governar . Es la millor manera d’avançar cap a la República. Si no en sap, o no ho pot fer, aguantar perdent votacions i sense governar per solucionar poblemes dels ciutadans i endegar projectes de futur, només serveix per anar a una derrota segura. Per tant cal posar-se les piles i unir-nos per arraconar l’unionisme. Els Comuns no sé què hi guanyen donant aire als del 155 i de la CUP val més no parlar-ne. La CUP actual no té res a veure amb la de David Fernández, Quim Arrufat o Antonio Baños. Amb aquest d’ara no hauriem pogut fer mai ni el 9N.