13.04.2025 - 21:40
|
Actualització: 20.04.2025 - 09:39
Ara que ja hem superat l’equador dels festivals de novel·la negra en català de la temporada (Tiana Negra, El vi fa sang, Taradell) i que només ens falta Creixell, i just a tocar de Sant Jordi 2025, repassem les novel·les negres escrites originàriament en català per a poder gaudir d’una bona diada en català amb sang vessada de quilòmetre zero.
També us poden interessar altres recomanacions de llibres com ara: llibres d’assaig, llibres per gent que no li agrada llegir, llibres de poesia, llibres de contes, novel·la negra, còmics, llibres de salut i benestar emocial, llibres de gastronomia, llibres infantils i ficció traduïda al català.
Toni Aira és un dels tertulians per excel·lència del país i, com si s’hagués aplicat aquella frase atribuïda a Hemingway que diu que només s’ha d’escriure d’allò que se sap, ha decidit de fer una dissecció ben galdosa d’aquest ofici radiofònico-televisiu a Mort en diferit. Poseu tertulians junts, una tempesta de neu que els aïlla, un primer cadàver, força humor i una mica d’Agatha Christie i ja teniu l’aportació d’Aira.
Culpables
Marta Alòs
Lo Marraco Negre (Pagès editors)
Marta Alòs s’ha consolidat aquests darrers anys com un dels noms a tenir en compte de la novel·la negra catalana. Les seves trames són molt brutals, d’alta intensitat i no li tremola la mà si ha de fer servir la violència explícita. A Culpables allò que sembla un suïcidi acaba mostrant un seguit de crims en què als cadàvers els manquen òrgans vitals. Lleida, Sant Feliu de Guíxols i Calaf són els principals escenaris del llibre. Alòs recupera el caporal Roure que ja ha protagonitzat més llibres i relats seus.
Calaixos mal tancats
Jaume Arasa
Llibres del delicte
Ens n’anem a un espai poc tractat en la criminalística literària: el Delta de l’Ebre. El tortosí Jaume Arasa ens presenta a Calaixos mal tancats (Llibres del delicte), una història en què els delictes ambientals –poc presents en les trames nostrades tot i que hi ha excepcions, com ara Aigua bruta, de Pau Vidal– es barregen amb una troballa important que fan uns bussejadors al Delta. El riu i el mar aniran escopint diferents cadàvers en aquest paratge natural únic.
L’hort de les ànimes
Margarida Aritzeta
Crims.cat (Clandestina)
Margarida Aritzeta és una de les dues baules que uneix la novel·la negra que es va començar a fer els anys 1980 al país i la col·lecció La Negra de La Magrana, que es publicava llavors, amb algunes de les actuals. Aritzeta acaba d’aterrar a Crims.cat amb L’hort de les ànimes, una novel·la que ens endinsa en els barris marginals que podem trobar en qualsevol ciutat petita o mitjana, en la pederàstia en el si de l’Església i en la complexitat de les relacions familiars. Personatges inoblidables, trames que van i vénen i molta ambició literària marca de la casa són els elements que demostren que està en plena forma matant.
Soldats abandonats
Gavino Balata
Lo marraco negre (Pagès editors)
Tots els lectors del país ens hem de sentir molt afortunats de tenir a les mans la primera novel·la escrita en la modalitat algueresa de la llengua: Soldats abandonats, de Gavino Balata, que va guanyar el premi Ferran Canyameres el 2023 i que va veure la llum el 2024 a la col·lecció negra de l’editorial lleidatana. Una meravella lingüística i una molt bona història negra que us farà passejar per la ciutat sarda i per la seva història contemporània, de la Segona Guerra Mundial fins ara.
L’estafa del segle
Salvador Balcells
Llibres del delicte
Salvador Balcells, que a més d’escriptor és el comissari del festival El vi fa sang, alterna la seva sèrie més contemporània amb tot un seguit de novel·les històriques, de la qual L’estafa del segle en constitueix el darrer lliurament. En aquesta ocasió, l’acció se situa el 1880 i l’agència Investigaciones Mercantiles Rosich-Pibernat s’haurà de fer càrrec d’una investigació que parteix d’un vaixell que arriba al port de Barcelona ple d’italians que esperaven una altra destinació.
A boca de fosc
Juan Cal
Lo Marraco Negre (Pagès editors)
Juan Cal ja estava plenament en actiu com a escriptor quan era director del diari El Segre, però des que es va jubilar ha intensificat l’activitat literària i ho ha fet en català després d’uns anys en què va alternar el castellà i el català com a llengües literàries. Amb A boca de fosc ens presenta un escenari ben rural, en què la muntanya és protagonista, igual que el debat entre tradició i modernitat. Cal s’inscriu així en una geografia que ha fet de la muntanya un lloc ideal per a matar tot seguint algunes de les tendències internacionals d’ubicar a la natura les trames criminals.
No dormiràs
Oriol Canals
Rosa dels Vents
En un gènere en què els autors diuen que s’ho passen molt bé i que als festivals tot és bon rotllo perquè es barallen per les engrunes ja és un motiu d’alegria que hi hagi algú que hagi arribat a la setena edició amb una obra de ficció i escrita originàriament en català. És el cas de l’Oriol Canals, i el seu No dormiràs, que comença amb una actuació impactant i sorprenent al Palau de la Música Catalana. Canals combina amb mestria el món de la música i la màxima tensió del lector. S’enfilarà al capdamunt de la llista dels més venuts aquest Sant Jordi? Atenció que, de moment, és un dels llibres revelació de la temporada.
Interpretar els senyals
Jordi Casals
Llibres del delicte
Interpretar els senyals, de Jordi Casals és un d’aquests texts metaliteraris o metaculturals que no se solen trobar en la novel·la negra i, a sobre, aprofita moltes avinenteses: algú que se suïcida de dos trets, un detectiu expulsat dels Mossos, una víctima en la vida de la qual s’ha d’aprofundir i que és ni més ni menys que la d’un escriptor mediocre… Bona trama i bon retrat cultural del país de fa uns anys.
Flors per a un cadàver
Anna Casamitjana
Stonberg
Anna Casamitjana ha decidit de fer un homenatge als clàssics del gènere amb Flors per a un cadàver, publicada per Stonberg i ambientada a San Francisco el 1948. Hi apareix una dona fatal, és clar, jazz, detectius… Una novel·la clàssica escrita des del segle XXI i des de casa nostra. Us sentireu dins un film clàssic en blanc i negre o, millor encara, en una novel·la de La Cua de Palla però sense haver d’anar a l’oculista en acabar de llegir-la i feta des d’aquí.
Segrest a l’estany
Jordi Coll
Rosa dels Vents
Jordi Coll ja ens va entusiasmar amb El preu de la sang, ambientada als Pirineus, i ara reincideix amb Segrest a l’estany, en què torna a aparèixer la sergent dels Mossos René Colomé per a resoldre el cas d’un segrest a l’estany de Banyoles. El ritme i la manera com Coll construeix les escenes no deixen ningú indiferent, ni el personatge que s’ha inventat. Per als amants dels thrillers intensos.
Els crims de la mel
Pep Coll
Proa
“Al món rural, els anys cinquanta van ser el cant del cigne de l’agricultura tradicional”
Pep Coll té un idil·li amb el gènere negre d’ençà que el 1999 va publicar L’abominable crim de l’Alsina Graells. Un dels seus llibres més recordats en aquest camp és Dos taüts negres i dos de blancs. Ara ens torna a explicar un crim real amb el seu absolut domini de la prosa, de les situacions narratives, del paisatge i dels personatges a Els crims de la mel, que demostra per què és un dels millors escriptors europeus del moment.
Llibreters de vell de corcoll
Joan Company
Falciot Negre (Voliana)
Si hi ha alguna cosa que caracteritza Joan Company és la paciència i insistència que ha tingut per acabar publicant Llibreters de vell de corcoll a la col·lecció Falciot Negre de Voliana, després d’haver estat finalista en alguns guardons d’ençà del 2021. El títol no enganya, assassinats, robatoris de llibres de vell de molt valor i una investigació complexa en marxa per a un debut pacient.
El dia dels ximples
Pere Figueras
Crims.cat (Clandestina)
Pere Figueras va sorprendre tothom amb Fets Caldo, una novel·la que entrava de ple en la tradició d’incorporar l’humor a la novel·la negra, com feia Agustí Vehí, per exemple. Ara arriba aquest El dia dels ximples, amb una banda de criminals com a mínim surrealista, formada per acomiadats d’una gran empresa, un text on es demostra la ineptitud del sistema i que en alguns moments et fa esbotzar de riure. Figueras es consolida amb aquest títol que confirma que no és flor d’un dia.
Mort al riu
Jordi Jordana
Falciot Negre (Voliana)
Qui continua inserint les seves trames a la muntanya és Jordi Jordana. Mort al riu té per escenari principal el poble de Rialp, on apareix el cos d’algú que se suposava que era a França feia més de vint-i-cinc anys. I la història es complica mentre avança, hi ha el gàngster més perillós d’Os de Civís, uns documents del MIL, el grup en què militava Salvador Puig i Antich, i la certesa que al nostre Pirineu, més enllà del bucolisme i dels anuncis de foment del turisme, no hi ha un pam de net.
Demolició
Llort
Clandestina
És la primera novel·la en català que ha guanyat el premi L’H Confidencial. Llort és avui un dels valors més sòlids de la novel·la negra catalana, amb una quinzena de títols ben variats en què la qualitat literària i la recerca d’una originalitat i una veu pròpia són una constant. Aquesta és la seva història menys sanguinolenta, però segurament la més violenta de totes les que ha escrit. Tot comença quan una noia denuncia un professor de la universitat per violació, una violació que ell assegura que no ha comès, i el seu mon s’enfonsa. Un llibre que et fa pensar i que adopta molts punts de vista.
Diners per als morts
Andreu Martin
Crims.cat (Clandestina)
Els lectors d’Andreu Martin saben per experiència que mai no poden dir que llegeixen el darrer llibre del degà de la novel·la negra catalana, perquè la seva ment no deixa mai de rumiar noves accions i nous títols i s’ha de dir que és l’autor talismà de Crims.cat, amb vuit títols de la seva immensa producció publicats al segell. Ara acaba d’editar Diners per als morts, una novel·la que havia abandonat feia molt de temps i que ha reprès per mostrar-nos el Castelló de final dels anys noranta, en què la filla d’un dels protagonistes descobreix que el seu pare, periodista, tenia una novel·la inacabada que va molt més enllà d’un simple text literari.
Braus
David Muñoz
Llibres del delicte
Braus (Llibres del delicte) és el debut de David Muñoz. Si en la literatura negra el perdedor és un dels personatges cabdals, Braus (Llibres del delicte) n’és ple. Però, a sobre, hi hem d’afegir un humor molt àcid i una crítica ferotge de la societat contemporània que converteixen el llibre en una molt bona opció. Cal donar la benvinguda al gènere a Muñoz i desitjar que això sigui el començament d’una prolífica trajectòria.
L’home de praga
Jaume Albert Ollé
Falciot Negre (Voliana)
L’obra de Jaume Albert Ollé s’ha centrat en diferents ocasions en explicar les relacions entre novel·la negra i història i ho torna a fer a L’home de Praga, que edita Voliana amb espies de l’Europa de l’Est jubilats establerts al Maresme. Una novel·la que ens fa preguntar-nos, què en sabem d’aquella parella gran que baixa amb la cadira plegable a la platja. Perquè potser no són pas tan innocents com semblen i amaguen una història que és la de l’Europa i el món contemporani.
L’escorxador
Lluís Riera
Crims.cat (Clandestina)
La novel·la negra redneck, és la protagonitzada per gent blanca empobrida de l’interior dels Estats Units i el Canadà. És un món rural en transformació que té per epicentre tots els estats travessats per les muntanyes Apalatxes. Són pobles i ciutats petits on la metamfetamina i els laboratoris on es fa s’han convertit en una constant a la recerca de nous ingressos, però també una forma de vida ben complexa. Són novel·les de perdedors, hi abunda la violència i la recerca d’uns valors i una ètica ben allunyada de les grans ciutats. En català no hi ha moltes novel·les d’aquest estil, però L’escorxador (Crims.cat), de Lluís Riera, s’hi apropa força. És una novel·la dura, plena de perdedors, de la Catalunya profunda que s’acosta molt a la millor definició de novel·la negra que conec: ‘Un estat d’ànim, quelcom que has de llegir en un grapat de tardes però t’ha de deixar l’estómac encongit unes quantes setmanes.’
Carpe diem
Teresa Solana
Crims.cat (Clandestina)
Teresa Solana ens va sorprendre ja fa gairebé una vintena d’anys, el 2006, amb Un crim imperfecte, on apareixien per primera vegada els germans Borja Masdeu-Canals Sáez de Astorga i l’Eduard Martínez. Era una novel·lística intel·ligent, molt barcelonina, que esbudellava el món de dalt de l’avinguda Diagonal. Ara torna amb Carpe Diem, el llibre que va guanyar l’any passat el premi Margarida Aritzeta al festival de Creixell. En aquest cas, als germans els contracten els Mossos, en ple estiu, amb manca d’efectius, i amb un assassí que va atemorint la ciutat de Barcelona. Embolica que fa fort.
Matar impunement
Irene Solanich
La Magrana
Tots els aficionats a la novel·la negra del país haurien de llegir l’assaig d’Irene Solanich per entendre d’on venim i què va implicar per a la novel·la negra en català la col·lecció La Negra de l’editorial La Magrana. L’autora va dedicar més de sis anys a estudiar per a una tesi doctoral cadascun dels títols de la col·lecció La Negra de La Magrana. Matar impunement és el llibre que explica tota la història de la col·lecció, però també bona part del sorgiment i consolidació del gènere a casa nostra. Una lectura imprescindible que s’hauria d’enfilar molt amunt als més venuts de no-ficció d’enguany.
Aquí no dorm ningú
Xavier Theros
La Campana
Un dels fets totalment indubtable és que Xavier Theros és una de les persones que coneix més bé Barcelona i la seva història. Fruit d’aquesta passió per la capital catalana i el seu passat ens arriba Aquí no dorm ningú (La Campana), una obra ambientada el 1933 a la ciutat de Barcelona on res no sembla el que és. Segur que en acabar us mirareu la ciutat d’una altra manera i, sobretot, el barri del Raval. Si el d’ara us sembla insegur, penseu que és un joc de nens comparat amb el que ens retrata Theros.
