Si tanca Twitter, a quina aplicació us heu de passar?

L’arribada d’Elon Musk a Twitter ha portat temps convulsos a la xarxa social i ha causat perplexitat entre els usuaris pels continus canvis de rumb i la mala maror interna. Això ha fet que hi hagi usuaris que ja anticipin la caiguda del gegant i comencin a cercar alternatives a Twitter per a continuar connectats. N’hi ha unes quantes, però de moment no hi ha un consens clar sobre quina en seria la successora. “Cap de les alternatives que hi ha ara mateix és tan simple i fàcil com Twitter. Totes tenen marge per a evolucionar”, diu a Efe César Córcoles, professor d’Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya.

Atesa la multitud d’opcions, un dels grans problemes serà traslladar els comptes que se segueixen a un altre lloc, perquè no tots els que canviïn aniran a la mateixa xarxa social. Ara com ara, no és fàcil saber si Twitter ja perd usuaris, o si el fan servir més o menys. Abans, Twitter era una companyia cotitzada en borsa, però “ara tot el poder el té bàsicament Elon Musk, de manera que no té gaire necessitat de publicar aquestes dades en obert”, indica Córcoles.

L’alternativa més clara a Twitter és Mastodon, que diu que ha triplicat els seus usuaris aquestes darreres setmanes i, segons el seu fundador, Eugen Rochko, té més d’un milió d’usuaris actius mensuals. Mastodon funciona de manera similar a Twitter: s’hi poden escriure missatges, anomenats toots, compartir-los, respondre-hi o fer-hi “m’agrada”, entre més funcions. La diferència principal amb Twitter és que no hi ha un Mastodon únic, sinó que està descentralitzat en “instàncies” o servidors. Qualsevol usuari pot decidir de muntar o llogar un servidor i obrir una instància per àrea geogràfica o sobre un tema determinat. A l’hora de registrar-se a Mastodon, el nou usuari ha de triar en quin servidor es registra. Aquesta descentralització el fa molt potent, però per a determinades persones pot ser complicat.

La caiguda de Twitter també pot significar el reviscolament de Tumbrl, “a mig camí entre Twitter i un blog convencional”, que permet de publicar imatges, vídeos, àudios i els usuaris poden seguir-se els uns als altres. La xarxa social es va crear el 2007 i és tota una veterana a internet. Una tercera proposta és Diaspora*, basada en servidors descentralitzats, anomenats pods. Aquesta xarxa social posa l’accent en la privadesa, permet a l’usuari de triar les dades que vol donar per registrar-s’hi i assegura que no s’exploten per fer diners. Funciona de manera força similar a Twitter: inclou etiquetes, compartir missatges dels altres, fer-ne esments o dir-hi “m’agrada”.

Una altra alternativa que proposa Córcoles és donar un nou enfocament a les altres xarxes socials que ja tenen molts usuaris, com Facebook i Instagram, que, com Twitter, es poden fer servir per compartir continguts i relacionar-se. Més antiga, es poden recuperar les subscripcions RSS, un mecanisme d’agregació de continguts que permet de subscriure’s a les fonts que interessen, per exemple, mitjans de comunicació o blocaires, explica. El sistema avisa del que publiquen i ho reuneix en un lector.

Sigui quina sigui l’opció triada, Córcoles fa parar atenció sobre un aspecte que considera important: d’on vénen els diners que costa mantenir un servei d’aquesta mena i que, entre altres factors, depèn del nombre d’usuaris. “Si es finança amb publicitat, t’agradarà més o menys, però entens el model de finançament”, diu. També n’hi ha amb funcions de pagament, com micro.blog. Una tercera opció és que darrere hi hagi una fundació. “Com mínim, t’ho has de preguntar”.

Malgrat tot, cap de les alternatives que han sorgit funcionen igual que Twitter, de manera que caldrà un aprenentatge. “Ara ningú recorda que al començament de Twitter tots anàvem una mica perduts.” A més, estima que part dels usuaris que vagin a altres xarxes és possible que no abandonin Twitter perquè encara és on hi ha tothom.