Màster accelerat en criminalització de l’independentisme

TEMA DEL DIA
Terrorisme. Hi ha dubtes seriosos sobre si Cristina Cifuentes o Pablo Casado van fer el màster que diuen que tenen. En canvi, no hi ha cap dubte que a Catalunya vivim un màster accelerat en criminalització de l’independentisme oficiat per l’estat espanyol. El curs és d’assistència obligatòria i ensenya com manipular el llenguatge per justificar delictes inexistents. Qualificar de terrorisme un acte de desobediència pacífica, com fa l’Audiència espanyola per justificar la detenció de membres dels CDR, és una manipulació barroera de la realitat que no pretén pas fer justícia sinó justificar un càstig exemplar contra qui senzillament es manifesta en favor d’unes idees, ni que sigui aixecant barreres de peatges o tallant carreteres. Això no és terrorisme. Amb aquesta manipulació del llenguatge banalitzen el terrorisme i criminalitzen l’independentisme català, que associen a una pretesa violència que no ha emprat mai.

L’aparell repressor de l’estat espanyol, amb l’aval dels partits del 155, repeteix amb els CDR la maniobra que ja va fer amb els líders de l’Assemblea i l’Òmnium i els membres del govern: acusar-los de delictes inexistents, com el de rebel·lió, per poder justificar la petició de penes de presó desorbitades que serveixin d’escarment. Si hi ha ningú que ho torna a intentar, com va dir Rajoy aquest cap de setmana, ‘ja sap què l’espera’. No se cerca justícia, se cerca venjança, que és la negació de la justícia. Per això el delicte de rebel·lió no l’han acceptat els tribunals europeus, com tampoc no acceptarien l’acusació de terrorisme pel fet de tallar una carretera.

Però l’estratègia de dir-ne de tot terrorisme no és ingènua ni gratuïta. No vol obtenir tan sols la desmobilització de l’independentisme, sinó que posa en el punt de mira de la justícia qualsevol iniciativa relacionada amb aquest objectiu polític. Si tot és terrorisme, es poden il·legalitzar partits, clausurar entitats, tancar mitjans de comunicació i detenir qualsevol persona relacionada amb aquest món. L’estat ja va fer això mateix a Euskadi, gràcies al sumari 18/98 de Baltasar Garzón, en què s’equiparava la desobediència civil amb  el terrorisme. Amb l’excusa que tot era ETA, centenars de persones foren detingudes, es van il·legalitzar partits i es van tancar entitats cíviques i mitjans de comunicació. Fins i tot quan ETA ja fa temps que no actua, han continuat acusant joves bascs de terrorisme. Per això hi ha tres joves de la localitat navarresa d’Altsasu que fa 512 dies que estan empresonats per haver participat presumptament en una baralla amb guàrdies civils de paisà en un bar.

A Catalunya no els serà tan fàcil, perquè no tenen l’excusa de la violència d’ETA, però el patró és el mateix. L’independentisme és pacífic i no ha comès cap acte violent, però l’estat l’acusa igualment de violent per justificar la repressió, amb un discurs avalat per determinats mitjans de comunicació i amb els partits del 155 aplaudint, tot i que el PSC continua marcant tímidament distàncies. En canvi, el portaveu de Ciutadans al parlament, Fernando de Páramo, enfundat ja de ‘retòrica basca’, demanava avui als partits catalans que condemnessin la violència. I no es referia a la crema de l’Ateneu Popular de Sarrià durant la Setmana Santa ni a les agressions de grups organitzats a gent que penja llaços grocs pels carrers i pobles de Catalunya.

MÉS QÜESTIONS
Colau es troba sola un any abans de les municipals. Ni multiconsulta ni tramvia per la Diagonal. Els dos projectes estrella que tenia la batllessa de Barcelona, Ada Colau, per a acabar la legislatura han quedat aparcats avui al ple del consistori per manca de suport. En el cas del tramvia, l’oposició d’ERC ha estat clau i per això ha rebut les crítiques més fortes de l’equip de govern, que només ha obtingut els vots de Barcelona en Comú i el PSC. La proposta refusada era un protocol de col·laboració entre l’ajuntament i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) perquè el Trambesòs arribés a la plaça de Verdaguer des de la plaça de les Glòries. El protocol establia que el finançament seria públic, que l’administració augmentaria la participació en la gestió i que s’ajustaria la tarifa tècnica, però sense detallar-ho. La multiconsulta també ha estat tombada, perquè només hi havia dues preguntes formulades per entitats, i s’havia deixat el procés participatiu en una via morta per la falta de preguntes a fer als ciutadans.

Marxa de protesta de batlles valencians a Madrid per demanar inversions. La majoria de batlles dels municipis de l’àrea metropolitana de València, llevat dels governats pel PP, participaran la setmana entrant en una marxa cap a Madrid per a reclamar al ministre d’Hisenda espanyol, Cristobal Montoro, que inclogui inversions per a impulsar el transport metropolità en el pressupost de l’estat d’enguany. El secretari de Vertebració de la Conselleria d’Infrastructures, Josep Vicent Boira, i la gerent de l’Autoritat Metropolitana del Transport, María Pérez, ho han anunciat aquest matí després de la reunió que han tingut a València amb els responsables dels seixanta municipis que formen l’àrea metropolitana per a analitzar l’absència d’inversions per al transport metropolità en els comptes de Montoro. La marxa encara no té data, però es podria fer a final de setmana. Els batlles demanaran trenta-vuit milions d’euros per a impulsar la mobilitat sostenible, una xifra equivalent a la que rep Madrid o Barcelona.

Esquerra torna al parlament balear amb la diputada Agustina Vilaret. Esquerra Republicana torna a tenir representació al parlament balear, ara que Agustina Vilaret ha pres possessió com a diputada de Més per Mallorca. Vilaret ha promès el càrrec amb el llaç groc en solidaritat amb els presos polítics i ha acatat la constitució espanyola ‘per imperatiu legal’ i sense renunciar ‘al dret de tots els ciutadans de decidir el seu futur’. Actualment és regidora a Bunyola i arriba a la cambra després de la dimissió de David Abril. No és la primera vegada que el partit republicà té representació a la cambra; hi havia estat Esperança Marí, diputada per Eivissa.

Armengol apuja el to contra el PP pel descompte de resident. La presidenta balear, Francina Armengol, s’ha enutjat en la sessió d’avui. N’ha estat la causa l’absència en el pressupost de l’estat espanyol d’enguany de la partida destinada al descompte del 75% en els vols dels residents cap a la península. Armengol, a la sessió del parlament, ha criticat durament el PP, que s’hi havia compromès. Armengol ha acusat de ‘traïció’ l’ex-president José Ramon Bauzá i l’actual dirigent del PP, Biel Company, que era el seu conseller, perquè quan governaven ‘no varen reivindicar mai el 75% del descompte de resident’. La presidenta ha esclatat després d’una pregunta de la portaveu del PP, Margalida Prohens, que criticava que el govern no fes ús dels fons europeus disponibles, segons el PP, per lluitar contra l’ocupació i la pobresa.

Catalunya Nord mantindrà els dos senadors si es reforma la constitució. El govern francès impulsa una reforma de la constitució que, entre més coses, preveu una reducció de membres del senat, que passaria de 348 a 244. Malgrat aquesta reducció, no es reduiria la representació de Catalunya Nord perquè conservaria els dos senadors actuals. En canvi, alguns altres departaments es quedarien només amb un. En el cas de Catalunya Nord, els dos senadors són Jean Sol i François Calvet, que formen part del grup Els Republicans, de centre-dreta, i el seu mandat no s’acaba fins el 2023.

LA XIFRA
300.000 euros destinarà el Ministeri d’Ordenament Territorial al pressupost participatiu d’aquest any perquè els andorrans puguin presentar projectes. L’objectiu és acostar-se a la ciutadania perquè tingui veu a l’administració. El projecte guanyador de l’any passat, la passarel·la de davant de l’estadi Comunal, s’haurà enllestit al juny.

TAL DIA COM AVUI
El 10 d’abril de 1980, avui fa trenta-vuit anys, es va restablir el Parlament de Catalunya després de les eleccions de 1980. Els treballadors han aprofitat la commemoració per fer deu minuts de silenci per reclamar l’alliberament de l’ex-presidenta de la cambra Carme Forcadell i la resta dels presos polítics.