Multitudinària protesta pacífica dels pagesos de l’Índia

L’aprovació de tres lleis que liberalitzen el sector agrari en benefici de l’empresa privada i en detriment dels drets dels pagesos ha originat una de les revoltes pacífiques de més multitudinàries i importants de la història. És un enorme moviment de masses contra el govern de Narendra Modi que, a més a més, es fa en una època marcada per l’obligatorietat de l’anomenada distància social. Si els pagesos han estat la garantia de la seguretat alimentària durant els mesos de pandèmia, han de ser respectats, al·leguen els sindicats. La revolta ha obtingut el suport i la solidaritat de molts més col·lectius de la societat índia.

El 26 de novembre l’Índia va viure la vaga general més multitudinària de la història, amb 250 milions de participants. Des de llavors, milers i milers de camperols han organitzat marxes cap a Delhi en protesta contra el govern del primer ministre Narendra Modi, demanant la derogació de les lleis agràries aprovades pel parlament el setembre. Actualment centenars de milers d’acampats envolten la ciutat perquè la policia els impedeix l’entrada amb forces paramilitars i barricades. També els han tallat el subministrament d’aigua i de menjar i, durant alguns dies, la connexió a internet. Malgrat tot, els tractors van aconseguir de trencar un dia el cercle policíac i es van produir violents enfrontaments amb el resultat d’un mort i molts ferits.

L’estil de la revolta és inspirat en els principis de Gandhi i ha obtingut la solidaritat de grans capes de la població, especialment dels joves altermundialistes vinculats als diversos moviments i organitzacions de sostenibilitat ecològica i ambiental que hi ha a l’Índia, on els ingressos de més de la meitat de la població local depenen de l’agricultura. Les noves lleis pretenen d’esclavitzar-los, segons els sindicats agrícoles. Amb l’excusa de protegir l’economia en un moment de crisi sanitària, les tres noves lleis agrícoles privatitzen competències estatals, de manera que afavoreixen els interessos de les empreses privades i deixen encara més desprotegits els pagesos quant al control dels preus sense intermediació, els límits d’emmagatzematge i més regulacions bàsiques del sector.

Unes lleis que esclavitzen els pagesos

Les lleis deixen l’agricultura en mans del mercat privat, exempt de regulació de preus i d’imposts. Les corporacions poden fixar els preus en benefici propi, i els pagesos es queden sense les subvencions per a productes de primera necessitat que els atorguen els mercats públics. La normativa afavoreix els monocultius de les corporacions privades en contra dels drets i els interessos de la ciutadania. Les noves normes van ser aprovades pocs mesos després de la visita oficial de l’ex-president dels EUA, Donald Trump.

La Coalició per la Justícia Ambiental de l’Índia demana en un comunicat que s’aturi la persecució dels joves i dels activistes per centrar-se en els problemes reals de justícia social i ambiental. Entre més coses diu: “És cada vegada més clar que les accions actuals del govern central són tàctiques per a distreure la gent dels problemes reals com ara el cost cada vegada més elevat del combustible i dels articles essencials, la desocupació generalitzada, l’angoixa causada pel confinament sense un pla i l’estat greu del medi, que és evident a partir dels recents desastres d’Uttarakhand i de les inundacions dels Ghats occidentals, el Ganges i el Brahmaputra. En atendre aquest desastrós estat de coses, el govern ha d’arribar als joves de l’Índia i no atacar-los.”

Repressió contra el periodisme independent

La protesta pacífica ha estat combatuda pel govern amb violència contra els manifestants en ruta cap a la capital, talls d’internet i repressió de periodistes independents i activistes ecologistes.

El periodisme independent és amenaçat, atès que molta gent cerca en aquests mitjans bona informació sobre què succeeix, al marge de la versió manipulada que ofereixen els mitjans controlats pel govern. Sovint s’acusa els periodistes de participar en un complot contra l’estat de l’Índia i s’han arribat a fer amenaces de mort per internet i YouTube contra professionals concrets, sense que el govern hi intervingui.

La censura i la repressió de la premsa independent són pràctiques habituals del règim de Modi que aquests mesos arriba al seu punt culminant. Segons el grup d’advocats Free Speech Collective, dels cent cinquanta-quatre periodistes detinguts o represaliats pel govern entre el 2010 i el 2020, més del 40% ho van ser l’any passat.

La detenció de la jove activista Disha Ravi

L’activista Disha Ravi, de vint-i-dos anys, després de deu dies de detenció i interrogatoris, va ser alliberada sota fiança el 23 de febrer, amb el rerefons d’una forta reacció mediàtica nacional i internacional a favor seu.

L’activista va ser detinguda a casa seva a Bengaluru el 13 de febrer, traslladada a Delhi amb avió i interrogada en dependències policíaques de la capital, suposadament acusada per la policia de sedició i conspiració criminal. Disha Ravi pertany al grup ecologista Fridays for Future i havia compartit a les xarxes socials un paquet de materials per a les manifestacions de suport a la protesta dels camperols.

Segons la policia, el material de la campanya tenia com a objectiu fer una guerra social, cultural i econòmica contra el govern de l’Índia i crear divisions entre diferents grups de la societat índia.

Moltes veus crítiques es van alçar per denunciar l’assetjament i la intimidació injustificats que s’exercia contra la jove activista. El procediment emprat per la policia en la detenció de la noia (el trasllat amb avió a la capital, sense informar d’on era ni als seus pares, i l’internament en dependències policíaques), va ser ple de vulneracions de drets. A més, es van filtrar notícies falses als mitjans pro-governamentals i informació privada dels xats digitals de la jove.

L’activista Greta Thunberg, que també havia piulat el material de suport a les protestes dels pagesos, es va unir a la campanya de solidaritat #StandWithDishaRavi amb el següent comentari: “La llibertat d’expressió i el dret de protesta i reunió pacífica són drets humans innegociables. Han de ser el fonament de tota democràcia.” L’estrella del pop Rihanna també va fer un piulet a favor de les protestes dels camperols: “Per què no es parla d’això?” escrivia, amb unes imatges de les marxes.

Sembla que aquests dos piulets i uns altres de ressò internacional van alterar el govern indi i els seus mitjans oficials de tal manera que van provocar la reacció irada per escrit del Ministeri d’Afers Estrangers. Més ministres i famosos pro-règim van reaccionar contra “la propaganda que amenaçava la unitat de l’Índia”. Tot seguit, va començar la cacera de bruixes contra els activistes ecològics.

Sense violència física no hi ha sedició

El jutge que ha deixat en llibertat Disha Ravi després de deu dies de detenció ha dictaminat que, contràriament a les acusacions que sostenia la policia, la jove no podia ser acusada de sedició perquè no es podia atribuir violència ni incitació a la violència als materials que la noia havia distribuït a les xarxes. No hi ha delicte de sedició sense violència física, dictamina el jutge, una opinió important per al cas de Catalunya.

Segons la versió policíaca, el document de Disha Ravi, que va ser compartit per Greta Thunberg, tenia connexions amb el grup Poetic Justice Foundation (PJF), una organització pro-Khalistan, l’estat independent que reclama el moviment separatista sikh. El jutge afirma que el PJF no és cap organització prohibida, que al document no hi ha cap indici que pugui suggerir ni una crida ni cap instigació a la violència i que no hi ha connexió directa entre la jove activista i els fundadors del grup.

“Al meu entendre –escriu el magistrat–, a qualsevol nació democràtica els ciutadans són guardians de la consciència del govern. No se’ls pot engarjolar tan sols perquè estan en desacord amb les polítiques estatals.”

Per què Modi té por dels joves activistes?

Amb aquest títol l’historiador Ramachandra Guha encapçala una interessant anàlisi de la situació actual a l’Índia publicada a New Delhi Television.

D’entrada, l’historiador es fa preguntes com ara: “Per què l’estat indi deté una jove activista de vint-i-dos anys que vol un planeta més net i més segur?” o “Com pot ser que una campanya no violenta per a conscienciar sobre l’escalfament global i els piulets de suport a les protestes dels agricultors puguin ser una amenaça de sedició per al poderós i autosuficient estat indi?”

Els possibles motius són diversos, segons ell. El règim de Modi té por del pensament independent en general i, quan aquells qui l’expressen són joves, vol gestionar els titulars, té el cor xenòfob, vol enviar un missatge de por als joves i als seus pares. En especial en el cas de Disha Ravi, el govern té por del seu grup Fridays for Future perquè denuncia les violacions ambientals que comet l’estat indi amb la seva política de considerar sempre els interessos de les corporacions empresarials per damunt de la justícia social i ambiental.

I conclou: “Cap estat de dret no actuaria d’aquesta manera. Però el règim de Modi menysprea el procediment democràtic. Es tracta d’un govern sense humanitat, sense civisme, sense decència ni transparència. Tan sols es dedica a l’obtenció total del poder. Cerca la supremacia política, ideològica i personal absolutes. Els nobles sentiments expressats al preàmbul de la constitució de l’Índia són violats cada dia per aquells que van jurar aquest document. És per això que, quan les ments joves desafien a honorar i defensar aquests valors constitucionals, la resposta de l’estat és posar aquestes ments joves a la presó.”

L’historiador Ramachandra Guha és el fundador de la història socioambiental al sud d’Àsia. Entre més obres, ha escrit Environmentalism: A Global History i Gandhi: The years that changed the world i és coautor, amb l’economista ecològic català Joan Martínez Alier, de Varieties of Environmentalism: Essays North and South (Earthscan Publications, Londres). Tots dos són pioners al món en la introducció de la teoria de l’ecologisme dels pobres.

Informe d’Amnistia Internacional 2019

Narendra Modi és el primer ministre de l’Índia des del 2014. És cap del partit conservador Bharatiya Janata Party (BJP), formació nacionalista hindú que té el lema “Una nació, una llengua, una religió”, idea que incompleix el principi constitucional de respecte i igualtat de totes les religions. L’actitud repressiva i autoritària d’aquest govern i els seus efectes sobre la població de l’Índia va ser descrita així per Amnistia Internacional a l’informe del 2019:

“El govern va revocar l’estatut especial de Jammu i Caixmir i va emprendre una campanya generalitzada de repressió, amb la detenció d’activistes i caps de l’oposició, negant-los el degut procés, amb el blocatge de les xarxes de comunicació i impedint-los l’accés a serveis. Es van activar processos arbitraris i discriminatoris que van col·locar prop de dos milions de persones vora l’apatrídia. Els defensors dels drets humans es van enfrontar a grans dificultats: detencions i processaments arbitraris que pretenien de silenciar-los, al mateix temps que la llibertat d’expressió era censurada amb lleis draconianes. Es va amenaçar amb el desallotjament forçós milions de famílies indígenes que vivien a la selva. No es van protegir de manera adequada les dones contra la violència de gènere intrafamiliar, l’assetjament ni la discriminació. No es va retre comptes pels assassinats i més agressions perpetrades per grups parapolicíacs contra centenars de persones a causa de la seva identitat religiosa, ètnica, de casta i de gènere.”