Massa grans per a treballar?

La Comissió Europea insta Espanya a fer front als reptes actuals del mercat de treball. ‘La situació del mercat laboral continua essent difícil’, indica un informe de la CE sobre l’estat espanyol fet públic dimecres passat. I te molta raó. La situació es molt difícil, amb un laberint contractual i un 16,3% d’atur. A Catalunya la situació és millor. La taxa d’atur és quatre punts més baixa, però també tenim molts maldecaps per resoldre i, d’alguns, encara en parlem poc. Vet aquí un que em preocupa molt.

L’atenció mediàtica se centra molt en l’atur dels joves. L’última dada que tenim per a Catalunya és del 29%, una taxa molt alta però que en 4 anys ha millorat notablement, ja que llavors estava en el 50%. En canvi, es parla molt poc de la feina dels més grans de 50 anys. Sembla que de la gent gran només es pugui parlar de pensions. I, és curiós, perquè no pot deslligar-se una cosa de l’altra. Em preocupa molt que no es parli més d’aquest segment de la població com a part integrant d’un món laboral a les portes de la revolució digital. Només una dada preliminar. Sabeu que gairebé el 71% dels aturats de més de 24 mesos de durada que tenim a Catalunya té més de 50 anys d’edat?

Sempre recordaré que fa uns quants anys el director de recursos humans d’una gran empresa em va dir que la gent el deixava d’interessar als 50 anys. ‘Només cal deixar-los a banda i esperar que se jubilin, em va comentar. No em va agradar gens ni mica. Volia dir que no calia invertir-hi un euro més, perquè era com llençar-lo. Afortunadament, sembla que la crisi i les dificultats legals més grans per a prejubilar-se han canviat algunes idees. La gent de més de 50 anys podria haver deixat de ser només carn de prejubilació’ per a començar a ser vista com un segment més a tenir en compte dins l’equip, ja que romandran a la plantilla fins als 65 anys… o més.

Però tornem als qui avui estan sense feina a Catalunya. Amb les últimes dades de febrer podem fer un retrat bastant actual de les 168.800 persones d’aquest segment ‒72.000 homes i 96.000 dones‒ que són inscrites a les llistes de l’atur. D’entrada, suposen un 40% del nombre total d’aturats, una xifra alta, si considerem que la seva participació en l’ocupació total és del voltant del 30%. I d’ells, gairebé la meitat, porta més de 24 mesos a l’atur. Li podem anomenar atur de llarga durada o, senzillament, aparcament abans de la jubilació. I això és molt greu perquè hi ha 44.000 persones entre els 50 i els 59 anys en aquesta situació. Els queden molts anys per jubilar-se… Ja compto que molts dels aturats de més de 60 anys (més de 30.000) –i alguns més joves‒ són en realitat en una situació d’impàs, de prejubilació pactada amb l’empresa i esperant la jubilació definitiva.

Aquestes 168.000 persones són la plasmació més evident que alguna cosa no funciona bé en el nostre mercat laboral. La discriminació ‒sempre negada, però al mateix temps molt real‒ a què és sotmès el qui busca feina amb 50 anys a l’esquena (o amb 45 …) i que el porta a sentir des d’un amable ‘ja l’avisarem…’ a un directe ‘miri, no s’ajusta a la nostra necessitat’. Això si no l’han eliminat prèviament de la llista en haver-ne vist els anys, és clar.

Dit això, és cert que hi ha un aspecte que no ajuda. Es tracta de la formació. A hores d’ara, pràcticament un 90% dels aturats majors de 50 anys presenta com a molt educació general o estudis secundaris, cosa que sens dubte suposa un fre a l’hora d’accedir a un creixent nombre de llocs de treball que impliquin un aprenentatge. Una altra forma de veure aquesta realitat consisteix en les ocupacions que tenien abans d’entrar a l’atur. Un 31% apareix en ‘ocupacions elementals’ i un 20% en ‘treballadors personals, restauració i venedors’. L’estadística no dóna més de si, però és molt probable que la majoria estigui en els serveis personals.

Per grans sectors, els aturats majors de 50 anys suposen el 38% en els serveis (114.000), ni més ni menys que el 57% a la indústria (27.000) i el 51% en la construcció (18.000). Tots són percentatges molt alts.

Cal afegir que la taxa d’atur d’aquest segment no és espectacular –atesos els estàndards del país‒ i està entre el 13 i el 14%, però resulta que en aquests quatre anys de recuperació gairebé no ha baixat més de dos a tres punts. Som, doncs, davant una xifra d’atur que potser s’hauria de considerar gairebé ‘estructural’. Recordem que la taxa dels joves en aquests anys ha caigut 21 punts percentuals.

No és que des de la Generalitat ‒en circumstàncies normals‒ hi hagi excessives competències per poder pal·liar aquesta situació, però alguna cosa caldrà començar a pensar, perquè la preocupant situació laboral en què es troba aquest segment de la població creixerà en el futur… I per frenar-ne el creixement, a les empreses, els caldrà trobar fórmules adequades, com la feina a temps parcial, l’horari flexible o la telefeina. Indubtablement, això suposa més complicacions a l’hora de gestionar la plantilla i fa necessari dissenyar una cultura d’empresa que s’adapti als valors i expectatives de totes les generacions que hi conviuen (millenials, generació X, baby boomers…), que són molt diferents pel que fa a aspectes clau com la fidelitat, l’organització, la flexibilitat o el concepte d’autoritat. A l’empresa se li ha girat més feina…