Masculins i femenins: errades freqüents

En general, tots sabem com hem de fer el femení o el masculí dels noms i adjectius, però això no vol dir que no tinguem algun dubte. Primer de tot, hi ha noms masculins que els fem femenins i viceversa (les aromes, els costums…). O bé els que tenen un significat diferent segons el gènere (un editorial, una editorial; el canal, la canal…). D’aquests en vam parlar en un article fa un parell d’anys.

Tot seguit repassem els dubtes més freqüents a l’hora d’escriure els masculins i els femenins.

1. Els femenins acabats en -essa s’han de pronunciar amb so de S sorda. Per tant, metgessa sona com espessa. Però compte, a marquès no hi afegim -essa, sinó simplement -a; per això marquesa s’escriu amb una S, que es pronuncia sonora (com Teresa).

2. Els adjectius tot i mig se solen mantenir en masculí davant noms de lloc femenins:

—tot Catalunya
—mig Europa

Això no passa quan el topònim va precedit d’un article ni quan duu un adjectiu al darrere:

—tota la Garrotxa
—mitja Amèrica Llatina

3. Hi ha uns quants adjectius acabats en -nt que són invariables, encara que popularment en fem el femení acabat en -a:

—Una beguda *amarganta → Una beguda amargant
—L’aigua *bullenta → L’aigua bullent
—És *diferenta → És diferent
—La pell *lluenta → La pell lluent

4. Per contra, hi ha adjectius que fem invariables, però que en realitat tenen dues terminacions:

—Una actitud *cruent → Una actitud cruenta
—Una apatia *somnolent → Una apatia somnolenta
—Una pruna *suculent → Una pruna suculenta

5. També hi ha adjectius acabats en -ç que força gent fa malament en femení:

—Ella és *capaça de fer-ho → Ella és capaç de fer-ho
—Sembla una noia *feliça → Sembla una noia feliç

6. Fins fa poc, tots els diccionaris deien que l’adjectiu bastant era invariable. Però ara el DIEC accepta bastanta, una forma que el diccionari de la Gran Enciclopèdia diu que es fa servir sols popularment i que el Diccionari Normatiu Valencià no admet.

7. Els noms i adjectius acabats en -ista són considerats d’una terminació, però en català occidental el masculí es pronuncia acabat en -iste. El Diccionari Normatiu Valencià admet aquest doble acabament:

—electriciste – electricista
—maquiniste – maquinista
—moderniste – modernista

8. Finalment, hi ha un seguit de formes, masculines o femenines, que sovint escrivim malament, per raons diverses. Vegem-ne uns quants:

—abstracte – abstracta
—(un) altre – (una) altra
—arquitecte – arquitecta
—autodidacte – autodidacta
—autòmat
—còmode – còmoda
—comú – comuna
—cortès – cortesa
—croat – croata
—emperador – emperadriu
—estrateg – estratega
—exquisit – exquisida
—gris – grisa
—inert – inerta
—limítrof – limítrofa
—magre – magra
—marroquí – marroquina
—mixt – mixta
—orfe – òrfena
—ortodox – ortodoxa
—pediatre – pediatra
—pobre – pobra
—psiquiatre – psiquiatra
—tripartit – tripartida
—vague – vaga