Un estudi alerta de l’augment del masclisme en les cançons més escoltades a l’estat espanyol

Una recerca encapçalada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha detectat un augment significatiu del sexisme en les lletres de les cançons populars a l’estat espanyol durant aquests darrers vint anys, i especialment aquest darrer decenni. L’estudi, que analitza més de dues mil cançons compreses entre 1960 i 2022, revela que un 51% de les lletres presenten expressions sexistes. Aquest treball, publicat a la revista Cogent Arts & Humanities, és pioner per l’ús d’eines d’anàlisi de contingut basades en intel·ligència artificial.

Segons l’autora principal, Laura Casanovas-Buliart, malgrat els avenços en igualtat, moltes cançons perpetuen estereotips nocius. L’estudi, que deriva d’un treball final de grau supervisat per Carlos Castillo, del grup Web Science and Social Computing de la UPF, assenyala que l’augment del masclisme es manifesta sobretot en la hipersexualització i l’objectificació del cos femení, a més de les idees de possessió i control per part dels homes.

Els investigadors atribueixen aquest fenomen a diversos factors. D’una banda, la música reflecteix el context cultural i històric, i la societat de l’estat espanyol encara és influïda per estereotips tradicionals de gènere i per la persistència de la violència masclista, malgrat els avenços socials recents. D’una altra banda, també hi ha contribuït la substitució creixent de la ràdio per les plataformes de streaming, on no s’apliquen els mateixos criteris de selecció. L’algorisme d’aquestes plataformes tendeix a situar més amunt les cançons amb contingut sexista i així s’origina un “bucle de retroalimentació”.

Per analitzar una mostra tan voluminosa de cançons sense etiquetes prèvies de sexisme, els investigadors han desenvolupat un mètode nou basat en l’aprenentatge automàtic. Aquest sistema, entrenat amb dades etiquetades manualment gràcies a una iniciativa de proveïment participatiu (crowdsourcing), es preveu que millori amb l’ampliació del banc de dades.

Els resultats obtinguts poden contribuir a detectar i monitorar amb més eficàcia els biaixos sexistes en la música. Castillo proposa que, així com es demana als mitjans socials que redueixin la visibilitat del contingut radical o xenòfob, també es podria sol·licitar a les plataformes audiovisuals que limitessin la difusió de cançons que promouen comportaments masclistes.