Trist, decebut i empipat

Un Artur Mas dolgut ha trencat el silenci i, aquest migdia, ha anunciat davant la premsa les raons per les quals no se sumava al projecte del nou partit del seu hereu Carles Puigdemont (‘No vull avalar un projecte que pot portar a la separació’), i ha explicat per què no anirà a llistes electorals del PDECat (‘Vull allunyar-me del combat diari’). Artur Mas no ha mostrat ganes de brega, sinó tristesa per una separació entre Junts i PDECat que ell no dóna per feta, però gairebé. ‘Estic trist, decebut i empipat’, ha dit l’ex-president.

Un Mas colrat pel sol, vestit de blau i pin a la solapa, ha desgranat la seva tristesa als jardins del Palau Robert, en una conferència de premsa d’hora curta a l’aire lliure (la covid hi obliga) per a ‘evitar que la gent parli per mi’. D’entrada, Mas diu que no pensa enfrontar-se públicament amb Puigdemont (‘No ho heu vist, ni ho veureu. No penso participar en operacions contra el president Puigdemont’), però en canvi sí que es mostra més crític amb el president Quim Torra, atès que no comparteix la remodelació del govern, que ha deixat fora la figura ‘emblemàtica i eficient’ d’Àngels Chacón (PDECat), una decisió que, segons Mas, ‘ni és neutra ni gratuïta, i porta conseqüències’.

Els intents dels periodistes de trobar un titular contra Puigdemont han estat en va, i fins i tot contraproduents. Mas ha arribat a avalar la ‘confrontació intel·ligent’ de Puigdemont, el president a l’exili que en el seu llibre de memòries explica que Mas, que no era partidari de la DUI, una vegada feta, va dir-li: ‘Un cop ja està fet, ara no et deixis agafar; a la presó no hi fas res i t’hi passaràs molts anys.’

La relació entre Mas i Puigdemont, doncs, no ha quedat malparada, avui, però no es pot dir això de la relació amb el president Torra, ni tampoc de la relació de Mas amb Junts i el PDECat. En aquest sentit, ha dit: ‘És difícil parlar d’unitat quan a dins no aconseguim garantir-la del tot.’ Una unitat que ell, com a ex-president, s’imposa de refer dins el seu espai i també dins el sobiranisme, perquè ‘sense unitat ens quedem a l’autonomia’.

Aquest és un resum editat de la intervenció de Mas:

‘Per què no vaig a Junts per Catalunya? Perquè jo no vull acabar avalant una separació, risc que tenim en aquest moment. Malgrat que considero que Junts també és el meu espai polític, no puc posar en risc la unitat. Em quedo al PDECat, que tenia l’objectiu de crear un partit sobiranista de centre ampli i que estigués per sobre de la dreta i l’esquerra, divisió que sona a antic i que el PDECat intentava de superar.’

‘Però el fet que em quedi al PDECat no vol dir que hi vulgui cap càrrec, ni vull participar en cap llista electoral, ni cap càrrec de govern. Jo vull subratllar més el meu perfil institucional com a ex-president del país. Em sento propi l’espai de Junts, però em quedo al PDECat. Els ex-presidents som un patrimoni comú. El vull subratllar. Això vol dir distanciar-se del combat polític diari.’

‘Tampoc no faré res que es pugui interpretar com una confrontació contra el president Puigdemont. No vaig proposar Puigdemont com a relleu per acabar-hi confrontat. La confrontació no l’heu vista i no la veureu. Em quedo al PDECat i no vull participar en operacions contra el president. Més enllà de si estic d’acord amb el que fa (que alguna cosa no me’n deu agradar si no m’integro a Junts), no m’hi confrontaré.’

‘He estat president, conseller i cap de l’oposició. He viscut remodelacions del govern, i tot president, com Torra, té el dret de fer-ho. Però una cosa és tenir-hi dret i una altra és que has de calcular-ne i assumir-ne les conseqüències, i una conseqüència directa ha estat que les possibilitats d’entesa dins Junts s’han malmès encara més. Treure del govern un partit que hi donava suport, a través d’una figura emblemàtica i eficient com Àngels Chacón, no és una decisió neutra ni gratuïta. Hi té dret? Jo també ho vaig fer. Una cosa és fer-ho, una altra calcular-ne les conseqüències. Si l’argument és que s’ha de preparar un govern més fort pel que ens ve a sobre, em pregunto si s’havia de circumscriure només a una banda. I ERC, que gestiona les màximes responsabilitats amb la pandèmia? Jo no sé si n’hauria tocat només una part. O la toques tota, o no toques res.’

‘Estic trist, decebut i empipat. Però no em vull quedar amb aquests sentiments, i vull ajudar en el futur per recompondre aquestes unitats. La unitat sobiranista i la unitat dins el meu espai polític, que estic convençut que es pot acabar refent.’

‘Si no hi ha unitat dins el sobiranisme, ningú ens prendrà seriosament (ni a Madrid ni a Brussel·les). Les plataformes unitàries han passat a la història, però l’hem de buscar en l’estratègia. És la condició sine qua non. Sense unitat no hi ha recorregut. Sense unitat ens quedem en l’autonomia. Això interpel·la els que són al davant. I quant al meu espai, que és el que més ha fet per predicar la unitat, és difícil parlar d’unitat quan a dins no aconseguim garantir-la del tot. Intentaré ser un pont, allunyant-me de la política i intentar fer de pont entre els meus i altra gent.’