Mas, Junqueras i Romeva responen a Felipe González amb una carta contundent

Els cinc primers candidats de la llista per Barcelona de Junts pel Sí i els caps de llista de Girona, Lleida i Tarragona —Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas, Oriol Junqueras, Lluís Llach, Josep Maria Forné i Germà Bel— signen una carta titulada ‘Als espanyols’ publicada a El Pais que és una resposta contundent a Felipe González. La carta comença amb força: ‘Per donar lliçons de democràcia als catalans cal tenir molta audàcia. Però per desfogar-se evocant el pitjor que ha sacsejat Europa, equiparant sobiranisme amb nazisme, per arremetre així contra l’expressió més il·lusionant, ferma, massiva, cívica i democràtica que s’està veient en aquesta mateixa Europa cal ser molt poc responsable; una provocació d’aquest calibre indica fins a quin punt hem arribat.’

La carta, que El Pais presenta com una resposta de Mas a González, afegeix: ‘Això és el més trist del libel incendiari que signa tot un ex-president del govern espanyol com Felipe González.’ I continua: ‘Valdria per a l’ocasió allò de “brams d’ase no arriben al cel”, no hi hauria cap dubte si no fos perquè no es tracta d’un mandatari d’un partit d’antiga soca democràtica. No obstant això, qui subscriu el text és un il·lustre que en el seu moment va ser president del partit que representa l’alternança a Espanya al Partit Popular. Aquí radica el més preocupant de la situació: els principals partits espanyols comparteixen discurs i estratègia envers Catalunya. La mateixa recepta, la de sempre, sense embuts.’

Més endavant, la carta diu que ‘Catalunya ha estimat la llibertat per sobre de tot, amb passió; l’ha estimat tant que en diverses fases de la nostra història hem pagat un preu molt alt per defensar-la. Catalunya ha resistit tenaçment a dictadures de tot tipus, dictadures que no només han intentat sepultar la cultura, la llengua o el conjunt de les institucions del país.’ I afegeix: ‘Catalunya ha persistit a oferir col·laboració i diàleg davant de la imposició i ha eludit, tot i estar-ne farta, respondre els greuges que accentuen el desacord.’

I explica la raó de la voluntat d’independència: ‘Catalunya fa segles que busca un encaix amb la resta d’Espanya. Gairebé es pot dir que aquesta recerca forma part de la nostra naturalesa política. Però quan un tribunal va posar una sentència per davant de les urnes, quan durant quatre anys es va ofendre la dignitat de les nostres institucions, quan es van tancar totes les portes, una després d’una altra, amb la mateixa i obstinada negativa, la majoria de catalans va creure que calia trobar una solució.’

Cap al final, la carta torna a agafar un to contundent: ‘Es tracta de decidir la nostra relació amb el conjunt d’Espanya. Perquè amb Espanya no només ens uneix la història i el veïnatge, sinó també i especialment l’afecte i vincles familiars i íntims. En aquest nou país que volem es podrà viure com a espanyol sense cap problema, mentre que ara és gairebé impossible ser català a l’estat espanyol. El problema no és Espanya, és l’estat espanyol, que ens tracta com a súbdits.’

I acaba: ‘Som pobles germans, però és impossible viure junts rebent insults, maltractaments i amenaces quan demanem democràcia i que es respecti la nostra dignitat.’

Insòlit editorial del diari, atacant la mateixa carta que publica

En un gest insòlit ‘El País’ publica al costat de la carta un editorial propi en el qual desqualifica la carta mateixa. En el text diu que el diari posa com a límit per a la col·laboracions d’opinió el respecte als altres i la qualitat del text i afirma que ‘cap de les dues condicions es donen’ en la carta publicada. El diari fins i tot s’atreveix a dir que el text no resisteix ‘el més lleuger anàlisi raonat ni la més benèvola crítica literària’.