03.12.2018 - 12:29
|
Actualització: 03.12.2018 - 23:11
Els advocats de l’ex-president Artur Mas, de l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i de l’ex-conseller Francesc Homs han recorregut la condemna de 4,9 milions d’euros al Tribunal de Comptes per haver organitzat el 9-N. En l’escrit, defensen que de la seva actuació no es pot derivar cap responsabilitat comptable, perquè totes les despeses estaven justificades en el pressupost i que es van formalitzar abans de la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de suspendre la consulta. A més, remarquen que els set mil ordinadors que es van comprar encara es fan servir a les aules i que si ara els condemnats els han de pagar de la seva butxaca, suposarà un ‘enriquiment injust’ per a la Generalitat. En el cas d’Homs, també demana la nul·litat de totes les actuacions i al·lega indefensió.
El 12 de novembre, el Tribunal de Comptes va condemnar Mas, Ortega, Rigau, Homs i sis acusats més a retornar 4.946.788,16 euros per l’organització del procés participatiu del 9 de novembre de 2014. El tribunal considera que han tingut una responsabilitat comptable i que van usar diners públic. Com la condemna és solidària hauran d’aportar els diners entre tots, tot i que Mas és considerat el màxim responsable i hauria d’assumir el que no aportin la resta de condemnats. Abans del judici, tots ells van haver de dipositar una fiança per valor de 5,2 milions d’euros per fer front a possibles responsabilitats comptables.
Consulta i procés participatiu, dues coses diferents
La defensa de Mas i Ortega ja va anunciar que recorreria la decisió i, amb data 29 de novembre, ha registrat el recurs davant el Tribunal de Comptes. El recurs també es presenta en nom d’una altra de les condemnades, Josefina Valls. En l’escrit, el lletrat Rafael Entrena sosté que la consulta popular (que es va deixar en suspens) i el procés participatiu del 9-N eren ‘dos processos plenament independents que gaudeixen de naturalesa jurídica diferent’ i creu que la sentència que ara recorre així ho acredita. Sobre el 9-N, l’advocat defensa que no se’n pot derivar cap responsabilitat comptable perquè té ‘base pressupostària, jurídica, organitzava, logística, administrativa i econòmica diversa’. ‘La suposada il·legalitat de les despeses vinculades al procés participatiu no és sostenible’, manté l’advocat.
En el recurs, també recorda que el TC no va acordar la suspensió del procés fins al 4 de novembre i que totes les despeses vinculades a la votació ‘es van formalitzar i comprometre o facturar amb anterioritat el 4 de novembre’. A més, sosté que es van fer ‘de conformitat amb el que preveu la legislació relativa als procediments administratius i de contractació, així com en matèria de control i intervenció’.
A més, argumenta que les votacions s’ajustaven a la llei, tot i les resolucions del TC. ‘En cap cas no es va convocar un referèndum sinó una consulta, inicialment, i un procés participatiu posteriorment, els quals a priori tenen encaix en les competències que atribueix l’Estatut a la Generalitat’, escriu el lletrat.
Despeses formalitzades abans de la decisió del TC
Considera que, a més, aplicar de manera retroactiva els efectes d’una sentència sobre responsabilitat comptable vulnera la jurisprudència del mateix Tribunal de Comptes. ‘Són múltiples les sentències que estableixen que el dret que un acte sigui anul·lat per un tribunal no implica que els efectes econòmics del mateix desenvolupats abans de la declaració comportin, necessàriament, l’existència de responsabilitat comptable’, recull l’escrit.
Entre els arguments, l’advocat recorda que ni als procediments penals al Tribunal Suprem, on es va jutjar Homs, ni al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va apreciar indicis de malversació i l’acusació va decaure abans del judici. Per això, creu que tampoc no es pot ara condemnar els mateixos actors per responsabilitat comptable davant el Tribunal de Comptes.
Ordinadors per necessitats educatives
El recurs reitera que comprar els set mil ordinadors estava justificat per informes sobre les necessitats a les aules (i la ràtio per ordinador) i que hi havia un contracte amb el CTTI on es contractaven altres serveis. Per tot plegat, el lletrat remarca que es posa ‘clarament de manifest’ que l’objectiu del contracte no es limitava a la compra d’ordinadors sinó també a prestació d’altres serveix ‘per a finalitats clarament públiques amb vocació de continuïtat’.
I sosté també que no hi ha hagut ‘perjudici comptable’ derivat de la compra dels ordinadors. Afegeix que només es van fer servir un únic dia (el 9-N) per a les votacions i que posteriorment van anar als centres educatius i, fins avui dia, es fan servir ‘per a finalitats públiques’. Segons diu, això ha generat un ‘benefici per a l’administració catalana’ i que, per tant, si han de pagar ara l’import dels ordinadors de la seva butxaca, suposaria ‘un enriquiment injust’ per a la Generalitat. En cas que la condemna es confirmi, els diners es reemborsaran a les arques del govern.
A l’escrit, l’advocat diu que els seus representats ‘no són llicenciats en dret’ i que van actuar d’acord al ‘judici de constitucionalitat i legalitat’ que havien generat el Consell de Garanties Estatutàries i els serveis jurídics de la Generalitat. A banda del recurs davant el mateix Tribunal de Comptes, la sentència encara es pot recórrer al Tribunal Suprem espanyol. Fins que no sigui ferma, la fiança de 5,2 milions d’euros dipositada al Tribunal de Comptes continuarà blocada. Els encausats van aportar 2,8 milions d’euros en efectiu i la resta són immobles de la seva propietat en forma d’aval.
Homs demana la nul·litat del procediment
La defensa de Francesc Homs –exercida per Montserrat Rosell- també ha presentat recurs d’apel·lació on defensa que hi va haver una ‘tramitació impecable’ dels expedients i que, per tant, no es pot fer ‘cap retret comptable’. ‘Consten els justificants i les operacions efectuades, així com l’habilitació pressupostària corresponent’, afirma en el recurs.
El text al·lega que Homs ha patit ‘indefensió’ per no haver estat citat des d’un principi i per tant considera que les actuacions són nul·les i que no s’haurien d’haver acceptat les demandes de Societat Civil Catalana i Advocats catalans per la Constitució. Per tot això, en sol·licita l’arxiu. També recorda que el Tribunal Suprem espanyol no va jutjar Homs per malversació i que, per tant, entén que uns mateixos fets no poden ‘existir o no existir’ segons es jutgin per la via penal o comptable ni qualificar-se de manera ‘diferent i fins i tot contradictòria’.
‘Aplicant les mateixes qualificacions jurídiques del Suprem i el TSJC es posa de manifest l’absència de cap mena de responsabilitat comptable que pugui ser objecte de responsabilitat en el marc de qualsevol procediment’, escriu la lletrada d’Homs.
Així mateix, recorda que la sentència del TC sobre el 9-N va arribar mesos després (juny de 2015) i que aplicar-la de manera retroactiva ‘conculca el dret fonamental a la seguretat jurídica’. L’escrit de la lletrada Montserrat Rosell també es presenta en representació Jaume Domingo Planas, Ignasi Genovès Avellana i Jordi Vilajoana Rovira.
Pendents del recurs del 9-N al Suprem
D’altra banda, Mas, Ortega i també Rigau estan pendents de conèixer la decisió del Tribunal Suprem espanyol sobre les seves condemnes per desobediència, que els podrien suposar la inhabilitació. Divendres, la Sala Penal del Tribunal Suprem es va donar 30 dies més per dictar sentència sobre el 9-N. En una providència, els magistrats argumenten que necessiten més temps per la complexitat del tema, el volum de documentació i el bomber de recurrents.
El TSJC els va condemnar per un delicte de desobediència a 2 anys d’inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau. Tot i que la condemna no és ferma, actualment cap dels tres ocupa càrrecs públics. També els va imposar multes de 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau.
En el cas d’Homs, el va jutjar directament el Suprem (per ser diputat al congrés espanyol) i el va condemnar de manera ferma a 1 any i 1 mes d’inhabilitació per un delicte de desobediència.
