21.07.2016 - 20:03
|
Actualització: 21.07.2016 - 22:38
El govern està disposat a parlar de la possibilitat d’incloure el referèndum unilateral sobre la independència (RUI) en el full de ruta del procés independentista. Ho ha dit la portaveu, Neus Munté, que en aquesta entrevista conjunta amb Artur Mas a VilaWeb, exposa alguns dels pros i contres de la proposta. L’ex-president de la Generalitat, que fins ara no s’havia pronunciat públicament i detallada sobre el RUI, hi diu la seva: el veu com una possibilitat a tenir en compte, però alerta de les grans dificultats tècniques que implica i que s’haurien de preveure i ser capaços de salvar.
—Neus Munté [N. M.]: Parlant en nom del govern, el nostre full de ruta no preveu un RUI. Però tampoc no ens hem tancat la porta a abordar amb unes altres formacions polítiques i entitats instruments que puguin sumar, que puguin reforçar i fins i tot millorar el full de ruta. Ara, com a govern tenim un full de ruta clar, conegut, i és el nostre compromís.
—Artur Mas [adreçant-se a Munté]: Teniu un full de ruta. I un mandat. Un mandat del 27-S, que és el que és, i que dóna legitimitat per a tirar endavant, i ens obliga a seguir el que va votar la gent el 27-S. Dit això, les coses canvien, i si algú té cap idea per a alterar per alterar o millorar aquest full de ruta i seiem a la taula tots plegats, es pot fer. Perquè sempre hi pot haver idees millors que puguin sorgir que no alterin l’essència del mandat democràtic del 27-S.
—I ara ha sorgit el RUI.
—Artur Mas [A. M.]: Sí, però és una idea que no hem de donar per feta, sinó que s’ha de presentar al conjunt dels partits que donem suport al full de ruta, parlar-ne i veure si s’hi pot incorporar o no.
—N. M.: Sospesar-ne els pros i els contres.
—Quina opinió personal en té, Artur Mas, del RUI?
—A. M.: Jo em sento còmode amb el full de ruta que es va establir en el seu moment, amb el mandat democràtic del 27-S. I sempre he introduït una reflexió: Catalunya també ha de demostrar que el tema de la independència i de l’estat se’l creu prou perquè passem del 50% de vots a favor. I el full de ruta definitiu que s’estableixi i es perfeccioni per a la culminació del procés haurà de tenir en compte que haurem de comptar vots per a saber si tenim més del 50% o no.
—El 27-S en vam comptar.
—A. M.: Sí, però sobretot vam comptar diputats, perquè ens van obligar a fer-ho a través d’unes eleccions ordinàries que vam convertir en excepcionals. Però ens va fallar una formació política per a saber el resultat final, que curiosament es diu Catalunya Sí que es Pot. Perquè els del no eren molt clars. I entre el sí i el no qui hi va quedar? El món aquest de Podem, els comuns, l’Ada Colau, CSQEP, que no van dir ni que sí ni que no. I això no ens va permetre de comptar els vots a fons.
—Voleu dir que el RUI pot ser aquesta eina, doncs?
—A. M.: Però insisteixo que no és al full de ruta. És un element nou, s’ha de valorar si es pot fer i com. I vull fer la reflexió que hi va haver un 9-N. Allò no era un referèndum pur.
—N. M.: S’hi assembla.
—A. M.: I si el govern va tenir tantes dificultats a organitzar un procés participatiu sense vinculació jurídica, imagineu-vos què pot passar si ha de fer un referèndum amb vinculació jurídica i de manera unilateral. I sobre la independència. Els problemes que puguin sorgir s’han de posar sobre la taula i han de tenir solució. No podem anar a una aventura sense saber quin final té. En aquest país, en aquest terreny, no ens podem permetre de fer el ridícul. Si les coses les volem fer, les hem de fer i les hem de fer bé. Si es demana al govern que faci això, abans se n’han d’haver previst les conseqüències i s’ha d’haver donat al govern les solucions perquè aquestes conseqüències siguin assumibles i no fer-lo caure en una situació d’indefensió i de ridícul.
—N. M.: Per això em referia a valorar els pros i contres. Hem de fer les coses de la manera més rigorosa possible. I hem de veure com l’instrument que finalment es triï i s’executi resulti tan homologable com sigui possible des d’un punt de vista internacional, perquè ens reconegui. El RUI es pot posar sobre la taula, però hi trobem d’entrada unes dificultats d’ordre tècnic, perquè cal el concurs de tot un seguit d’agents, de persones, de col·lectius, que has de tenir garantits, i si no s’hi han de buscar unes alternatives.
—El 9-N el govern es volia cenyir al marc legal. Amb el RUI, hi hauria un canvi de pantalla…
—A. M.: Sí, però l’administració és la mateixa. Es passa de pantalla en el terreny discursiu, però els qui ho han de fer, que és l’administració, són els mateixos, i regits per les normatives de l’estat espanyol
—I el govern ja preveu el moment en què s’haurà d’actuar de manera unilateral i saltar el marc legal espanyol?
—N. M.: Quan diem ‘unilateral’ hi ha molt a discutir. De vegades ens agrada fixar-nos en determinats conceptes i no sortim d’aquí. La unilateralitat, segons on l’empris i com ho facis, té unes connotacions que no són inicialment les que nosaltres hem previst parlant del full de ruta. Però és evident que tenim un compromís, un full de ruta, i no hi renunciarem. No ens aturarem perquè veiem clar on volem arribar. I no ho canviarem pel fet que davant hi hagi un govern com el del PP que s’ha negat a tot, després d’haver-ho intentat tot. I hem proposat fórmules factibles.
—A. M.: I la unilateralitat ja es va fer el 9-N del 2014. El president del govern espanyol deia, quaranta-vuit hores abans: ‘No hi haurà urnes a Catalunya.’ I les urnes hi van ser. Allò va ser un gran acte unilateral. Però quin és el problema d’aquest tipus d’actes? Que no garanteixes que els del no vagin a votar. I perquè tinguis un referèndum amb totes les conseqüències i homologable necessites que hi vagin tots. I hem de parlar d’això, de com garantim que hi vagi el conjunt de la població. Si no és així, ens quedarem amb un altre 9-N que té un recorregut important però que ja s’ha fet.
—N. M.: Perquè volem comptar-nos, d’una vegada per totes. I si parlem d’un instrument d’aquestes característiques, s’anomeni com s’anomeni, el que importa és que ens comptem de veritat, i que això sigui homologable als ulls de tothom.
Entrevista íntegra a Artur Mas i Neus Munté: ‘Convidem PSOE i Podem a seure i parlar d’un govern alternatiu a Rajoy’
