Mas fa pinya amb Puigdemont

TEMA DEL DIA
Inhabilitació. El dia 23 de febrer s’acaba la inhabilitació que el Tribunal Suprem espanyol va imposar a Artur Mas per haver organitzat la consulta del 9 de novembre de 2014. A partir de diumenge de la setmana que ve es podria tornar a presentar a les eleccions, si volgués. Aquesta possibilitat ha aixecat tota mena d’especulacions sobre el seu futur, alimentades per antics convergents nostàlgics i sectors d’opinió interessats a enterrar el procés. Aquests sectors veuen en Mas l’home que podria portar el PDECat a la ‘rectificació’, a renegar de l’independentisme i a trencar amb Junts per Catalunya i la Crida. Consideren que la ‘radicalització’ de Junts per Catalunya amb Carles Puigdemont al capdavant ha deixat un espai polític ‘orfe’, on presumptament hi ha el catalanisme moderat. Fins i tot s’han aventurat a precisar el nombre de votants que esperen aquesta oferta, uns 300.000, tot i que cada vegada que ho han intentat han fracassat.

El mapa polític català és ple de sigles que naveguen en aquest suposat espai, sempre en la piscina de l’extraparlamentarisme, llevat d’Units per Avançar, la formació de l’ex-dirigent d’Unió Ramon Espadaler que va pactar amb el PSC i va aconseguir representació al parlament. La resta continuen cercant la tercera via desesperadament. Però la resurrecció de Marta Pascal amb motiu de la presentació del llibre Perdre la por ha tornat a remoure la nostàlgia convergent. En aquest llibre, difós amb una àmplia cobertura mediàtica, l’ex-coordinadora del PDECat passa comptes amb l’estratègia independentista del seu partit i de Junts per Catalunya, formació per la qual és senadora autonòmica. La presentació del llibre a Barcelona va aplegar el bo i millor de l’antiga CiU: de Miquel Roca a Josep Sánchez Llibre, acompanyats de Ramon Espadaler, Albert Batlle, Carles Campuzano, Jordi Xuclà i Lluís Recoder, per exemple, però també Artur Mas. Pascal dedica un capítol sencer del llibre a la necessitat de crear ‘un gran partit nacional’ sobiranista i de centre-dreta a l’estil del PNB. A la pràctica, explica, es tracta de ‘construir un gran moviment de plaça Major’.

La presència de Mas en aquest acte va alimentar l’expectativa que l’ex-president estigués disposat a capitanejar una aventura d’aquesta mena, però ell ho ha descartat. No ara, sinó sempre, perquè quan li ho demanen, sempre explica que el seu objectiu és la unitat, no pas la fragmentació de l’espai independentista. Precisament, per parlar del futur d’aquest espai, Mas es va reunir amb Carles Puigdemont el cap de setmana passat a Waterloo. La reunió és una de les moltes que fan habitualment, però adquireix importància pocs dies abans que decaigui la seva inhabilitació. Els dos presidents, cadascun amb els seus matisos, coincideixen a dir que cal blindar en una sola expressió política i electoral l’espai que avui ocupen el PDECat, Junts per Catalunya i la Crida i van començar a dissenyar la refundació d’aquest espai amb vista a les eleccions catalanes, que encara no tenen data.

L’opció preferida per tots dos seria la fusió en una sola força política, però si finalment el PDECat no es vol dissoldre, Mas no descarta una coalició electoral, cosa que a Puigdemont no li fa el pes. Acabi com acabi, és segur que la intenció de Mas no és presentar-se de cap de llista d’una escissió o d’un partit amb escasses possibilitats d’obtenir representació política, sinó preservar i reforçar la unitat de l’espai polític que ara encapçala Puigdemont. Durant la reunió, Mas va confirmar a Puigdemont que assistiria a l’acte que el Consell per la República ha organitzat a Perpinyà el dissabte 29 de febrer, que es preveu multitudinari. La presència de Mas en aquest acte servirà també per a visualitzar que els dos presidents fan pinya en l’estratègia independentista a seguir en un futur, més enllà de sigles i conjuntures electorals. A Perpinyà hi haurà tres presidents de la Generalitat: Mas, Puigdemont i Torra, per donar una dimensió de país en un acte on també hi ha convocats tots els partits i entitats independentistes que formen part del Consell per la República.

MÉS QÜESTIONS
Boira proposa una Agenda 2030 per al corredor mediterrani. El comissionat del govern per al corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, ha proposat una Agenda 2030 per a coordinar els projectes del túnel passant de València, la nova plataforma ferroviària entre la ciutat i Castelló, el desenvolupament de l’estació intermodal de la Font de Sant Lluís i un accés ferroviari al port de València que satisfaci la demanda de tenir un accés nord. En una conferència a la seu del Col·legi Territorial d’Arquitectes de València, ha explicat que aquests quatre projectes no poden encarar-se aïlladament sinó conjuntament. L’objectiu de l’Agenda 2030 seria beneficiar-se dels avantatges que cada projecte aporta als valencians sobre els accessos i serveis de rodalia i també a les administracions públiques, per l’estalvi de cost que podria significar. Per Boira la novetat està en el fet que fins ara aquests projectes no s’han tractat de manera conjunta. Ha recordat que quan aparegui l’estudi informatiu del túnel passant i de la doble plataforma, la via de ferrocarril que comunica València amb Sagunt i Castelló restarà buida i que es podrà fer servir per a construir l’accés ferroviari al port. També ha dit que ara com ara s’ha calculat que podrien fer-se 65 trajectes d’anada i 65 de tornada cada dia. ‘Amb això ens estalviaríem els diners que costa el túnel submarí que ha proposat el port’, ha afegit.

La jutgessa del cas Erial estreny el cercle sobre Zaplana i Cotino. El cercle sobre Eduardo Zaplana i Juan Cotino es va estrenyent. La titular del jutjat d’instrucció 8, que investiga el cas Erial, la macrocausa de presumpta corrupció que investiga la gestió de Zaplana i Cotino, ha reprès les declaracions suspeses el mes d’octubre proppassat, després d’aixecar el secret de l’última part del sumari. La magistrada ha dictat una providència amb la qual dóna inici a la desfilada d’investigats perquè expliquin la seva versió dels fets sobre la nombrosa documentació recaptada en el cas i que ha fet sortir a la llum el sofisticat entramat societari al qual va recórrer Eduardo Zaplana per a ocultar una presumpta activitat delictiva que es va estendre durant vint anys a l’ombra del PP. Després de quatre mesos de treva per als investigats, la magistrada Isabel Rodríguez Guerola ha citat a declarar Juan Cotino i Vicente Cotino (oncle i nebot) a final de març. També hi ha estat citat com a encausat José Luis Olivas, ex-president de la Generalitat i successor de Zaplana, que ha acabat implicat en el cas Erial per la comissió de 580.000 euros que va pagar a Vicente Cotino per fer de mediador en la venda d’accions de l’empresa Projectes Eòlics Valencians SA, en què participava Sedesa Inversions, una comissió per la qual tant Vicente Cotino com Olivas van ser condemnats pel jutjat penal 6 de València.

La dimissió de Jaume Font obre una crisi al PI. El partit regionalista Proposta per les Illes (PI) passa una crisi interna important perquè el president de la formació, Jaume Font, ha dimitit i ha deixat el seu escó al parlament. Font ha explicat en una conferència de premsa que plega perquè no ha aconseguit de fer arrencar el seu projecte per a ampliar les bases de la formació, en la qual continuarà militant. Amb tot, ha anunciat que no deixaria la política. Font va ser conseller de Medi Ambient i senador amb el PP. Ha dit que va prendre la decisió després de trobar resistència en el comitè de direcció –concretament de la vice-presidenta, Xisca Mora, i del secretari general, Toni Amengual– per a nomenar els responsables de dues secretaries vacants. Mora ha replicat que el projecte del PI és un projecte sòlid i necessari per a les Illes. El número dos de la formació, Josep Melià, no ha volgut valorar la crisi del partit, que va fundar amb Font ara fa set anys.

El govern adverteix que l’estat del benestar a les Balears és insostenible si no hi ha finançament. La portaveu del govern i consellera de Presidència, Cultura i Igualtat, Pilar Costa ha advertit que ha de modificar-se el sistema de finançament perquè, altrament, perilla l’estat del benestar, a mitjà o llarg termini. Ha recordat que el nou sistema hauria d’entrar en vigor l’any que ve però que el calendari d’aprovació no és a les mans de l’executiu illenc. I ha remarcat que tot i que ara el govern de les Illes comparteix color polític amb Madrid, mantindran l’actitud reivindicativa en aquest àmbit, sense rebaixar el to. ‘Encara que celebrem que hi hagi un govern en sintonia, això no vol dir que no siguem reivindicatius al màxim i que vulguem acotar el cap’, ha assegurat.

LA XIFRA
10 milions d’euros costarà reobrir la carretera N-116 entre Fetges i Sautó, segons estimacions del govern francès. Aquest eix viari, que uneix la plana del Rosselló i l’alt Conflent, és tallat al trànsit d’ençà del dia 3 de febrer a causa d’un enfonsament a la carretera. És el tercer tall de l’estiu ençà, cosa que afecta l’economia de la zona.

TAL DIA COM AVUI
El 12 de febrer de 1809 va néixer Charles Darwin, el naturalista anglès que va revolucionar la ciència i el pensament humanístic amb la seva obra L’origen de les espècies, on explica l’evolució biològica mitjançant la selecció natural.