11.01.2017 - 19:45
L’ex-president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas va anar a Palma ahir, convidat per l’Obra Cultural Balear, per parlat del procés cap a la independència. Hi féu un repàs de la situació actual i no esquivà pas les preguntes que li van formular els assistents sobre els moments més delicats dels mesos que vindran. En l’última resposta de la conferència, Mas va dir que confiava que la inhabilitació –que considera assegurada– deixaria de tenir validesa en la Catalunya independent. Li havien demanat si seria candidat a la presidència després del referèndum: ‘Si parlem d’una candidatura a la presidència de l’estat català, aleshores la inhabilitació dels tribunals espanyols ja no comptarà. Espero que les autoritats catalanes del moment ens amnistiïn. Haurem de sortir amb una pancarta que digui “amnistia”. Sense “estatut d’autonomia”, eh!’
Mas va deixar clar que considerava que els judicis pel 9-N eren judicis polítics: ‘El mes de febrer començaran els judicis polítics contra dirigents sobiranistes catalans per les nostres idees. No ens jutgen per la desobediència. Això només ho diuen. La formalitat és aquesta. A alguna cosa s’han d’agafar. Però no ens jutgen per desobediència. Ens jutgen per les nostres idees. No els agraden les idees que defensem i ens volen sentenciar i inhabilitar com un avís perquè aquells que tinguin aquestes mateixes idees sàpiguen quines en són les conseqüències. Per tant, és un judici polític.’
Mas va recordar que els nou fiscals de Catalunya havien fet un informe després del 9-N dient que no hi havia cap indici de delicte. ‘I després els van ordenar des de Madrid de presentar la denúncia igualment. Això és un judici polític.’
També reconeixia que caldria aprofitar els judicis contra els dirigents independentistes en favor del referèndum: ‘Això serà probablement una manera d’anar intensificant el clima a Catalunya i que culminarà en un moment amb la convocatòria d’un referèndum. Aquests judicis polítics són una manera d’alimentar aquesta acció que hi haurà a Catalunya en la direcció de convocar el referèndum i guanyar-lo. Ja que han decidit que ens inhabilitaran –perquè jo crec que ho tenen decidit–, que serveixi d’alguna cosa.’
I va insistir en la solució del referèndum: ‘No perdem de vista que el 80% de la població de Catalunya és favorable al referèndum. I d’això, no se’n pot parlar a l’estat espanyol. El referèndum, l’ha presentat l’estat espanyol com el gran problema. I si el 80% de la població hi va a favor és que el referèndum és la gran solució. I és la que s’ha fet servir a molts altres llocs.’
Per Mas, la independència és important per a poder construir un estat de l’estil de Dinamarca: ‘Creiem que Catalunya té prou actius, gent i talent per a convertir-se en la Dinamarca de la Mediterrània. Ja he dit la Dinamarca de la Mediterrània, que allà fa un fred que pela. No cal assemblar-s’hi en tot. Vol dir un país d’aquesta dimensió –entre 5 milions i 10 milions de persones– amb molt poc atur, amb salaris dignes, amb estats del benestar sòlids i potents, amb economies obertes i innovadores, sostenibles demogràficament i ambientalment, basats en el coneixement i la cultura, i amb democràcies d’alta qualitat. La independència és per a fer això. Catalunya es pot plantejar un model com aquest. Necessitem els mateixos instruments que tenen els països com ara Dinamarca. No es fa en dos dies. Potser cal una generació per a arribar a construir un país així. Hi ha molta gent a Catalunya que pensa que això es pot arribar a fer.’
També va avisar que el calendari del referèndum es podia escurçar: ‘No us sorprengueu si el calendari que va marcar el president Puigdemont s’avança. El president va dir que el referèndum es faria com a molt tard al setembre. Però les coses poden fer avançar el calendari.’
Així mateix, va explicar que després de la inhabilitació es presentarien els recursos d’empara que toquen als tribunals espanyols. Com que confia que no se’ls revocarà la inhabilitació en aquests tribunals, acabaran portant el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans a Estrasburg. ‘No passarem per uns delinqüents segons unes suposades lleis espanyoles.’
També va explicar les conseqüències personals dels qui seran jutjats: ‘A mi, quan m’inhabilitin, ja sé què em passarà. No em podré presentar d’acord amb el règim jurídic actual a cap elecció ni podré ocupar cap càrrec de govern. Ni d’un ajuntament molt petit. Això és el que em passarà a mi. I a la Joana Ortega, a la Irene Rigau, al Francesc Homs i a la Carme Forcadell. I si el govern de Catalunya fa les coses que ha de fer aquests pròxims mesos també acabaran inhabilitats tots.’
Sobre la continuïtat de Puigdemont, que aquests últims dies ha dit que no es presentaria a les eleccions, Mas va dir que no havia de sorprendre i que podria formar part d’una candidatura: ‘L’única cosa que em va dir el primer dia el president Puigdemont, a banda d’acceptar, va ser que ell no voldria ser candidat. No m’ha sorprès gens que ara ho hagi expressat. Ha dit que no vol ser candidat a la presidència, no ha dit que no vulgui formar part d’una candidatura.’
Va afegir que no es podien avançar esdeveniments perquè aquests mesos vinents tot podia canviar: ‘En aquest moment és impossible de saber com acabarà, això. Quan ens preguntem qui serà el candidat a la Generalitat, pensem en l’etapa anterior. En unes eleccions a la Generalitat, unes eleccions autonòmiques… Però amb allò que passarà aquest semestre, estarem en un escenari completament diferent. No parlarem en termes d’un candidat a la presidència de la Generalitat autonòmica. Ho farem en termes d’una altra candidatura completament diferent. Idealment, serà a la presidència de l’estat català. O al Parlament de Catalunya que haurà de fer una proposta per portar el país cap aquí o cap allà. Per això no puc contestar. Ara som en els mesos que tot pot acabar essent completament diferent.’
