Mas: ‘Es poden canviar inèrcies i els ordres establerts quan hi ha un moviment persistent’

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat que quan hi ha un moviment persistent es poden canviar ‘inèrcies i els ordres establerts’. ‘Quan la gent es creu alguna cosa, quan hi ha un moviment persistent i gent que es significa d’una manera correcta per intentar canviar els ordres establerts, això acaba arrelant en la consciència dels polítics, que finalment han d’acceptar que els canvis s’han de fer’, ha dit posant d’exemple la lluita de dones i persones de raça negra per assolir la igualtat. Durant l’entrega de les medalles d’honor del Parlament, la presidenta, Núria de Gispert, ha dit que espera que Catalunya ja estigui l’any que ve treballant en un nou estatut jurídic i constitucional.

Mas ha estat l’encarregat de cloure l’acte d’entrega de les medalles d’honor del Parlament en categoria d’or, que enguany han rebut les primeres vuit diputades del parlamentarisme català i la Fundació Institut Guttmann. El president ha aprofitat el premi a les ex-parlamentàries per recordar la lluita de la dona per assolir el dret a vot, i també el de les persones de raça negra. ‘Si al final tot això va ser possible va ser perquè hi va haver una quanta gent que va desafiar l’ordre establert i les inèrcies, va lluitar contra allò i va aconseguir amb persistència i fermesa canviar l’odre establert i trencar les inèrcies’, ha argumentat fent així referència a l’actual moviment sobiranista que pretén que Catalunya esdevingui un estat independent.

També ha aprofitat per recordar breument que el Parlament restaurat de l’any 80 va aprovar com a primera iniciativa i per unanimitat la llei de la festa nacional de Catalunya, que parlava d’aspirar al ‘ple recobrament nacional’. ‘Parlava d’això i la votar tothom’, ha ironitzat.

Per la seva part, la presidenta del Parlament ha estat més directa i ha subratllat que espera que l’any 2016, quan farà tres segles del Decret de Nova Planta, Catalunya estigui ‘establint les bases de quelcom nou, a l’altura del que demani un poble que ha decidit passar pàgina, que reclama el seu dret a ser, el seu dret a decidir què vol ser, i fins i tot el seu dret a equivocar-se quan decideixi què vol ser’. ‘Podrem acostar-nos llavors a horitzons de llibertat treballant en un estatut jurídic i constitucional que doti la gent de les eines adients per progressar, que faci els homes i les dones de Catalunya plenament lliures i volgudament solidaris’, ha afegit.

En aquest sentit, ha cridat a tenir ‘les idees clares’, a actuar cívicament, ‘tenint ben presents els horitzons de plenitud’. ‘Tots hi som cridats, cohesionadament’, ha dit. I és que De Gispert ha constatat que en les cinc Diades que ella ha viscut com a presidenta del Parlament, Catalunya ‘ha evolucionat, ha progressat, ha canviat’. ‘Hem après dels nostres onzes de setembre i els hem donat la volta, hem operat una gran mutació. No hi ha sensació de derrota, sinó un clam d’esperança i de futur, i sempre en clau de civisme i de llibertat’, ha subratllat la presidenta, que ha afegit que l’Onze de Setembre d’enguany ha esdevingut la manifestació festiva d’un ”nosaltres’ que ara més que mai és proactiu en la recerca d’un futur lluminós i possible per a Catalunya’. És ara, ha continuat, ‘una festa cívica de reivindicació i d’afirmació d’una catalanitat plural, de la diversitat d’un país que ha optat per la convivència i la cohesió, i que té horitzons de llibertat i de plenitud’. ‘Volem ser un poble lliure’, ha conclòs.

L’acte ha començat amb la glossa de la Fundació Institut Guttmann a càrrec de l’exconseller i expacient del centre Antoni Subirà. La mesa del Parlament va decidir entregar a l’entitat aquesta medalla amb motiu del seu cinquantè aniversari i com a reconeixement de la tasca pionera que fa i per la seva excel·lència en l’atenció i el tractament especialitzat de persones amb lesions medul·lars, que ha estat objecte de molts reconeixements a Catalunya i arreu. La presidenta de la cambra catalana, Núria de Gispert, ha estat l’encarregada d’entregar el guardó al president de l’Institut, Francesc Homs i Ferret.

A continuació, De Gispert ha entregat les medalles d’honor a les primeres diputades de la història del parlamentarisme català: Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Trinitat Neras, Assumpció Sallés i Marta Mata (aquesta a títol pòstum). Van ser diputades de CiU, PSC i el PSUC en la primera legislatura del Parlament restaurant elegit en les eleccions del 20 de març del 1980, de les quals enguany se’n commemora el 35è aniversari. Han rebut la medalla pel seu caràcter pioner i per la seva implicació política en aquells anys inicials de la recuperació de la democràcia i de l’autogovern. De les 8 diputades que hi va haver en aquesta primera legislatura s’ha passat ara a 58 dels 135 escons totals.

Les cançons ‘L’Estaca’, de Lluís Llach, ‘Al Vent’, de Raimon, i ‘Els Segadors’ han servit per cloure l’acte a càrrec del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu.

Han assistit a l’entrega de les medalles diversos membres del Govern, membres de la mesa de la diputació permanent i representants dels partits polítics excepte C’s i CUP. També hi era la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; l’inspector general de l’exèrcit; l’expresident de la Generalitat José Montilla, i els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach.