05.10.2024 - 12:03
|
Actualització: 05.10.2024 - 12:18
Artur Mas va impulsar la proposta de pacte fiscal el 2012. Un model que, segons que diu, és pràcticament el mateix que el finançament singular acordat el 2024 entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa. En una entrevista a l’ACN, destaca que ara hi ha una gran diferència: el PSOE necessita tothom per a governar, inclosos els independentistes. En aquesta situació, insta ERC i Junts a cooperar en compte de competir en la batalla imminent de la negociació del nou finançament a Madrid. “Hi som a temps”, afegeix, i lamenta que ERC hagi anat pel seu compte amb el pacte amb el PSC. També adverteix el govern de Pedro Sánchez que, si ara enganya amb el finançament, deixarà de tenir aliats territorials en el futur.
Ara fa dotze anys, el president del govern espanyol d’aleshores, Mariano Rajoy, va rebutjar rotundament el pacte fiscal impulsat per Mas i avalat pel parlament. Mas assenyala que, tot i que el que es proposa ara és pràcticament el mateix, la gran diferència és que l’arquitectura política a Espanya no hi té res a veure. Sobre això, ha recordat que, aleshores, el PP governava amb majoria absoluta i que, en canvi, ara el govern socialista de Pedro Sánchez necessitava gairebé tothom, també els independentistes catalans. “Un escenari completament diferent”, ha subratllat.
“Ara, sobre el paper, hi ha moltes possibilitats que es pugui avançar, en teoria. A la pràctica, ja ho veurem, perquè sempre queda un punt d’escepticisme sobre si ho diuen seriosament i si compliran. Però l’arquitectura política actual és més favorable als interessos catalans”, ha conclòs.
“De totes totes”
En aquest context, Mas ha defensat que els independentistes havien d’aprofitar l’oportunitat. “Un cop constatat que la independència no ha sortit, cosa que no vol dir que no pugui sortir en el futur, la batalla imminent és com podem fer que Catalunya, ja que no podem fer que sigui independent, sigui tan poc dependent com sigui possible.” I una manera clara de reduir la dependència, segons que diu, és tenir més poders en matèria fiscal i més recursos.
Diu que la negociació del finançament pot ser un terreny de prova per a refer la unitat de l’independentisme, tot i que creu que cal reconstruir els ponts entre els partits independentistes i entre les persones en tots els àmbits. Tanmateix, ha lamentat que en l’àmbit del finançament no s’hagués començat amb bon peu. Considera que el precedent immediat no és del tot satisfactori, en referència que ERC va negociar pel seu compte amb el PSC les bases d’un sistema de finançament singular en canvi d’investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. Un començament que, segons que diu, encara es pot corregir, atès que la negociació dels canvis legislatius necessaris per a aplicar el nou model encara no ha arribat al congrés espanyol.
Advertència al govern de Sánchez
Mas creu que el govern espanyol, presidit per Pedro Sánchez, té l’oportunitat de fer una opció decidida per un finançament singular en la línia del concert econòmic. Considera que, si ho fan, voldrà dir que construeixen un estat espanyol diferent, que els permetrà de tenir, en el futur, aliats territorials. Però també ha advertit que aquesta opció se’ls podia tombar en contra. “Si ho fan per necessitat aritmètica i es dediquen a moure peces per acabar enganyant la gent, els passarà factura. En canvi, si s’ho creuen de debò i construeixen una Espanya diferent, que objectivament és bona per a tothom, els permetrà tenir uns aliats de futur que, si enganyen, no tindran”, ha resumit.
Si el PSOE va complint els acords, Mas creu que la pulsió independentista tindrà més dificultats per a créixer, però ha deixat clar que no desapareixeria pas. “Una cosa és que no hi hagi majoria independentista al parlament, i una altra cosa és que la gent es desapunti. Jo crec que la gent s’espera més a veure què passarà en el futur que no pas es desapunta d’entrada del projecte independentista”, ha afegit.
Solidaritat amb condicions
Mas defensa que la solidaritat de Catalunya amb la resta de l’estat espanyol no pot ser eterna ni a cegues, sinó que ha de tenir un horitzó temporal i unes condicions. Creu que s’ha de renovar segons el compliment de les condicions pactades. No és qüestió de posar un límit temporal per deixar de contribuir a la resta de l’estat espanyol, sinó d’anar revisant les condicions i, segons això, pactar les quotes de solidaritat, diu.
“La solidaritat té sentit si és per a ajudar els altres a tenir uns bons nivells de serveis públics i unes bones infrastructures. Fa molts anys que surten molts diners de Catalunya que s’inverteixen en uns altres territoris, però ha arribat un punt en què molts d’aquests territoris tenen infrastructures més bones que el territori d’on surten els diners, que és Catalunya. Això ja no té tant de sentit”, ha argumentat.
El model de finançament vigent es va acordar el 2009, amb el govern tripartit presidit per José Montilla. L’acord establia que s’havia de revisar al cap de cinc anys, però ja en fa deu que aquest termini ha vençut i encara no s’ha acordat un nou sistema.
La clau del model
Mas resta importància al debat semàntic sobre si el finançament singular és un concert econòmic o no i creu que la qüestió important és centrar-se en el model. De fet, segons que ha recordat, el 2012 es va anomenar “pacte fiscal” en la línia del concert precisament perquè si s’assemblava massa al sistema basc, podia entorpir les negociacions.
La clau del model, segons que diu, és que Catalunya tingui poders en matèria fiscal i més recursos. I per aconseguir-ho, ha defensat que calia sortir del règim comú. Ara, no ha concretat mitjançant quin mecanisme legal concret s’hauria de fer.
Després d’haver dit el govern de Sánchez que el finançament singular de Catalunya es podria estendre a unes altres comunitats, Mas ha dubtat que n’hi hagués gaires que s’hi volguessin afegir, atès que deixar de dependre de l’estat espanyol tenia un component de risc. De tota manera, ha defensat que Catalunya havia d’aconseguir els seus propis objectius al marge de què fessin les altres autonomies.
