Mas defensa que no es van desviar fons públics per fer el 9-N

L’ex-president de la Generalitat Artur Mas ha defensat durant el judici al Tribunal de Comptes que el 9-N el van organitzar els voluntaris i que no es van gastar diners públics específicament per a aquest objectiu. A més, ha defensat que era el ‘més normal del món’ modificar el pressupost per comprar els 7.000 ordinadors usats el 9-N. L’ex-president ha defensat que en el pressupost del 2014 es van fer 1.414 modificacions de partides per valor de 1.250 milions i que la dels ordinadors (amb un cost de 2,8 milions) era una més. Ha afirmat que els ordinadors es van adquirir per a les ‘necessitats del servei educatiu’ i que van tenir un ús ‘puntual i per a dos dies’ per al procés participatiu. A més, ha recordat que en els judicis al TSJC i al Suprem va decaure l’acusació per malversació i ha defensat que no van cometre cap il·legalitat després de la suspensió del TC. Mas ha dit que van canviar d’objectiu i van impulsar ‘un procés participatiu fet per 40.000 voluntaris i no una consulta’. ‘La finalitat política era la mateixa però la jurídica i l’econòmica completament diferent’, ha defensat. També ha dit que no van fer memòria econòmica ni cap decret perquè el 9-N ‘el van fer els voluntaris i no necessitava cobertura jurídica’.

L’ex-president Mas ha estat el primer dels investigats a respondre les preguntes de l’advocat de Societat Civil Catalana, Manuel Villalobos, de l’advocat de l’estat, del fiscal en cap del tribunal, Miguel Ángel Torres Morato, i del seu propi advocat, Rafael Entrena. La declaració de Mas ha redundat en els arguments ja esgrimits al judici del TSJC, tot i que el Tribunal de Comptes només analitza la possible responsabilitat comptable. 

Durant la seva declaració, Mas ha defensat que en un primer moment van impulsar una consulta que comptava amb l’aval del Consell de Garanties Estatutàries però que, després de la suspensió del Tribunal Constitucional, van variar l’objectiu impulsar un procés participatiu impulsat per 40.000 voluntaris. ‘Vam buscar una solució imaginativa per poder consultar la societat seguint un mandat parlamentari’, ha explicat. 

Justifica la compra d’ordinadors
En tot moment, ha dit que l’organització va recaure en els 40.000 voluntaris i que no hi va haver despeses públiques concretes per a aquest procés participatiu. Sí ha reconegut que suport logístic el va donar l’administració de la Generalitat. Sobre la compra de 7.000 ordinadors, l’expresident ha defensat que la partida ja estava prevista al pressupost del 2014, tot i que no comptava amb dotació econòmica. Posteriorment, es va modificar i es van destinar 2,8 milions a comprar uns ordinadors que es van fer servir el 9-N però que Mas sosté que tenien com a objectiu ‘respondre a les necessitats del sistema educatiu’. 

L’expresident ha reconegut que es van fer servir durant la jornada del procés participatiu però que a dia d’avui, quatre anys més tard, continuen estant a les aules. També ha detallat que aquesta modificació va ser una de les 1.414 que es va fer en el pressupost del 2014. 

A més, ha dit que no va signar cap decret ni es va fer cap memòria de despeses sobre el 9-N perquè les votacions, segons l’expresident, les organitzaven els voluntaris. Sobre el lloguer de la sala de premsa per fer les compareixences, Mas ha dit que el govern tenia ‘l’obligació d’informar’ ja que hi havia ‘centenars de periodistes acreditats davant un fet molt important’. 

El TC no fa cap aclariment 
L’ex-president Mas ha explicat que després de rebre la resolució del TC van demanar un ‘aclariment’ perquè no sabien què havien de suspendre i ha recordat que ja hi havia contractes signats i que tirar-los enrere podia suposar un sobrecost. Ha recordat que el tribunal no els va respondre tot i que faltaven pocs dies per a la data fixada i ha remarcat també que ‘cap jutge ni cap fiscal va aturar les votacions’. ‘Si tan delictiva era, com després es va dir després, per què cap jutge ni cap fiscal va actuar per aturar aquell delicte’, s’ha preguntat.