21.07.2016 - 19:49
|
Actualització: 21.07.2016 - 21:03
El procés de refundació de Convergència, de naixement del Partit Demòcrata Català, ha estat sacsejat per la polèmica dels vots prestats al PP i a Ciutadans per a les vice-presidències del congrés espanyol. El PDC és un nou partit que es proposa de canviar la manera de fer política del partit predecessor, però ara es troba amb una allau de crítiques per haver actuat com sempre i per no haver-se explicat amb claredat ni convenciment. L’ex-president de la Generalitat, Artur Mas, i l’actual portaveu del govern, Neus Munté, seran el president i la vice-presidenta del PDC. Seran càrrecs de coordinació, sense funció executiva. Tant Mas com Munté insisteixen en el canvi profund que hi ha hagut, i que hi haurà aquest cap de setmana, amb l’elecció dels càrrecs directius en unes eleccions primàries. I, en una entrevista conjunta a VilaWeb, desestimen les crítiques per l’afer de la mesa del congrés. ‘Crec que s’ha utilitzat aquest afer per amagar el debat de fons, que és si hi haurà govern Rajoy o hi hauria l’alternativa del PSOE i Podem, amb la qual nosaltres estaríem disposats si més no a seure en una taula i parlar-ne.’
—Això que ha passat amb la votació a la mesa del congrés és la millor manera d’exhibir transparència i renovació?
—Artur Mas [A. M.]: Aquesta votació té molt poca transcendència, i era cantat què passaria. Només hi havia un punt a resoldre: si el president seria del PP o del PSOE. Com que nosaltres segur que votarem que no a la investidura de Rajoy, tant a la primera votació com a la segona, la gran pregunta és si hi haurà una coalició entre el PSOE i Podem per a assegurar un canvi al govern espanyol i si podem començar a parlar de coses importants. I això no depèn de nosaltres. Que s’entenguin entre ells, PSOE i Podem. Aquest és el punt important.
—Però que hi va haver vots vostres al PP sembla clar, i les explicacions no ho són. No s’hauria hagut d’explicar més bé tot als electors de CDC?
—A. M.: La decisió, la devien prendre dins el grup parlamentari a Madrid. Era una decisió autònoma d’ells. Francesc Homs mateix va dir que el vot és secret, d’acord amb les normes del congrés. I quan és així no cal donar cap explicació. I si ho han explicat com ho han explicat és perquè pensen que és la manera transparent. Ells mateixos han dit: ‘Que no se’ns atribueixi a nosaltres necessàriament el vot en aquest sentit.’ Pot haver sortit d’uns altres llocs…
—No ens podeu dir amb seguretat que alguns dels vots han sortit del PDC?
—A. M.: No, en absolut.
—Neus Munté [N. M.]: L’única cosa evident és que hi ha hagut un acord entre dues formacions polítiques que finalment són les que s’han repartit les cadires de la mesa. I el PDC no hi té gens de presència, a la mesa. I a partir d’aquí s’ha generat una tempesta sobre allò que és un primer acte al congrés.
—A. M.: Crec que això s’ha utilitzat per amagar el debat de fons, que és si hi haurà govern Rajoy o hi hauria l’alternativa entre el PSOE i Podem, amb la qual nosaltres estaríem disposats, si més no, a seure en una taula i parlar-ne. Aquest és el debat de fons. I ara resulta que el problema el creen uns altres, amb una cosa que és absolutament indemostrable.
—Potser si l’explicació hagués estat més clara no hi hauria hagut tant soroll.
—N. M.: Jo crec que les explicacions s’han donat i han estat clares. I s’hi ha posat un focus mediàtic excessiu, quan el fet rellevant és saber si algú farà cap moviment, i aquest algú és clarament el PSOE. Prendrà la iniciativa per mirar de construir una alternativa més enllà de la que sabem que existeix?
—A. M.: I això ens agafa en un procés de transició d’una Convergència que va quedar en una hibernació política i la direcció del nou partit, que neix aquests dies. I això deu haver fet que aquesta decisió hagi recaigut molt en els nostres diputats a Madrid.
—Si la direcció del PDC ja hagués estat elegida, hauria procurat de gestionar d’una manera diferent això que ha passat al congrés?
—N. M.: No és a les nostres mans, per la dimensió del grup parlamentari, alterar res d’això que ha succeït en l’elecció de la mesa. Tenim clar que en cap cas els vots del PDC no serviran per a perpetuar un govern del PP. Això ho tenim claríssim. Tot això amaga una qüestió molt més important, que és saber si es podrà acabar amb aquesta inacció tan llarga i extraordinària. Per què ningú no parla dels més de dos-cents dies que fa que el govern del PP és en funcions?
—A. M.: Això és realment important i transcendent. Al nou PDC, se li pot demanar que en les decisions realment transcendents es posin les cartes sobre la taula. Hi ha un pacte amb el PP perquè Rajoy pugui governar? Sí o no? Aquesta és la gran qüestió de la legislatura. La resposta, i la dic abans de néixer la direcció del nou partit, perquè n’hem parlat els que hi eren i els que hi haurà d’ara endavant, és que nosaltres no donarem suport a cap govern presidit per Mariano Rajoy i el PP. Les cartes damunt la taula. No hi ha pacte. Aquí som molt clars i transparents. I, en canvi, convidem el PSOE i Podem a parlar entre ells i presentar-nos una alternativa perquè, si més no, puguem seure a la taula i escoltar, perquè aquí sí que estem disposats a escoltar. Per un govern de canvi, que potser no ens entusiasmaria però amb el qual podríem parlar amb uns altres paràmetres i referents respecte del que ha significat el PP.
—El PDC preferiria un president socialista? Estaria disposat a parlar-ne amb els socialistes?
—A. M.: No un president socialista, sinó un govern de canvi obert a segons quines condicions en relació amb Catalunya. I estic convençut que no fóra únicament el PDC que estaria disposat a escoltar aquesta opció, sinó també ERC i estic convençut que el PNB també seuria en una taula. Si més no, seuríem en una taula per parlar-ne seriosament, cosa que no faríem amb el PP. I crec que s’ha creat una tempesta interessada, per introduir a l’opinió pública i amagar el fet transcendent, que és la incapacitat –de moment– del PSOE i de Podem de seure ells en una taula i fabricar una alternativa de canvi real al govern. Una alternativa que nosaltres estem disposats a escoltar si més no asseguts en una taula amb ERC, amb el PNB, etc.
—Però el PSOE no ha volgut parlar mai realment d’aquesta possibilitat. Més aviat sembla que es pot moure per permetre a Rajoy de governar en minoria.
—N. M.: En el pla teòric, arribar a seure i dialogar ja seria tota una gran novetat. Si ens hem de remetre a les declaracions del PSOE d’aquests mesos i a la incapacitat de formar govern, no podem ser gaire optimistes. Però en tot cas ara sí que hi ha una impossibilitat, un mur per part del PP, no únicament sobre el procés, sinó respecte de les propostes que s’han posat damunt la taula en qüestions que tenen a veure amb el dia a dia de les persones.
—A. M.: Tampoc no ens podem fer responsables de la inacció del PSOE. Dieu que sembla que el PSOE no va per aquí… Però tampoc no és responsabilitat nostra. Són ells que han de decidir cap on van: si volen permetre un govern del PP, o un govern del PSOE amb Podem i amb més aliances, que podrien ser esporàdiques, ja ho veuríem, perquè hauríem de seure a la taula per parlar-ne i veure’n les condicions. O veurem si opten per unes terceres eleccions, que seria realment increïble.
—Com a futur president i vice-presidenta del PDC, quina influència tindreu en el rumb del partit?
—N. M.: Pretenem representar aquesta formació política i tenir funcions de coordinació, i no executives, del que serà el conjunt de la direcció. Això vol dir donar suport, acompanyar, ajudar, posar la nostra visió i experiència per ajudar a fer que les coses funcionin de la millor manera possible, fent compatible un debat sobre les cares noves i allò que pot aportar la gent més jove, la del món municipal, amb allò que oferim els qui coneixem més bé l’entramat de les institucions.
—No serà pas una mena de presidència honorífica?
—A. M.: No, però tampoc no és d’aquelles presidències a què estàvem acostumats a CDC, en què hi havia una persona que era el referent. Molts anys ho va ser el president Pujol, i uns quants menys Artur Mas. He tingut unes presidències no estrictament executives, però que eren de molta concentració de responsabilitat i de poder en una sola persona. Ara tindrem un esquema clarament diferent, amb una presidència compartida, perquè es vegi que les coses van d’una manera diferent. I vaig pensar que era important que es visualitzés la paritat. I a més he d’ajudar que es vegin nous lideratges potents en aquest projecte nostre.
—Una de les crítiques que es fan a la refundació: quina renovació i quines cares noves hi ha si el president serà Artur Mas?
—A. M.: Sí, però renovació no vol dir arrasar-ho tot. Renovar vol dir repensar un munt de coses i prendre unes decisions molt importants. On ens jugàvem la renovació del projecte? En el nom, que no té res a veure amb Convergència. Era un salt difícil, perquè Convergència és una marca molt acreditada i és coneguda per tothom. També en la manera com s’organitzava el partit; ara som en unes primàries… I també en les cares visibles del projecte; traieu-me un moment a mi: des de la Neus Munté, tots els qui es presenten, tots, no en coneixeu pràcticament cap. Si això no és renovació, ja em direu què és…
—Sí, però també poden dir, per exemple, que la parella Marta Pascal-David Bonvehí és apadrinada pels que venien d’abans.
—A. M.: Sí, i qualsevol decisió que prenguem també pot venir algú i dir no sé què. L’única manera de no criticar mai res és no prendre cap decisió. Ningú no podrà dir, un cop les bases han aprovat el funcionament del partit, que no hi ha llibertat absoluta i total perquè qualsevol associat es pugui presentar i fer una llista. I prova d’això és que hi ha diverses candidatures pràcticament a tots els òrgans de direcció, tret de la presidència. Hi ha alternatives, i sorgides de la base. No són pas conduïdes.
—N. M.: I al congrés es va poder veure que s’ha produït un canvi, per la participació que hi ha hagut, i que l’antiga direcció no portava les coses predeterminades, des del punt de vista d’estructura, perquè s’han pres decisions que no eren previstes per ningú, que ens han sorprès a nosaltres. I hi ha hagut candidatures que s’han presentat als diferents òrgans… S’hi ha presentat qui ha volgut.
—A. M.: I la prova del nou: ni a la Neus Munté ni a mi no ens sentireu dir que tenim una preferència per una opció de les que s’han presentat. D’opinió, en tenim, però no la direm. Nosaltres hem de ser neutrals.
—N. M.: I estic convençuda que ens entendrem amb qui surti elegit en la votació de divendres i dissabte.
—L’antiga direcció no dóna suport a cap candidat en concret? Hem vist que Puigdemont, Homs, Albert Batalla, Jordi Cuminal es decanten a favor de Santi Vila al consell nacional…
—N. M.: I també algunes altres persones en sentit contrari. Per què no poden tenir opinió?
—A. M.: I tampoc no és l’antiga direcció. Per parlar de l’antiga direcció hauríeu de parlar de mi, i jo no hi prendré posició. Puigdemont no ha estat a la direcció de Convergència; ha estat al comitè executiu. Albert Batalla, tampoc. Francesc Homs, sí. Per tant, podem dir que hi ha una mica de tot.
—Fou sorprenent la retirada de la candidatura de Germà Gordó a la direcció, poc després d’haver-la presentat. Era incòmode? Li vau demanar que la retirés?
—A. M.: No, a l’inrevés. Jo vaig parlar amb tots els que van voler parlar amb mi i que tenien la pretensió de presentar-se. Vaig parlar amb la gent de Reagrupament, que ja són del PDC, i em van presentar la intenció de presentar una candidatura; amb en Jordi Turull, que tenia ganes de presentar-ne, i finalment no la va presentar. I vaig parlar amb en Germà Gordó, unes quantes vegades, i em va dir que en principi estava disposat a fer-ho; no em va dir que finalment faria el que va fer, que va ser presentar-la i retirar-la. Forma part de la llibertat de cadascú. Dèieu si això havia estat dirigit. No. Tingueu la sospita fonamentada que tenim preferències, si voleu. Ara, no ho hem pas dirigit d’una manera explícita contra determinada gent de la mateixa estructura del partit. En Germa Gordó tenia tota la llibertat de presentar-se, ho va fer i, sense dir-nos-ho, va retirar la candidatura.
—Artur Mas ha parlat amb Germà Gordó del ‘Fernándezgate’?
—A. M: Sí, i tant.
—I us van convèncer les explicacions que us va donar?
—A. M.: És que no m’havien de convèncer. A mi m’haurien hagut de convèncer les explicacions seves si, quan es veia amb Daniel de Alfonso i anava a Madrid, no m’hagués explicat res quan jo era president i ell era conseller. Quan en Germà Gordó hi anava, m’ho explicava. I evidentment amb en Daniel de Alfonso no vam parlar mai d’això. Una altra cosa és que Germà Gordó tingués les seves legítimes aspiracions de tenir un paper polític més destacat. Això és cert, i a mi m’ho havia dit. Per tant, no hi havia res a amagar. Jo no he limitat mai les aspiracions polítiques de ningú; si en Germà Gordó en tenia, tenia tot el dret a defensar-les. Jo sabia els contactes que ell feia a Madrid perquè me’ls explicava, i per tant no em puc sentir ni ultratjat ni traït.
—La candidata a presidir el consell nacional Mercè Conesa diu que veu bé el RUI. Vosaltres també?
—N. M.: Parlant en nom del govern, el nostre full de ruta no preveu un RUI. Però tampoc no ens hem tancat la porta a abordar amb unes altres formacions polítiques i entitats instruments que puguin sumar, que puguin reforçar i fins i tot millorar el full de ruta. Ara, com a govern tenim un full de ruta clar, conegut, i és el nostre compromís.
—A. M.: [Adreçant-se a Munté] Teniu un full de ruta. I un mandat. Un mandat del 27-S, que és el que és, i que dóna legitimitat per a tirar endavant, i ens obliga a seguir el que va votar la gent el 27-S. Dit això, les coses canvien, i si algú té cap idea per a alterar per alterar o millorar aquest full de ruta i seiem a la taula tots plegats, es pot fer. Perquè sempre hi pot haver idees millors que puguin sorgir que no alterin l’essència del mandat democràtic del 27-S.
—I ara ha sorgit el RUI.
—A. M.: Sí, però és una idea que no hem de donar per feta, sinó que s’ha de presentar al conjunt dels partits que donem suport al full de ruta, parlar-ne i veure si s’hi pot incorporar o no.
—N. M.: Sospesar-ne els pros i els contres.
—Quina opinió personal té Artur Mas sobre el RUI?
—A. M.: Jo em sento còmode amb el full de ruta que es va establir en el seu moment, amb el mandat democràtic del 27-S. I sempre he introduït una reflexió: Catalunya també ha de demostrar que el tema de la independència i de l’estat se’l creu prou perquè passem del 50% de vots a favor. I el full de ruta definitiu que s’estableixi i es perfeccioni per a la culminació del procés haurà de tenir en compte que haurem de comptar vots per a saber si tenim més del 50% o no.
—El 27-S en vam comptar.
—A. M.: Sí, però sobretot vam comptar diputats, perquè ens van obligar a fer-ho a través d’unes eleccions ordinàries que vam convertir en excepcionals. Però ens va fallar una formació política per a saber el resultat final, que curiosament es diu Catalunya Sí que es Pot. Perquè els del no eren molt clars. I entre el sí i el no qui hi va quedar? El món aquest de Podem, els comuns, l’Ada Colau, CSQEP, que no van dir ni que sí ni que no. I això no ens va permetre de comptar els vots a fons.
—Voleu dir que el RUI pot ser aquesta eina, doncs?
—A. M.: Però insisteixo que no és al full de ruta. És un element nou, s’ha de valorar si es pot fer i com. I vull fer la reflexió que hi va haver un 9-N. Allò no era un referèndum pur.
—N. M.: S’hi assembla.
—A. M.: I si el govern va tenir tantes dificultats a organitzar un procés participatiu sense vinculació jurídica, imagineu-vos què pot passar si ha de fer un referèndum amb vinculació jurídica i de manera unilateral. I sobre la independència. Els problemes que puguin sorgir s’han de posar sobre la taula i han de tenir solució. No podem anar a una aventura sense saber quin final té. En aquest país, en aquest terreny, no ens podem permetre de fer el ridícul. Si les coses les volem fer, les hem de fer i les hem de fer bé. Si es demana al govern que faci això, abans se n’han d’haver previst les conseqüències i s’ha d’haver donat al govern les solucions perquè aquestes conseqüències siguin assumibles i no fer-lo caure en una situació d’indefensió i de ridícul.
—N. M.: Per això em referia a valorar els pros i contres. Hem de fer les coses de la manera més rigorosa possible. I hem de veure com l’instrument que finalment es triï i s’executi resulti tan homologable com sigui possible des d’un punt de vista internacional, perquè ens reconegui. El RUI es pot posar sobre la taula, però hi trobem d’entrada unes dificultats d’ordre tècnic, perquè cal el concurs de tot un seguit d’agents, de persones, de col·lectius, que has de tenir garantits, i si no s’hi han de buscar unes alternatives.
—El 9-N el govern es volia cenyir al marc legal. Amb el RUI, hi hauria un canvi de pantalla…
—A. M.: Sí, però l’administració és la mateixa. Es passa de pantalla en el terreny discursiu, però els qui ho han de fer, que és l’administració, són els mateixos, i regits per les normatives de l’estat espanyol.
—I el govern ja preveu el moment en què s’haurà d’actuar de manera unilateral i saltar el marc legal espanyol?
—N. M.: Quan diem ‘unilateral’ hi ha molt a discutir. De vegades ens agrada fixar-nos en determinats conceptes i no sortim d’aquí. La unilateralitat, segons on l’empris i com ho facis, té unes connotacions que no són inicialment les que nosaltres hem previst parlant del full de ruta. Però és evident que tenim un compromís, un full de ruta, i no hi renunciarem. No ens aturarem perquè veiem clar on volem arribar. I no ho canviarem pel fet que davant hi hagi un govern com el del PP que s’ha negat a tot, després d’haver-ho intentat tot. I hem proposat fórmules factibles.
—A. M.: I la unilateralitat ja es va fer el 9-N del 2014. El president del govern espanyol deia, quaranta-vuit hores abans: ‘No hi haurà urnes a Catalunya.’ I les urnes hi van ser. Allò va ser un gran acte unilateral. Però quin és el problema d’aquest tipus d’actes? Que no garanteixes que els del no vagin a votar. I perquè tinguis un referèndum amb totes les conseqüències i homologable necessites que hi vagin tots. I hem de parlar d’això, de com garantim que hi vagi el conjunt de la població. Si no és així, ens quedarem amb un altre 9-N que té un recorregut important però que ja s’ha fet.
—N. M.: Perquè volem comptar-nos, d’una vegada per totes. I si parlem d’un instrument d’aquestes característiques, s’anomeni com s’anomeni, el que importa és que ens comptem de veritat, i que això sigui homologable als ulls de tothom.
