13.05.2021 - 21:50
*El verb ‘marxar’ és a la llista dels suspectes. Però té arrelament d’antic, i fins i tot ha aconseguit esquitllar mitja dotzena de derivats al DIEC (‘marxa’, ‘marxador’, ‘marxant’, ‘marxantó’, ‘marxapeu’). I tanmateix no trobo enlloc el sentit amb què el fan anar als locals de restauració: “Us vaig marxant el segon?”, ens deia aquest dia la mestressa d’un restaurant de patacada.
*En un article de fa cinc anys deia que a Catalunya hi ha un paternalisme terrible envers els castellans (últim paràgraf). Davant del català monolingüe tot són escarafalls, mentre que davant del castellà (i en són legió; de fet, el primer n’exerceix però no ho és, mentre que els segons ho són amb totes les lletres) tot és comprensió. Un professor d’universitat m’explica un exercici que va proposar a classe (Facultat de Traducció, alerta): “Vaig demanar quants es consideraven catalanoparlants monolingües. Cap ni un. Que el bilingüisme era un enriquiment i un orgull, van dir. En canvi, entre els castellans n’hi va haver uns quants que no van tenir manies a definir-se com a monolingües. I els nostres no es van adonar de l’asimetria.” Insisteixo, doncs, en el que demanava aquell dia: la gent de L1 castellana (o gallega, o asturiana, als efectes que ens interessen va bé igualment) que han adoptat el català, quina opinió els mereixen els seus compatriotes que no ho han fet? Fóra bo de saber.
*Paralogisme. No em digueu que no és un mot suggerent. Què deu voler dir? Hi voleu rumiar? Paralogisme, paralogisme… Va, us deixo d’aquí fins al final.
*L’escampadissa de l’irritant verb ‘apropar(-se)’ (llevat del Rosselló, on en Joan-Lluís Lluís m’assegura que és patrimonial) és conseqüència directa de l’intent de substitució de ‘pròxim/a’ per ‘proper/a’. Cada cop que el parlant de cor senzill es posa un ‘proper’ i un ‘apropar’ a la boca se sent un pessic més catalanesc. La catalanor a preu de saldo.
*Un exemple transparent de colonització cultural. Si us dic la paraula ‘colla’, què us ve al cap? I ‘tropa’? I si, per concretar més, m’empesco un neologisme: sagalada, per exemple? Què us imagineu? Perquè el que busco és un genèric per referir-me en to de proximitat entre afectiva i paternalista al jovent, i precisament no vull fer servir ‘jovent’ perquè em sembla massa connotat.
Atenció perquè ara us en diré un altre, de neologisme. Preparats? Va: xavalada. Quina imatge us ve al cap, ara? Oi que és diferent de la que us evoca sagalada? Oi que els sagals que heu visualitzat no són iguals que els xavals que us imagineu? Molt bé, doncs ja endevineu quina està començant a córrer, oi? Això és exactament la submissió.
*“La immersió és una capbussada”. La millor definició que he llegit. Amb passada ràpida de tovallola i au, ja estan secos pa tol día.
*El Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat s’ha canviat el nom per Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats. Com al seu dia l’Institut Català de la Dona va passar a dir-se ‘de les Dones’. Aquesta fal·lera pel pluralisme em recorda la gran operació propagandística a favor del bilingüisme com a concepte positiu. La bena rosa als ulls per no haver de mirar la negror que ens envolta.
*Paradoxalment, el burocratès no és gens sostenible (ho dic per fer servir un dels seus tòtems, la sostenibilitat). Consumeix entre un 15% i un 25% més dels recursos necessaris. Mostra: “Aquest any les liquidacions presenten un nou format, en Excel, per facilitar la seva comprensió i la seva revisió. En el fitxer adjunt que conté la liquidació veurà a la primera pestanya un resum agregat de la liquidació, on es mostra de manera global el resum de cadascuna de les seves obres. A la segona pestanya es detalla de manera clara i exhaustiva la liquidació anual de cadascun dels seus títols.” Per poc que mireu d’escriure-ho normal, n’esporgareu ben bé una quarta part.
*Algun dia hauríem de dar un premi al substantiu ‘anàlisi/s’ per la fèrria resistència mostrada al llarg de dècades a recuperar el gènere perdut. Malgrat les reiterades advertències de les autoritats (i d’uns quants passavolants), nou de cada deu catalans el continuen dient en masculí.
*Després de la tongada estacional dels fills catalans que parlen castellà entre ells, i alguns amb els pares i tot, el pròxim episodi serà dels repartidors de correus o de paquets que no t’entenen. Els sensors que tinc col·locats en punts estratègics (com les càmeres del temps de TV3) m’indiquen un augment d’empleats que et demanen de canviar de llengua. Mentre esperem la riuada de queixes inútils, no cal que us digui quina actitud us recomano.
[Això sí, una cosa m’agradaria que em diguéssiu: aquests pares sou dels que canvieu al castellà quan parleu amb forasters? Perquè hi ha molts factors (el pati, els vídeos de TikTok), però el model familiar també n’és un, i té força pes. Si veuen que feu servir aquella altra llengua per adreçar-vos a la gent de fora de casa, què creieu que en dedueixen?]
*Els meus nebots envien a l’àvia sengles felicitacions per la diada de Sant Jordi. “Feliç Sant Jordi!”, diuen els dos formats (un dibuix, un missatge de veu). Per a ells, doncs, l’expressió ‘Feliç santjordi’ (igual que ‘Feliç Nadal’ et alia) ja serà natural. I podran assegurar, sense que els falti raó, que ho han dit tota la vida.
[*“Raonament formalment fals, però emprat sense consciència de la seva falsedat”. Això vol dir ‘paralogisme’. Ben parit, eh? Oi que de seguida se us acut on aplicar-lo? Mira, avantatges d’estar tot lo dia remenant el diccionari.]
