28.02.2019 - 21:50
|
Actualització: 01.03.2019 - 12:09
La cap de l’oposició i dirigent de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, abandona la política catalana i fa el salt a Madrid, tot i que fa tres setmanes deia que a curt termini volia ser la presidenta de la Generalitat.
La decisió té de rerefons un canvi d’estratègia de la formació, que veta un acord amb els socialistes i opta per formar un bloc amb PP i Vox, com ja ha passat a Andalusia. L’objectiu, guanyar el govern espanyol, encara que això li faci perdre la centralitat política catalana i, per tant, la possibilitat de ser presidenta.
En el debat de política general, l’octubre del 2018, uns mesos abans de l’acord amb PP i Vox, Arrimadas ja era la dirigent més mal valorada i tres quartes parts dels ciutadans que havien seguit el debat no estaven d’acord amb res o gairebé res de tot allò que havia dit.
El rebuig no era únicament entre els independentistes. El 70% de votants del PSC i el 97% dels comuns tampoc no estaven d’acord amb res o gairebé res del que havia dit. Un fet que dificulta el suport imprescindible d’aquests partits per a governar si mai canviessin les majories.
La mala imatge era àmpliament compartida. Una gran majoria dels ciutadans considerava que no tenia propostes reals (81%), ni feia una oposició constructiva (85%), ni transmetia confiança (79%). A més, una majoria superior al 70% de la població considerava que les intervencions d’Arrimadas eren superficials, demagògiques i que no eren ni responsables ni realistes.
En el darrer baròmetre, la valoració d’Arrimadas va ser d’un 2,19, una puntuació molt inferior, per exemple, de la del president de la Generalitat, Quim Torra (4,34). La suspenen els independentistes però també la majoria absoluta dels ciutadans que votarien que no en un referèndum, els quals li posen una mitjana de 4,08. Més enllà dels equilibris electorals que es podrien fer, es mostra un rebuig a Arrimadas molt majoritari de la societat.
La pugna electoral amb Vox
La moció de censura a Mariano Rajoy per part de Pedro Sánchez va trencar la unitat d’acció del bloc del 155, amb PP, Cs i Vox fent front comú contra els socialistes.
La nova situació porta Ciutadans a l’objectiu de sumar una majoria absoluta entre les tres formacions i, a més, ser primera força entre les dretes. Factible, si tenim en compte que, amb vuitanta escons, podria ser perfectament el partit més gran de la dreta.
Una enquesta d’aquesta mateixa setmana de La Voz de Galicia mostra que la principal fuga de vots de Ciutadans és cap a Vox (18,4%). Més de mig milió de ciutadans a l’estat espanyol que el 2016 van votar Ciutadans ara votarien Vox.
La pugna amb l’extrema dreta els ha fet endurir encara més el discurs i les accions, amb escenes com les d’Albert Rivera i Inés Arrimadas arrencant llaços a Alella i anant a poblacions marcades per la repressió judicial, en un gest clarament provocador, com és en el cas de Torroella de Montgrí (poble de Dolors Bassa), Amer (poble de Carles Puigdemont), Altsasu i Waterloo.
L'obsessió (unidireccional) d'Inés Arrimadas amb Carles Puigdemont. pic.twitter.com/2tCgkzY2LN
— Joe Brew (@joethebrew) February 26, 2019
En el cas de Catalunya, amb una societat majoritàriament favorable al referèndum i contrària a la presó preventiva i a la repressió, el nou posicionament de Ciutadans els fa menys centrals. La darrera enquesta sobre el Parlament de Catalunya estimava que Ciutadans perdria entre 5 i 6 escons, mentre que els partits independentistes mantindrien la majoria, amb 70-73 escons.
Sembla clar que, després d’unes eleccions amb el 155, l’independentisme amb els dirigents a l’exili o empresonats i una mobilització màxima, Ciutadans va tocar sostre.
Si hi afegim un allunyament de la resta de partits no-independentistes (comuns i PSC) i un discurs més allunyat de la societat catalana, tot plegat pot beneficar electorament el partit a l’estat espanyol, però el condemna a ser minoritari a Catalunya.
Aquest fet, la voluntat d’entrar al govern espanyol encara que comporti endurir el discurs, fa que Arrimadas tingui molt difícil que en un futur pugui ser presidenta de la Generalitat, i això pot explicar en gran part que abandoni el Parlament de Catalunya i faci el salt a la política espanyola.
